En ciència planetària, els volàtils són el grup d'elements químics i compostos amb baixos punts d'ebullició que estan associats amb l'escorça i/o atmosfera d'un planeta o lluna. Alguns exemples s'inclouen el nitrogen, aigua, diòxid de carboni, amoníac, hidrogen, metà i diòxid de sofre. En astrogeologia, aquests compostos, en el seu estat sòlid, sovint comprenen una gran proporció de les escorces de llunes i planetes nans.

Aquest tall transversal mostra un model de l'interior de Júpiter, amb un nucli rocós superposat per una capa profunda d'hidrogen metàl·lic.

En contrast amb els volàtils, els elements i compostos amb alts punts d'ebullició són coneguts com a substàncies refractàries.[1]

Els científics planetaris sovint classifiquen els volàtils amb punts de fusió excepcionalment baixos, com ara hidrogen i heli, com gasos (en gegants gasosos), mentre que els compostos volàtils amb punts de fusió per sobre d'aproximadament 100 K s'anomenen gels. Els termes "gas" i "gel" en aquest context es poden aplicar a compostos que poden ser sòlids, líquids o gasos. Així, Júpiter i Saturn són referits com a "gegants de gas", i Urà i Neptú com a "gegants de gel", tot i que la gran majoria de "gas" i "gel" en el seu interior és un líquid d'alta temperatura i molt dens que resulta més dens a mesura que s'acosta el centre del planeta.

La Lluna de la Terra es considera molt baixa en volàtils: la seva escorça conté oxigen unit químicament a les roques (com per exemple els silicats), però quantitats insignificants d'hidrogen, nitrogen o carboni.

Referències modifica

  1. «Glossary». Planetary Science Research Discoveries, gener 2008. [Consulta: 28 agost 2008].

Enllaços externs modifica