Obre el menú principal

El vot amb els peus és la capacitat de les persones de votar amb els peus, és a dir, allunyar-se de situacions que no els agraden o bé anant a les que troben interessants. Ilya Somin ho descriu com "una eina per a exercir la llibertat política: l'habilitat de les persones d'escollir el règim polític sota el qual desitgen viure". Es pot aplicar a persones individuals, col·lectius diversos, entitats i organitzacions diverses, incloent empreses. Per exemple, un banc que canvia la seva seu de ciutat per beneficiar-se d'una altra fiscalitat vota amb els peus o, com va comentar Vladimir Lenin, per a ell van votar amb els peus els soldats russos que van desertar de l'armada dels tsars.[1][2][3]

Aquest concepte va ser popularitzat per l'economista Charles Tiebout, que va descriure el conegut com a model de Tiebout, una teoria política positiva (una part de la teoria de l'elecció pública) que pretén que com a mínim hi ha una solució no política, en una governança local, al problema del polissó.

La teoria de Tibaut respecte als negocis és semblant a la de la demanda i l'oferta en un lliure mercat, i a la pràctica és igualment una idealització poc realista.[4] A les seves premisses no té en compte per exemple els costos de desplaçament d'una comunitat a una altra, ni variacions en el cost de producció si augmenta el nombre de consumidors ni la complexitat de l'administració fiscal per a atendre el nombre de jurisdiccions que satisfacin òptimament les preferències de tots els ciutadans.[4]

Quant a ciutadans individuals, la idea és moure's on hi hagi un govern que agradi més en comptes de voler, confiar i esperar que el govern sigui més agradable. A la pràctica podria ser "tècnicament impossible que cada individu pugui formar part de l'estat que vulgui, en part perquè els estats actuals okupen el territori", en el sentit que, sense migrar i mantenint la seva vida en els seus indrets habituals, cada persona individualment es pugui adscriure al règim polític volgut. Per això alguns autors proposen fer-ho, com a mínim, a nivell municipal.[5]

Model de TieboutModifica

Per a Tiebout, el vot amb els peus ofereix en una democràcia una alternativa al procés de votació i també és una demostració de les preferències d'una persona física o jurídica. A la seva teoria, Tiebout exposa com, davant de les diferències entre polítiques de diferents governs, una persona pot mostrar les seves preferències no únicament votant a un determinat partit polític en un territori determinat sinó desplaçant-se a un territori al qual la seva forma política sigui més afí a la seva preferència. Segons Tiebout, així, el vot amb els peus actua com un mecanisme que promou l'assignació eficient dels recursos públics i constitueix un control sobre la concentració discrecional del poder públic.

ReferènciesModifica

  1. Ilya Somin, "Chapter 4: Foot voting, federalism, and political freedom". Publicat a Federalism and Subsidiarity. Nomos LV: yearbook of the American Society for Political and Legal Philosophy, editat per New York University Press, 2014. ISBN 978-1479868858. (anglès)
  2. Josep Sorribes Monrabal, Comprendre i gestionar la ciutat: un assaig d’economia i política urbana, editat per la Universitat de València, 1997. ISBN 9788437033020 (català)
  3. T. H. Wintringham, The Road to Caporetto, publicat a Left Review, Volum 2, Número 2, novembre de 1935. (anglès)
  4. 4,0 4,1 Amelia Díaz Álvarez i altres, Fonaments de fiscalitat, editat per la Universitat Oberta de Catalunya, 2012 (català)
  5. Coro Xandri, Autodeterminació: democràcia o llibertat?, article publicat a la revista L'Endavant, 14 de setembre de 2015. (català)