Virginia Damerini fou una cantant d'òpera italiana, soprano dramàtica, activa en les dècades del 1880 i del 1890.

Infotaula de personaVirginia Damerini

Virginia Damerini, segons una publicació de 1889. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementItàlia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Damerini cantava a l'escenari del Liceu quan l'anarquista Santiago Salvador va llençar dues bombes a platea el 1893.

Infantesa modifica

Virginia Damerini va néixer i créixer a la regió italiana dels Apenins.[1]

Carrera modifica

Damerini va viatjar a Mèxic DF per a la temporada 1883-1884 amb la companyia de Napoleó Sieni, on va cantar Il guarany d'Antônio Carlos Gomes, La Gioconda d'Amilcare Ponchielli i el Don Carlos de Verdi.[2] L'any 1884 va participar amb la Companyia Gran d'Òpera de Milà en una gira pels EUA, actuant de Brooklyn a San Francisco.[3][4] Al llarg d'aquella gira, The New York Times va comentar que "l'estil de la signora Damerini és alhora refinat i expressiu".[5]

Va actuar en l'estrena de l'òpera Asrael d'Alberto Franchetti l'any 1888. Va cantar el paper principal de l'òpera Fosca d'Antônio Carlos Gomes en 1889 a Mòdena i de nou l'any 1890, a la inauguració del Teatro Massimo Bellini de Catània el dia 31 de maig, cantant la Norma de Vincenzo Bellini.[6] Aquell mateix any va cantar Fosca al Teatre alla Scala de Milà, amb el director Arnaldo Conti.[7] L'any 1891 va cantar el paper protagonista a la primera representació de l'òpera Nella de Francesco Paolo Frontini al Teatro Comunale de Catània.[8]

L'any 1892 va debutar al Teatro Real de Madrid amb l'òpera Aida de Giuseppe Verdi, el dia 23 d'octubre.[9] Va cantar també el paper principal, "notòriament difícil", de Norma de Vincenzo Bellini sota la direcció d'Arturo Toscanini a Palerm l'any 1893.[10] Aquell mateix any va cantar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l'òpera Guillaume Tell de Rossini, just la nit a la qual l'anarquista Santiago Salvador va llençar dues bombes Orsini a platea.[11] La seva germana Benedetta Damerini, de 29 anys,[12] va ser una de les persones que van perdre la vida a causa de l'explosió de l'única bomba que va explotar de les dues llençades.[13]

Referències modifica

  1. Aconito, "Virginia Damerini" Lo staffile gazzettino di lettere, arte, teatri, società (8 juny 1887): 3.
  2. Agranoff Ochs, Anna «Appendix A: Major Italian Opera Companies in Mexico City, 1866-1890». Opera in Contention: Social Conflict in Late Nineteenth Centuty - Mexico City, 2011, pàg. 223.
  3. «Production Aida». BAM Archives, 26-11-1884.
  4. Art Newspaper Company, 1884. Jingo, 5 novembre 1884, p. 140. 
  5. «Italian Opera at the Star». The New York Times, 22-10-1884, pàg. 5.
  6. De Roberto, Federico; Valle, Roberta. Si dubita sempre delle cose più belle: Parole d'amore e di letteratura (en italià). 2014. Milà: Bompiani / RCS Libri. ISBN 978-88-58-76854-9. 
  7. Marcos da Cunha Lopes Virmond, Rosa Tolón Marin, Lenita Waldige Mendes Nogueira. «Uma ária para Virginia Damerini: a última Fosca de Carlos Gomes» p. 111-140, 2013.
  8. «Nella, Sansone, Alerano» (en italià). Francesco Paolo Frontini, blog. [Consulta: 20 octubre 2018].
  9. González, R. «Teatro Real». La correspondencia de España, 24-10-1892, pàg. 3.
  10. Sachs, Harvey. Liveright Publishing. Toscanini: Musician of Conscience, 2017. ISBN 978-1-63149-272-3. 
  11. Almanaque del diario de Barcelona, 1895, p. 70-71. 
  12. «Firenze - La salma di una vittima degli anarchisti di Barcellona». La Stampa, 16-11-1893, pàg. 2.
  13. «Anarchism in Spain». The San Francisco Chronicle, 09-11-1893, pàg. 2.