Vladímir Prop

Vladímir Iàkovlevitx Prop, en rus Владимир Яковлевич Пропп (Sant Petersburg, 29 d'abril de 1895 - Leningrad, 22 d'agost de 1970), fou un erudit rus dedicat a l'anàlisi dels components bàsics dels contes populars russos per identificar-ne els elements narratius irreductibles més simples.[1]

Infotaula de personaVladímir Prop
Vladimir Propp (1928 year) (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 abril 1895 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 agost 1970 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFolklorisme, etnografia, eslavística, literatura russa, literatura alemanya i filologia germànica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAntropòleg, lingüista, escriptor, professor d'universitat, crític literari, historiador de la literatura i filòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Sant Petersburg (1932–1970) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJulia Abramovna Dobrovol'skaja (en) Tradueix, M. P. Cherednikova (en) Tradueix i M. I. Shakhnovich (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralLeo Klejn (en) Tradueix, Nikolay Butinov (en) Tradueix, M. P. Cherednikova (en) Tradueix i M. I. Shakhnovich (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

La seva obra cabdal, Morfologia del conte (Morfológuia skazki), es publicà en rus l'any 1928; tot i que influí Claude Lévi-Strauss i Roland Barthes, fou pràcticament ignorada a Occident fins que fou traduïda a l'anglès als anys 1950.[2]

Analitzà els contes populars fins que descobrí una sèrie de punts recurrents que desenvolupaven una estructura constant en totes aquestes narracions. És allò que es coneix com "les funcions de Prop". Els seus crítics li retreuen que oblidi la construcció verbal dels contes tot i ser sobretot literatura.

Les funcions de PropModifica

Són una sèrie de trenta-un punts recurrents en tots els contes de fades populars. Malgrat que no tots surten en tots els contes, la seva funció bàsica sovint roman i l'ordre és sempre el mateix.[2]

  1. Allunyament. Un dels membres de la família s'allunya.
  2. Prohibició. Una prohibició recau sobre l'heroi.
  3. Trangressió. Es transgredeix la prohibició.
  4. Coneixement. L'antagonista entra en contacte amb l'heroi.
  5. Informació. L'antagonista rep informació sobre la víctima.
  6. Engany. L'antagonista enganya l'heroi per apoderar-se d'ell i dels seus béns.
  7. Complicitat. La víctima és enganyada i així ajuda l'agressor.
  8. Malifeta. L'antagonista origina un perjudici a un dels membres de la família.
  9. Mediació. Es fa pública la malifeta, hom formula una petició o ordre a l'heroi, se li ho permet o se l'obliga a marxar.
  10. Acceptació. L'heroi decideix marxar.
  11. Marxa. L'heroi marxa.
  12. Prova. El donant sotmet l'heroi a una prova que el prepara per rebre una ajuda màgica.
  13. Reacció de l'heroi. L'heroi supera o no una prova.
  14. Regal. L'heroi rep un objecte màgic.
  15. Viatge. Es condueix l'heroi a un altre regne, on hi ha l'objecte que cerca.
  16. Lluita. L'heroi i el seu antagonista s'enfronten en un combat directe.
  17. Marca. L'heroi queda marcat.
  18. Victòria. L'heroi venç l'antagonista.
  19. Esmena. Es repara la malifeta.
  20. Retorn. L'heroi torna a casa.
  21. Persecució. Es persegueix l'heroi.
  22. Socors. S'auxilia l'heroi.
  23. Retorn d'incògnit. L'heroi retorna, a casa seva o a un altre regne, sense que el reconeguin.
  24. Fingiment. Un fals heroi reivindica els èxits assolits que no li corresponen.
  25. Tasca difícil. Hom proposa a l'heroi una missió difícil.
  26. Compliment. L'heroi du a terme la missió difícil amb èxit.
  27. Reconeixement. Hom reconeix l'heroi.
  28. Desenmascarament. El fals heroi queda en evidència.
  29. Transfiguració. L'heroi rep una nova aparença.
  30. Càstig. L'antagonista és castigat.
  31. Noces. L'heroi es casa i puja al tron.

Personatges tipusModifica

També desenvolupà una sèrie de personatges arquetípics de tots els contes populars:

  • L'heroi o protagonista
  • El dolent
  • El donant (la persona que ajuda l'heroi amb un objecte o consell)
  • El mag
  • La princesa
  • El rei o pare de la noia
  • El desencadenant de l'acció
  • L'usurpador

ReferènciesModifica

  1. Hale, Dorothy J. The Novel: An Anthology of Criticism and Theory 1900-2000. John Wiley & Sons, 2006, p. 54. ISBN 978-1-4051-0774-7. 
  2. 2,0 2,1 Schärfe, Henrik. «Formal analysis and the analysis of formː Story Elements as Sets». A: Stylistics: Prospect & Retrospect. Rodopi, 2007, p. 61–84. ISBN 90-420-2330-9.