Viquipèdia Discussió:Assemblea/Arxiu 1
Darrer comentari: fa 13 anys per Mafoso sobre el tema Dubtes i comentaris
 | Discussió arxivada Aquesta discussió forma part de l'arxiu històric de la Viquipèdia i ja no és activa. Si us plau, no l'editeu ni en modifiqueu el contingut. Qualsevol comentari el poder fer a la Taverna o a la pàgina Viquipèdia Discussió:Assemblea. |
Dubtes i comentaris
Tinc una serie de preguntes, dubtes i comentaris:
- A la introducció diu: "Aquestes organitzacions estan lligades o haurien d'estar lligades als projectes amb una sèrie de vincles que cal supervisar per tal de garantir que es mantenen alineades amb les prioritats, al servei i sota el control de la Viquipèdia i els projectes germans." Cal matitzar que els capítols i associacions que es puguen crear no estan sota el control dels projectes. Una opinió és que podrien estar-hi, però ara per ara no és així i en eixe sentit la redacció és confussa.
- Dir "o haurien d'estar" es podrà interpretar com que la frase sencera només és una declaració d'intencions sense efectes vinculants. En tot cas, és cert que ara la Viquipèdia no té fonaments legals per obligar organitzacions externes; però sí la WMF. -Aleator (disc.) 16:50, 26 juny 2011 (CEST)
- La paraula control té un aspecte potencial i un altre de actual. En potència les associacions que no tenen cap vinculació amb la WMF no no estan sota el control dels projectes si no volen estar-hi però els capítols sí. Si mes no de forma indirecta. Per poder ser capítol necessiten renovar un contracte cada any amb la WMF per tant la WMF pot establir mecanismes per controlar-los i al seu torn la majoria dels membres electes del board de la WMF estan escollits pels editors de la Viquipèdia i els projectes germans per tant els projectes controlen la WMF i la WMF controla els capítols. Però actualment no hi ha ningú que que es preocupi d'aquesta funció això crea abusos i conflictes. La pobra Sue ha hagut d'aguantar que chapters que no compleixen les condicions del contracte, li diguin a la cara que si no compleixen és culpa d'ella per no reclamar el compliment. Wikimedia França té a la butxaca centenars de milers d'euros de la WMF des de fa anys i "no troba mecanismes legals que li permetin pagar el que deu". Certament crear mecanismes eficaços que controlin els chapters és una prioritat--Gomà (disc.) 22:58, 27 juny 2011 (CEST)
- Per la meua banda, no em sembla bé que cap organ parle en nom de projectes que no són seus. Els editors són voluntaris, però els projectes són mantiguts i les seues marques són de la WMF. I cap organ no podria parlar en nom de tots els editors d'un projecte o pitjor encara d'un grup d'ells.
- Exacte. Però jo ho entenc com allò que ja fem: hom vota una proposta, surt un resultat, i m'agradi o no, és el que "la Viquipèdia en català ha decidit". Els "membres" serien usuaris amb dret a vot, per tant, seria com ara, però sota un altre nom. I en incloure altres projectes en català entenc que només tractaria d'aspectes en comú. -Aleator (disc.) 16:50, 26 juny 2011 (CEST)
- Em sembla que a la redacció les paraules estan escollides amb precisió. La comissió delegada fa de "portaveu" de l'assemblea. No "parla en nom de la assemblea". Una de les seves tasques és fer sentir la veu i les decisions de l'Assemblea en anglès a meta als membres del Board, als chaptes, a les llistes de correu etc. No "parla en representació" de l'assemblea dient res que no hagi estat prèviament aprovat.--Gomà (disc.) 23:08, 27 juny 2011 (CEST)
- Voldria saber què seria exactament una "guia de vot" i quien coses podrien posar-se i quines no, si s'accepta el canvassing com a mesura o al contrari, és prohibeix.
- També m'agradaria saber què és un "Chapter oficial de la Viquipèdia i els projectes germans en català" ja que això ara no existeix donat que els capítols no estan basats en llengües. I per extensió, les tres propostes en este punt són més que inviables ara per ara.
- No deixa de ser curiós que amb aquesta Missió, Visió i Valors es trobi inviable la llibertat d'associació en el si de la fundació dels individus d'una comunitat la qual, segons resen els valors, és el seu major actiu (Our community is our biggest asset). Sóc francament preocupat per la deriva que pren la fundació cap a una estructura de companyia multinacional comercial al ús donant l'esquena a un grup que sols pretén tenir les mateixes eines que altres i que ha recollit 487 signatures personals de suport. Vull fer notar que en la major part dels documents relatius als capitols es parla d'ancoratge territorial en sentit de dotar el capítol d'una personalitat jurídica ancorada a una legislació, la visió d'un Estat un Capítol és subjectiva i malauradament sembla que majoritaria en els òrgans de la WMF, tot exceptuant els Estats Units d'Amèrica, clar. --Mafoso (Mani'm?) 13:19, 28 juny 2011 (CEST)
--Millars (disc.) 13:51, 25 juny 2011 (CEST)
- Jo entenc que el concepte de "chapter oficial de la Viquipèdia i els projectes germans en català" seria un concepte nou que s'hauria de definir en una política de la Viquipèdia amb prou consens. Evidentment a l'hora de definir aquest concepte es podria dir que es fa basat en llengües, és una cosa que es decidiria en aquell moment. Sobre el segon punt, què vol dir això de canvassing? --SMP (+ disc. xat) 19:17, 25 juny 2011 (CEST)
- en:Wikipedia:Canvassing o es:Wikipedia:Proselitismo, son polítiques que hi son a diverses Viquipèdies (la veritat, m'entren ganes de traduir-ho al català), per les quals es limita el que normalment anomenem spam intern, quan es busca no informar de votacions o procesos, sino captar vots cap una de les opcions. Podria ser un problema a l'hora d'elaborar les guies de vot. --Millars (disc.) 20:58, 25 juny 2011 (CEST)
- En quant al Canvassing/Proselitismo, jo entenc que allò que realment es vol evitar és un comportament esbiaxat; és a dir, que es vulgui adulterar el normal funcionament d'una votació degut a un interès sectari per part d'algú que es troba implicat en aquesta votació, en un moment determinat, en una situació concreta. (Per posar un exemple, com quan en les eleccions generals del 2004, tot just després de l'atemptat de 11M, es feren concentracions contra les seus del PP i s'enviaren missatges a mòbils per tal d'influir en el resultat electoral). Això seria un comportament irregular en tant en quant és puntual, espuri, i no obeeix a una norma general. I, crec, això no té res a veure amb el legítim ús que suposa informar i incentivar a votar com a norma general (p.x [1], [2]). És més, no fer-ho, és a dir, no informar adequadament d'un procés electoral, suposa una vulneració de drets, i no incentivar activament el vot implica, implícitament, desincentivar el vot. Deixa'm que me'n vagi una mica per les branques a veure si puc fer entendre millor la idea: dos pilars de la teoria econòmica actual es basteix asumint la Hipòtesi de l'eficiència dels mercats, i la competència perfecte; un dels supòsits bàsics d'ambdues és que «la informació és completa i gratuïta»; d'aquesta manera, i només d'aquesta manera, els agents poden prendre decisions racionals que optimitzin la seva utilitat, i el mercat ens pot donar a tots òptims eficients en el sentit de pareto. Joseph Stiglitz va guanyar el noble d'economia per denunciar que una de les grans falles del mercat rau, precisament, en que un dels seus supòsit fonamentals, que «la informació és completa i gratuïta», no es comleix, és a dir, que allò que es produeix realment és que hi ha informació asimètrica, de manera que el mercat no dóna resultats òptims eficients, no per culpa del mercat en si, sinó perquè hi ha «informació asimètrica». És a dir, per a què un mercat ens condueixi a resultats òptims i eficients «la informació ha de ser completa i gratuïta», ha d'estar a l'abast de tots els agents. On vull anar a parar? a veure, si has participat en qualsevol procés electoral, sabràs que els percentatges més alts d'abstenció es donen, precisament, en aquells barris on el percentatge d'analfabetisme és més elevat; és a dir, hi ha una alta correlació entre abstenció i analfabetisme. És absolutament comprensible que hom d'abstingui, no exerceixi el seu dret a vot, quan havent disposat de tota la informació, completa, i gratuïta, opta per una abstenció conscient, una abstenció activa. Però no és justa, quan la abstenció està provocada per manca d'informació, per «informació asimètrica». En el darrer procés electoral que hem viscut a la wiki, jo mateix, tot i veure que hi havia un bànner per allà dalt, que informava d'un cosa que no entenia (tinc altres inquietuds), no era conscient de la transcendència que tenia el dit procés electoral; dit d'una altra manera, era totalment analfabet. Només quan vaig ser informat vaig prendre consciència, i vaig exercir el meu dret al vot. El fet de no donar-me tota la informació, equival a voler-me mantenir, deliberada i activament, en l'analfabetisme, evitant d'aquesta manera que pugui prendre la meva decisió lliurement i en consciència. En conclusió doncs, per evitar que es produeixin «asimetries d'informació», que condueixen a resultats no òptims, allò que és necessari és millorar la transparència i la informació, doncs no actuar activament en aquest sentit, és a dir, inhibir-se, no és una decisió neutral, sinó que inhibir-se o donar la informació mínima exigible és una actitud que propaga l'analfabetisme. L'única actitud racional i justa per a què hi hagi resultats eficients, és l'actuació activa en pos de la informació. Quanta més informació es posa a l'abast, quant més s'actua en favor de la transparència, més òptims són els resultats i més llibertat hi ha. Un dels retrets que es fan contra la wiki és la seva manca de transparència i el secretisme que pateixen els seus processos interns. Només aquells que la segueixen a diari, que fan seguiment actiu de les converses a les tavernes, que s'han llegit les parrafades infumables sobre polítiques, resolucions, i directrius, són aquells que són realment lliures per a prendre decisions. Només aquells que formen part del petit cercle "d'iniciats" tenen tota i completa informació. Posicionar-se en contra de campanyes d'informació i transparència, brandant en aquest cas un perill de spaming o proselitisme, equival a voler mantenir el secretisme, a voler mantenir les barreres d'entrada, per a què només la "casta dels iniciats" sigui la que tingui la informació, la que pugui decidir. En el cas que ens ocupa, al meu entendre, no hi ha lloc per a uns suposats perill d'spaming o proselitisme, doncs si queden definits un protocols clars i transparents d'actuació, uns protocols que defineixin, de manera general i homogènia, sobre què s'ha d'informar, quan s'ha d'informar, i com s'ha d'informar. Uns protocols clars, transparents i definits, de manera que ningú pugui al·legar que hi ha discrecionalitat, o que hi ha biaix, quan es dóna informació als usuaris.--Georg-hessen (enraona'm) 00:22, 27 juny 2011 (CEST)
- George, no m'he explicat bé, estic a favor de que s'informe, tot el que has dit em sembla bé. El problema pot vindre pel contingut del missatge que informa, informar no es considera canvassing, que és una cosa diferent a informar, per això pregunte el sistema i la forma amb le quals s'elaborarien les guies. --Millars (disc.) 00:49, 27 juny 2011 (CEST)
- Ok, entenc doncs que tots compartim la necessitat del fet. L'únic que caldrà doncs és ser curosos, homogenis, i equanims amb el contingut; és a dir, uns protocols d'actuació definits que especifiquin el què, com i quan, no?--Georg-hessen (enraona'm) 00:55, 27 juny 2011 (CEST)
- Em sembla que lo que es proposa és exactament la inversa del canvassing
- Per poder votar adequadament cal estar al corrent dels temes estratègics del moviment i de les propostes i antecedents dels candidats. El problema és que aquí estem fent una enciclopèdia i al que ens agrada dedicar el nostre temps és a escriure articles. En canvi aquesta informació es troba escampada en pàgines de meta, en llistes de correu, està en anglès i fins i tot molta està amagada en wikis i llistes privades a les que només tenen accés les llengües que tenen chapters. Per tant, per estar al dia cal molt de temps i en el cas de les viquis com la catalana no tenim accés a tot.
- Una de les funcions de la Comissió delegada es ajudar a compilar, resumir i digerir aquesta informació per tal que els membres de l’assemblea pugin estar al corrent de tot amb poc esforç i puguin dedicar el temps a editar sense deixar de contribuir al govern del sistema.
- Un objectiu que s’hauria de poder aconseguir davant de la WMF és que els membres de la Comissió tinguin accés a les wikis i llistes privades:
- http://internal.wikimedia.org/wiki/Main_Page
- http://chapters.wikimedia.ch/
- http://movementroles.wikimedia.org/wiki/Main_Page
- https://lists.wikimedia.org/mailman/private/internal-l/
- http://lists.wikimedia.ch/private/chapters/
- https://lists.wikimedia.org/mailman/private/chaptercommittee-l/
- https://lists.wikimedia.org/mailman/private/fundraising/
- El tema de les guies per a les eleccions pot ser quelcom tan senzill com fer taules en català explicant la postura que els candidats han tingut en votacions on ells han participat (cas de actuals membres del board o de comitès) i la posició que manifesten a qüestions clau per nosaltres. Aquesta postura es pot copsar en les respostes a les preguntes que se’ls fa o en les seves intervencions al llarg de la història en llistes de correu públiques o privades i wikis públiques o privades a les que els membres de la comissió tinguin accés.
- Jo diria que és un canvassing al revés. En el canvassing els candidats visiten els electors per copsar la seva opinió i influir en el vot. Aquí seriem nosaltres, els electors, qui ens organitzaríem per visitar els candidats, per copsar la seva opinió i posar-nos d’acord en votar el més adequat als interessos de la Viquipèdia. Si es tracta de fer servir una paraula anglesa més que una activitat de canvassing a favor dels candidats seria una activitat de lobbying a favor de la Viquipèda i els projectes germans.
- --Gomà (disc.) 11:18, 27 juny 2011 (CEST)
- Clar, concís i entenedor. Totalment d'acord.--Georg-hessen (enraona'm) 16:33, 27 juny 2011 (CEST)
- Ok, entenc doncs que tots compartim la necessitat del fet. L'únic que caldrà doncs és ser curosos, homogenis, i equanims amb el contingut; és a dir, uns protocols d'actuació definits que especifiquin el què, com i quan, no?--Georg-hessen (enraona'm) 00:55, 27 juny 2011 (CEST)
- George, no m'he explicat bé, estic a favor de que s'informe, tot el que has dit em sembla bé. El problema pot vindre pel contingut del missatge que informa, informar no es considera canvassing, que és una cosa diferent a informar, per això pregunte el sistema i la forma amb le quals s'elaborarien les guies. --Millars (disc.) 00:49, 27 juny 2011 (CEST)
- En quant al Canvassing/Proselitismo, jo entenc que allò que realment es vol evitar és un comportament esbiaxat; és a dir, que es vulgui adulterar el normal funcionament d'una votació degut a un interès sectari per part d'algú que es troba implicat en aquesta votació, en un moment determinat, en una situació concreta. (Per posar un exemple, com quan en les eleccions generals del 2004, tot just després de l'atemptat de 11M, es feren concentracions contra les seus del PP i s'enviaren missatges a mòbils per tal d'influir en el resultat electoral). Això seria un comportament irregular en tant en quant és puntual, espuri, i no obeeix a una norma general. I, crec, això no té res a veure amb el legítim ús que suposa informar i incentivar a votar com a norma general (p.x [1], [2]). És més, no fer-ho, és a dir, no informar adequadament d'un procés electoral, suposa una vulneració de drets, i no incentivar activament el vot implica, implícitament, desincentivar el vot. Deixa'm que me'n vagi una mica per les branques a veure si puc fer entendre millor la idea: dos pilars de la teoria econòmica actual es basteix asumint la Hipòtesi de l'eficiència dels mercats, i la competència perfecte; un dels supòsits bàsics d'ambdues és que «la informació és completa i gratuïta»; d'aquesta manera, i només d'aquesta manera, els agents poden prendre decisions racionals que optimitzin la seva utilitat, i el mercat ens pot donar a tots òptims eficients en el sentit de pareto. Joseph Stiglitz va guanyar el noble d'economia per denunciar que una de les grans falles del mercat rau, precisament, en que un dels seus supòsit fonamentals, que «la informació és completa i gratuïta», no es comleix, és a dir, que allò que es produeix realment és que hi ha informació asimètrica, de manera que el mercat no dóna resultats òptims eficients, no per culpa del mercat en si, sinó perquè hi ha «informació asimètrica». És a dir, per a què un mercat ens condueixi a resultats òptims i eficients «la informació ha de ser completa i gratuïta», ha d'estar a l'abast de tots els agents. On vull anar a parar? a veure, si has participat en qualsevol procés electoral, sabràs que els percentatges més alts d'abstenció es donen, precisament, en aquells barris on el percentatge d'analfabetisme és més elevat; és a dir, hi ha una alta correlació entre abstenció i analfabetisme. És absolutament comprensible que hom d'abstingui, no exerceixi el seu dret a vot, quan havent disposat de tota la informació, completa, i gratuïta, opta per una abstenció conscient, una abstenció activa. Però no és justa, quan la abstenció està provocada per manca d'informació, per «informació asimètrica». En el darrer procés electoral que hem viscut a la wiki, jo mateix, tot i veure que hi havia un bànner per allà dalt, que informava d'un cosa que no entenia (tinc altres inquietuds), no era conscient de la transcendència que tenia el dit procés electoral; dit d'una altra manera, era totalment analfabet. Només quan vaig ser informat vaig prendre consciència, i vaig exercir el meu dret al vot. El fet de no donar-me tota la informació, equival a voler-me mantenir, deliberada i activament, en l'analfabetisme, evitant d'aquesta manera que pugui prendre la meva decisió lliurement i en consciència. En conclusió doncs, per evitar que es produeixin «asimetries d'informació», que condueixen a resultats no òptims, allò que és necessari és millorar la transparència i la informació, doncs no actuar activament en aquest sentit, és a dir, inhibir-se, no és una decisió neutral, sinó que inhibir-se o donar la informació mínima exigible és una actitud que propaga l'analfabetisme. L'única actitud racional i justa per a què hi hagi resultats eficients, és l'actuació activa en pos de la informació. Quanta més informació es posa a l'abast, quant més s'actua en favor de la transparència, més òptims són els resultats i més llibertat hi ha. Un dels retrets que es fan contra la wiki és la seva manca de transparència i el secretisme que pateixen els seus processos interns. Només aquells que la segueixen a diari, que fan seguiment actiu de les converses a les tavernes, que s'han llegit les parrafades infumables sobre polítiques, resolucions, i directrius, són aquells que són realment lliures per a prendre decisions. Només aquells que formen part del petit cercle "d'iniciats" tenen tota i completa informació. Posicionar-se en contra de campanyes d'informació i transparència, brandant en aquest cas un perill de spaming o proselitisme, equival a voler mantenir el secretisme, a voler mantenir les barreres d'entrada, per a què només la "casta dels iniciats" sigui la que tingui la informació, la que pugui decidir. En el cas que ens ocupa, al meu entendre, no hi ha lloc per a uns suposats perill d'spaming o proselitisme, doncs si queden definits un protocols clars i transparents d'actuació, uns protocols que defineixin, de manera general i homogènia, sobre què s'ha d'informar, quan s'ha d'informar, i com s'ha d'informar. Uns protocols clars, transparents i definits, de manera que ningú pugui al·legar que hi ha discrecionalitat, o que hi ha biaix, quan es dóna informació als usuaris.--Georg-hessen (enraona'm) 00:22, 27 juny 2011 (CEST)
- I ara alguns exemples indiscutibles de Canvassing per part de "grans amics nostres" (Registered trademark): [3] o de manera no tant evident ací: [4]. S'hauria de saber que res no és inviable a la Viquipèdia... Canvassing (no, de fet seria complot més que canvassing) també podria ser enviar-li un missatge a un amiguet addicte a les matemàtiques per a dir-li que bloque alguns pardalets... Capsot (disc.) 22:59, 25 juny 2011 (CEST)
- Claudi, els enllaços que poses són de discussions i debats, no de enviament massiu de missatjes buscant un vot. Canvassing seria enviar correus massius dient a qui deuen votar o a qui no, quan si es vol informar deuria simplement dir que es pot votar i informar de les opcions, però sense valorar-les ni dir què ha de fer qui rep el missatge. No dic que en una conversa privada no puguen comentar els candidats, però per a això està la definició de canvassing, on estan explicades les diferències. Lo dels complots hauries d'explicar-ho, i no crec que tinga a veure amb açò, jo parle de les guies de vot, per saber exactament a què es refereixen i com es farien. --Millars (disc.) 01:25, 26 juny 2011 (CEST)
- Dissortadament confons dues nocions, la del Canvassing genèric i el Canvassing que s'aplica a la viquipèdia que es pot resumir en: "However canvassing which is done with the intention of influencing the outcome of a discussion in a particular way is considered inappropriate." i en el primer cas era una cosa evident, canvassing a la viquipèdia és més "anar informar gent per a intervindre en un debat o discussió per a tindre resultats que convenen al(s) que fa(n) el canvassing" que l'enviament massiu de missatges per se. I òbviament en el primer cas, va haver-hi torns per part del teu grupet per a fer perdre temps i marejar la perdiu... De fet l'enviament massiu de missatges, supose que et refereixes al de la Fundació, correspondria més aviat a l'spam tot i que també es pot discutir. No cal explicar el que he dit adés, direm només que he fet una prova amb la intenció d'esbrinar qui havia lleponat la meua intenció de crear el Wikiporros, que el parany ha funcionat de manera perfecta, i així he arribat a la conclusió (que ja suposava però sense proves) que vas ser la persona que em va denunciar al teu gran amic matemàtic, punt! Capsot (disc.) 12:23, 26 juny 2011 (CEST)
- Claudi, els enllaços que poses són de discussions i debats, no de enviament massiu de missatjes buscant un vot. Canvassing seria enviar correus massius dient a qui deuen votar o a qui no, quan si es vol informar deuria simplement dir que es pot votar i informar de les opcions, però sense valorar-les ni dir què ha de fer qui rep el missatge. No dic que en una conversa privada no puguen comentar els candidats, però per a això està la definició de canvassing, on estan explicades les diferències. Lo dels complots hauries d'explicar-ho, i no crec que tinga a veure amb açò, jo parle de les guies de vot, per saber exactament a què es refereixen i com es farien. --Millars (disc.) 01:25, 26 juny 2011 (CEST)
- en:Wikipedia:Canvassing o es:Wikipedia:Proselitismo, son polítiques que hi son a diverses Viquipèdies (la veritat, m'entren ganes de traduir-ho al català), per les quals es limita el que normalment anomenem spam intern, quan es busca no informar de votacions o procesos, sino captar vots cap una de les opcions. Podria ser un problema a l'hora d'elaborar les guies de vot. --Millars (disc.) 20:58, 25 juny 2011 (CEST)
![[2]](http://api.ning.com/files/rDyk4ZFtxvfiS3dSQS*-XaFfyy3yPLYiVdcU005GI0kuufmBkRb5HBozwZK1n3xuFgU4c5WuWvVy6OIEiYM29Uq9txyVrNhZ/declare_yourself_christina_aguilera.jpg){kind=link}
PD: Està molt bé la teua proposta de traduir els articles de Canvassing, així faràs alguna cosa molt més productiva que d'intervindre a les discussions per a "tavanejar" com diríem en occità i fer-nos perdre temps en respostes inútils...
- "However canvassing which is done with the intention of influencing the outcome of a discussion in a particular way is considered inappropriate" fa referència a cercar gent per a intenvindre a una discusió en un sentit concret per a guanyar per una determinada postura, i jo veig això en eixos enllaços. Crec que definitivament confons els termes. De totes formes no ahs entrat a contestar cap de les qüestions i dubtes, has entrar a acusar i atacar i fer-me perdre el temps com bé dius. No tinc problema en parlar amb tu i discutir el que faja faça falta, però primer retira l'acusació falsa per favor. --Millars (disc.) 13:31, 26 juny 2011 (CEST)
- Et demane que retires una acusació falsa, una cosa és que a tu no et caiga bé, i un altra que jo haja d'acceptar mentides difamatories. --Millars (disc.) 12:46, 26 juny 2011 (CEST)
- Capsot m'ha respost que a la Viquipèdia una acusació és certa mentre es demostre el contrari. Obviament no puc demostrar que no vaig parlar amb una persona, així que així es quedarà. Però que quede constancia que el que diu és mentida. Una cosa és que no ens caiguem bé i l altra que s'acuse i es difame falsament. Fins ací hem arribat. Ara si algún vol comentar el text de Joan Gomà perfecte, ja em emprat massa espai en coses que no toquen. Perdó pel rotllo. --Millars (disc.) 13:45, 26 juny 2011 (CEST)
Llavors, caldrà primer definir què és "Chapter oficial de la Viquipèdia i els projectes germans en català" i després decidir si una Assembla accepta o rebutja la (seva) nominació i renovació. -Aleator (disc.) 16:50, 26 juny 2011 (CEST)
- Les dues coses serien tasca de l'Assemblea, però per analogia està clar que seria lo mateix que els altres chapters oficials: Entitats que promocionen la viquipèdia i els projectes germans fent activitats offline. Lo únic que en constes d'estar aprovats de dalt a baix per una comitè de gent autoanomentats a si mateixos i que no coneixen de res la comunitat catalana seria aprovat democràticament per tots els editors amb més de 300 edicions dels projectes en català. Llavors qui vulgui tenir i mantenir aquesta distinció s'haurà de sotmetre al control i les condicions que posi l'Assemblea. --Gomà (disc.) 19:08, 26 juny 2011 (CEST)
- Estàs segur que si veuen que la majoria vota a favor del Chapter en català, acceptaran la decisió? --Davidpar (disc.) 19:39, 26 juny 2011 (CEST)
- Home, a la Viquipèdia les decisions es prenen per consens. No per majoria. Penso que hauria de ser una majoria molt qualificada, quasi unanimitat. La qüestió es tenir un òrgan que pugui prendre decisions per consens (per suposat) però amb una legitimitat extraordinàriament reforçada. Tampoc cal que ningú accepti res, simplement creem un concepte nou: El "chapter oficial dels projectes en català". Ja posats a fer volar coloms, si volem crear un logo i una marca i registrar-los, després podem donar permís perquè els facin servir altres llengües que vulguin dotar-se dels mateixos instruments que nosaltres.--Gomà (disc.) 21:42, 26 juny 2011 (CEST)
- Estàs segur que si veuen que la majoria vota a favor del Chapter en català, acceptaran la decisió? --Davidpar (disc.) 19:39, 26 juny 2011 (CEST)
Què és un "Consell d'editors"? -Aleator (disc.) 16:50, 26 juny 2011 (CEST)
- El consell d'editors és la meva traducció lliure del concepte Wikicouncil encunyat el 2005 per en Jimbo per tal de dotar la Viquipèdia i els projectes germans en totes les llengües d'una estructura democràtica de govern conjunta amb el Consell D'administració de la WMF. S'ha debatut altre cop el 2008 i s'està tornant a debatre ara. Una idea és que al Consell estiguin representats cada projecte en cada llengua. Els grans amb 3 representants cada un, els mitjanes amb 2, els petits amb 1 i els molt petits amb 3 representats compartits entre tots. Una idea també és que les llengües petites estiguin sobre representades. --Gomà (disc.) 19:08, 26 juny 2011 (CEST)
És necessària?
No acabo d'entendre què aporta aquest concepte d'Assemblea. La comunitat de la Viquipèdia ja té un sistema de presa de decisions per a discutir polítiques sobre qualsevol tema, inclosos els de la llista. Tenim mètodes per votar propostes i per elegir representants. Crear una «secció apart» on discutir aquests temes amb unes regles molt similars però lleugerament diferents trobo que és embolicar-nos una mica. Entenc que la principal diferència és que aquest concepte d'assemblea prendria decisions també en nom dels projectes germans. Això a mi no m'acaba de convèncer. Penso que no val la pena intentar dirigir de forma centralitzada quins projectes germans necessiten més recursos i quins en necessiten menys. Per mi els projectes germans estan bé allà on són, perquè hi coŀlaborin aquells que en tinguin ganes. --SMP (+ disc. xat) 19:29, 25 juny 2011 (CEST)
- Jo no ho veig així. Malauradament els projectes germans encara són molt petits comparats amb la Viquipèdia i de fet quan ha convingut ja hem treballat temes conjuntament amb els projectes germans com quan varem treballar el pla estratègic.
- Les diferencies que jo hi veig són les següents:
- Quantitativa. A la Viquipèdia hi ha uns 600 editors que han fet més de 300 edicions, 330 n'han fet 20 els últims mesos i 170 han votat a les eleccions al Board. En canvi a les preses de decisió acostumen a participar uns 10.
- D'àmbit. Les preses de decisió acostumen a ser d'àmbit de funcionament intern de la Viquipèdia. Aquesta assemblea tracta temes de relació amb la resta del moviment viquipedista: de portes enfora de la Viquipèdia i els projectes germans. Més que substituir les preses de decisió substitueix meta i la llista de la WMF. Que són dues iniciatives que no funcionen perquè hi ha la barrera de la llengua. Estic d'acord que algunes coses es podrien fer perfectament amb una presa de decisió, com per exemple el nomenament de chapters oficials. Però penso que aquestes decisions que tenen efectes externs (per exemple que la WMF faci quelcom) és millor que tinguin el referendat de tota la comunitat (la majoria dels 330) i no només 10 o 12.
- De model. Les preses de decisió són puntuals i es limiten a decidir una cosa. L'assemblea és permanent i no només pren decisions. L'Assemblea, a traves de la comissió delegada, a demés de prendre decisions també:
- Manté connectada i comunicada a la comunitat. Pot tocar a sometent i convocar ràpidament els 330 i no només els 10 o 12 que llegeixen la taverna.
- Manté informada la comunitat del que es cou a meta i la llista de la WMF amb els 3 resums anuals.
- Manté viva a la comunitat avisant els que estiguin a punt de perdre la condició de membres per tal que es mantinguin actius.
- Transmet a la WMF i a meta les decisions i opinions de la comunitat.
- Supervisa les activitats de la WMF i dels Chapters.
- --Gomà (disc.) 04:39, 26 juny 2011 (CEST)
- Veig molt necessari que l'assemblea desenvolupi aquestes funcions. De moment no tenim un espai de referència on poder seguir de manera continuada i permanent en el temps l'evolució de la política viqui. I més quan no tenim cap capítol que ens representi o treballi els projectes en la nostra llengua.--Galazan (disc.) 13:59, 26 juny 2011 (CEST)
- No tenim un espai? Tenim molts! Tot i això trobo excel·lent la multicanalitat a l'hora d'informar i/o de movilitzar usuaris, ja que cobreix mancances actuals (no puc estar pendent de totes les tavernes, llistes, wikis complementàries, noticiaris i blocs relacionats, i a més tots els dies): un bon resum, una crida en el moment oportú, i l'ús del canal adient seran de gran ajuda. -Aleator (disc.) 16:50, 26 juny 2011 (CEST)
- Això seria ideal, donant la possibilitat a tothom de rebre informació compactada de totes les novetats setmanals o quan sigui. Potser implementar un sistema de "Vegeu notícies de l'assemblea" com el "Teniu missatges nous"? O rebre correus. Per cert, de quanta gent estem parlant dins l'assemblea? Això faria obsoletes les preses de decisions? La gent que hi participi seria equitativa en funció nº de pàgines? (per exemple: viquipèdia n representants, viccionari n/2 representants, viquitexts n/3 representants, etc.) O bé la gent es presenta per ser representant, sense tenir en compte percentatges? (Massa preguntes, ho sento :() --Jo ﹠ ++ 18:30, 26 juny 2011 (CEST)
- Dins l'assemblea estem parlant d'unes 330 persones.
- Penso que no faria obsoletes les preses de decisions. Les preses de decisions són per temes interns hi participen només els que tenen prou interès per assabentar-se'n i si cal es canvien. Això és per decisions externes. Per exemple quan es va canviar la portada i la Viquipèdia en català no surt entre les 10 viquipèdies al voltant de la bola, quan es va canviar el logo i la "ç" no surt entre les lletres, quan es va decidir crear local chapters i per les llengües sense estat no es va preveure que en puguin tenir...
- La gent que hi participi a l'Aseemblea serien els que tinguin dret a vot a les eleccions al Consell d'administració de la WMF i que els principals projectes on participin siguin els projectes en català. A la comissió delegada serien 6 persones escollides entre tots els membres de l'Assemblea.--Gomà (disc.) 21:52, 26 juny 2011 (CEST)
- Això seria ideal, donant la possibilitat a tothom de rebre informació compactada de totes les novetats setmanals o quan sigui. Potser implementar un sistema de "Vegeu notícies de l'assemblea" com el "Teniu missatges nous"? O rebre correus. Per cert, de quanta gent estem parlant dins l'assemblea? Això faria obsoletes les preses de decisions? La gent que hi participi seria equitativa en funció nº de pàgines? (per exemple: viquipèdia n representants, viccionari n/2 representants, viquitexts n/3 representants, etc.) O bé la gent es presenta per ser representant, sense tenir en compte percentatges? (Massa preguntes, ho sento :() --Jo ﹠ ++ 18:30, 26 juny 2011 (CEST)
- No tenim un espai? Tenim molts! Tot i això trobo excel·lent la multicanalitat a l'hora d'informar i/o de movilitzar usuaris, ja que cobreix mancances actuals (no puc estar pendent de totes les tavernes, llistes, wikis complementàries, noticiaris i blocs relacionats, i a més tots els dies): un bon resum, una crida en el moment oportú, i l'ús del canal adient seran de gran ajuda. -Aleator (disc.) 16:50, 26 juny 2011 (CEST)
- Veig molt necessari que l'assemblea desenvolupi aquestes funcions. De moment no tenim un espai de referència on poder seguir de manera continuada i permanent en el temps l'evolució de la política viqui. I més quan no tenim cap capítol que ens representi o treballi els projectes en la nostra llengua.--Galazan (disc.) 13:59, 26 juny 2011 (CEST)