Vladislav Tretiak
Vladislav Tretiak (en rus: Владисла́в Третья́к) (Moscou, Unió Soviètica, 1952) és un jugador d'hoquei sobre gel rus, ja retirat. Jugava de porter i és considerat un dels millors jugadors de la història,[1] posseïdor de quatre medalles olímpiques. El 2001 la Federació Internacional d'Hoquei va atorgar-li el títol de "Millor jugador d'hoquei del segle XX".[2]
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Hoquei sobre gel | |||
| Jocs Olímpics | |||
Representa:  Unió Soviètica
| |||
|
Sapporo 1972 | homes | |
|
|
Innsbruck 1976 | homes | |
|
Lake Placid 1980 | homes | |
|
|
Sarajevo 1984 | homes | |
| Campionat del Món | |||
|
|
Suècia 1970 | homes | |
|
|
Suïssa 1971 | homes | |
|
|
Txecoslovàquia 1972 | homes | |
|
|
Unió Soviètica 1973 | homes | |
|
|
Finlàndia 1974 | homes | |
|
|
Alemanya Occidental 1975 | homes | |
|
|
Polònia 1976 | homes | |
|
Àustria 1977 | homes | |
|
|
Txecoslovàquia 1978 | homes | |
|
|
Unió Soviètica 1979 | homes | |
|
|
Suècia 1981 | homes | |
|
|
Finlàndia 1982 | homes | |
|
|
Alemanya Occidental 1983 | homes | |
Biografia
modificaVa néixer el 25 d'abril de 1952 a la ciutat de Moscou, que en aquells moments era la capital de la Unió Soviètica i que avui en dia és la capital de Rússia. Els seus pares són del districte de Dmitrovsky.[3] El seu pare va servir 37 anys com a pilot militar i la seva mare era professora d'educació física.[4] Encara que inicialment va seguir el seu germà com a nedador, quan era nen, Tretiak va destacar en molts esports. No obstant això, com molts nens de la seva generació, estimava l'hoquei, i als 11 anys va entrar a la Escola Esportiva Infantil i Juvenil de l'Club Esportiu Central de l'Exèrcit (conegut per les sigles CSKA).[5] Su primer entrenador fue Vitaly Erfilov.
Tretiak va contreure matrimoni amb Tatiana (nascuda el 1950) el 23 d'agost del 1972, sis setmanes després de conèixer-se. El seu primer fill, Dmitri, va néixer l'any següent i la seva filla, Irina, va néixer 3 anys després. Tatiana està qualificada com a professora de literatura russa, encara que ja no exerceix. Tretiak és un devot cristià ortodox rus.[6]
El 1978 fou guardonat amb l'Orde de Lenin.[7]
El 21 de desembre de 2012, va votar a favor de la "Llei Dima Yakovlev" a la Duma Estatal. Aquesta legislació prohibeix l'adopció de nens russos per part de ciutadans dels Estats Units. La legislació va ser la resposta al projecte de llei Magnitsky.[8][9]
Carrera esportiva
modificaInicià la seva carrera esportiva l'any 1968 en la secció d'hoquei del CSKA de Moscou, club que no abandonà fins al 1984, moment en el qual es retirà de la competició, i en el qual ocupà la posició de porter.[10]
Va participar en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1972 realitzats a Sapporo (Japó), on en representació de la Unió Soviètica aconseguí guanyar la medalla d'or. Repetí aquesta mateixa medalla en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 realitzats a Innsbruck (Àustria), on fou l'abanderat soviètic. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1980 realitzats a Lake Placid (Estats Units) aconseguí la medalla de plata, perdent la final olímpica davant la selecció amfitriona en el denominat partit "Miracle sobre el gel". En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1984 realitzats a Sarajevo (RFS Iugoslàvia) aconseguí novament el títol olímpic.[10][2]
Al llarg de la seva carrera aconseguí guanyar 13 medalles en el Campionat del Món d'hoquei gel masculí, deu d'or, dues de plata i una de bronze. Al Campionat d'Europa d'hoquei gel també guanyà 13 medalles, nou d'or, tres de plata i una de bronze.[7]
A nivell de clubs jugà al CSKA Moscou, amb qui guanyà nombrosos campionats soviètics.[7] El 1983 va ser escollit pels Montreal Canadiens, però les autoritats soviètiques ho van impedir. Aquest va ser el principal motiu pel qual es va retirar l'any següent.[10]
El 1989 fou inclòs al Hockey Hall of Fame, sent el primer rus i europeu en formar-ne part.[10][2]
Retirada i vida posterior
modificaEn finalitzar la seva carrera esdevingué directiu de la Federació russa d'hoquei sobre gel i mànager general de l'equip olímpic rus per als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010 realitzats a Vancouver (Canadà). De 1998 a 2002 fou entrenador de la selecció russa. Juntament amb Irina Rodnina, va ser l'encarregat d'encendre la flama olímpica a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics a Sotxi de 2014.[7]
El 2003 fou escollit diputat de la Duma en representació de la circumscripció de Saratov pel partit Rússia Unida, ocupant diversos càrrecs a partir d'aleshores. Des del 2006 és President de la Federació Russa d'Hoquei i des del 2018 membre del Comitè Executiu del Comitè Olímpic Rus.[7]
El 2022 fou sancionat pel govern britànic en relació a la guerra russo-ucraïnesa.[11]
Estadístiques
modificaLliga soviètica
modifica| Temporada | Equip | Lliga | GP | W | L | T | MIN | GA | VI | PGC |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1968–69 | CSKA Moscow | soviètica | 3 | — | — | — | — | 2 | — | 0.67 |
| 1969–70 | CSKA Moscow | soviètica | 34 | — | — | — | — | 76 | — | 2.24 |
| 1970–71 | CSKA Moscow | soviètica | 40 | — | — | — | — | 82 | — | 2.03 |
| 1971–72 | CSKA Moscow | soviètica | 30 | — | — | — | — | 78 | — | 2.60 |
| 1972–73 | CSKA Moscow | soviètica | 30 | — | — | — | — | 80 | — | 2.67 |
| 1973–74 | CSKA Moscow | soviètica | 27 | — | — | — | — | 94 | — | 3.48 |
| 1974–75 | CSKA Moscow | soviètica | 35 | — | — | — | — | 104 | — | 2.97 |
| 1975–76 | CSKA Moscow | soviètica | 33 | — | — | — | — | 100 | — | 3.03 |
| 1976–77 | CSKA Moscow | soviètica | 35 | — | — | — | — | 98 | — | 2.80 |
| 1977–78 | CSKA Moscow | soviètica | 29 | — | — | — | — | 72 | — | 2.48 |
| 1978–79 | CSKA Moscow | soviètica | 40 | — | — | — | — | 111 | — | 2.78 |
| 1979–80 | CSKA Moscow | soviètica | 36 | — | — | — | — | 85 | — | 2.36 |
| 1980–81 | CSKA Moscow | soviètica | 18 | — | — | — | — | 32 | — | 1.78 |
| 1981–82 | CSKA Moscow | soviètica | 41 | 34 | 4 | 3 | 2295 | 65 | 6 | 1.70 |
| 1982–83 | CSKA Moscow | soviètica | 29 | 25 | 3 | 1 | 1641 | 40 | 6 | 1.46 |
| 1983–84 | CSKA Moscow | soviètica | 22 | 22 | 0 | 0 | 1267 | 40 | 4 | 1.89 |
| Total soviético | 482 | — | — | — | — | 1158 | — | 2.31 | ||
Internacionalmente
modifica| Año | Equip | Evento | GP | W | L | T | MIN | GA | VI | PGC |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1968 | Selecció d'hoquei sobre gel sub-20 de la Unió Soviètica | EJC | 1 | — | — | — | 20 | 1 | 0 | 3.00 |
| 1969 | Unió Soviètica | EJC | 2 | — | — | — | — | — | — | — |
| 1970 | Unió Soviètica | EJC | 2 | — | — | — | — | — | — | — |
| 1970 | Selecció de la Unió Soviètica | WC | 6 | — | — | — | 215 | 4 | — | 1.12 |
| 1971 | Unió Soviètica | EJC | 3 | — | — | — | 180 | 5 | — | 1.67 |
| 1971 | Unió Soviètica | WC | 5 | — | — | — | 241 | 6 | — | 1.49 |
| 1972 | Unió Soviètica | Jocs Olímpics | 4 | — | — | — | 240 | 10 | — | 2.50 |
| 1972 | Unió Soviètica | WC | 8 | — | — | — | 430 | 15 | — | 2.09 |
| 1972 | Unió Soviètica | SS | 8 | — | — | — | 480 | 31 | — | 3.87 |
| 1973 | Unió Soviètica | WC | 7 | — | — | — | 420 | 14 | — | 2.00 |
| 1974 | Unió Soviètica | WC | 8 | — | — | — | 440 | 12 | — | 1.64 |
| 1974 | Unió Soviètica | SS | 7 | — | — | — | 420 | 25 | — | 3.57 |
| 1975 | Unió Soviètica | WC | 8 | — | — | — | 449 | 18 | — | 2.41 |
| 1976 | Unió Soviètica | Olimpiadas | 4 | — | — | — | 240 | 10 | — | 2.50 |
| 1976 | Unió Soviètica | WC | 10 | — | — | — | 577 | 19 | — | 1.98 |
| 1976 | Unió Soviètica | CC | 5 | — | — | — | 300 | 14 | — | 2.80 |
| 1977 | Unió Soviètica | WC | 9 | — | — | — | 482 | 17 | — | 2.12 |
| 1978 | Unió Soviètica | WC | 8 | — | — | — | 480 | 21 | — | 2.63 |
| 1979 | Unió Soviètica | WC | 7 | — | — | — | 407 | 12 | — | 1.77 |
| 1980 | Unió Soviètica | Olimpiadas | 5 | — | — | — | 220 | 9 | — | 2.45 |
| 1981 | Unió Soviètica | WC | 7 | — | — | — | 420 | 13 | — | 1.86 |
| 1981 | Unió Soviètica | CC | 6 | — | — | — | 360 | 8 | — | 1.33 |
| 1982 | Unió Soviètica | WC | 8 | — | — | — | 464 | 19 | — | 2.46 |
| 1983 | Unió Soviètica | WC | 7 | — | — | — | 420 | 4 | — | 0.57 |
| 1984 | Unió Soviètica | Olimpiadas | 6 | — | — | — | 360 | 4 | — | 0.67 |
| total olímpico | 19 | — | — | — | 1060 | 33 | — | 1.87 | ||
| total WC | 98 | — | — | — | 5445 | 174 | — | 1.92 | ||
Super Sèries
modificaLes Super Sèries van ser jocs d'exhibició entre un Equip de NHL i Equips soviètics (generalment un club de la Lliga del Campionat soviètic). Tretiak va competir en tres.
| Año | Equip | Esdeveniment | GP | W | L | T | MIN | GA | GAA | SO | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1975–76 | CSKA Moscow | Super-S | 4 | 2 | 1 | 1 | 240 | 12 | 3.00 | 0 | |
| 1980 | CSKA Moscow | Super-S | 5 | 3 | 2 | 0 | 300 | 18 | 3.60 | 0 | |
| 1983 | Unió Soviètica | Super-S | 4 | 0 | 240 | 4 | 1.00 |
Referències
modifica- ↑ IIHF Centennial All-Star Team Arxivat 2014-02-27 a Wayback Machine.. Iihf.com. Retrieved on 2013-04-05.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «ТРЕТЬЯК Владислав Александрович | Российские спортсмены | Спортивная Россия» (en rus). Arxivat de l'original el 2024-02-15. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ Kolesnikov. «ХК "Донбасс" на открытии новой ледовой арены в Луганске». Arxivat de l'original el 2017-08-28. [Consulta: 7 setembre 2013]."Третьяк обмолвился, что он корнями-то украинец, родители его с Сумщины" - "Tretiak ha mencionado que tiene raíces ucranianas, sus padres son de Sumy"
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2013-05-20. [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2004-01-15. [Consulta: 22 març 2008].. vor.ru (entrevista en ruso, 1999)
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2014-02-19. [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Третьяк Владислав Александрович». Arxivat de l'original el 2024-02-15. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «Справка о голосовании по вопросу:(третье чтение) О проекте федерального закона № 186614-6 "О мерах воздействия на лиц, причастных к нарушениям основополагающих прав и свобод человека, прав и свобод граждан Российской Федерации"». Arxivat de l'original el 2017-03-19. [Consulta: 12 gener 2013].
- ↑ Д1 (2 чтение) ФЗ №186614-6 "О мерах воздействия на лиц, причастных к нарушению основополагающих прав и свобод человека, прав и свобод граждан РФ" – Система анализа результатов голосований на заседаниях Государственной Думы Arxivat 2017-08-28 a Wayback Machine.. Vote.duma.gov.ru (2012-12-19). Consultado el 5 de abril de 2013.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Olympedia – Vladislav Tretyak». Arxivat de l'original el 2024-04-29. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «CONSOLIDATED LIST OF FINANCIAL SANCTIONS TARGETS IN THE UK». Arxivat de l'original el 14 d’abril 2023. [Consulta: 16 abril 2023].
