Vredens Dag

pel·lícula de 1943 dirigida per Carl Theodor Dreyer

Vredens Dag és una pel·lícula de l'any 1943 dirigida per Carl Theodor Dreyer i protagonitzada per Thorkild Roose i Lisbeth Movin.[2]

Infotaula de pel·lículaVredens Dag
Fitxa
DireccióCarl Theodor Dreyer
Protagonistes
ProduccióPalladium Productions
Dissenyador de produccióErik Aaes Modifica el valor a Wikidata
GuióCarl Theodor Dreyer, Poul Knudsen i Mogens Skot-Hansen, de l'obra Anne Pedersdotter de Hans Wiers-Jenssen
MúsicaPoul Schierbeck
FotografiaKarl Andersson, en blanc i negre
MuntatgeEdith Schlüssel i Anne Marie Petersen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenDinamarca
Estrena1943
Durada100 min
Idioma originalDanès
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enAnne Pedersdotter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama
Temaincest i pena de mort Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióDinamarca Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0036506 Filmaffinity: 643612 Allocine: 494 Rottentomatoes: m/1054224 Allmovie: v12616 TCM: 72435 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Dinamarca, 1623 i a una ciutat de moral estricta. Martin (Preben Lerdorff Rye) visita el seu pare, Absalon Pederssøn (Thorkild Roose), pastor luterà, molt rígid i obsessionat pel pecat. Molt més jove que ell, la segona dona del pastor, Anne Pedersdotter (Lisbeth Movin), odia el seu marit. La passió esclata entre Anne i Martin, mentre la intolerància i la crueltat s'ensenyoreix entre els ciutadans. Una suposada bruixa, l'anciana Herlofs Marte (Anna Svierkier), és amagada per Anne al graner. Descoberta, és torturada i condemnada per un tribunal municipal a morir a la foguera. Llavors, l'anciana declara que temps enrere, Absalon va exculpar de bruixeria a la mare d'Anne, per així poder casar-se amb la noia. Segons la llei, les descendents de bruixes també han d'ésser cremades a una pira.[2][3][4]

Context històric i artísticModifica

Realitzat en plena Segona Guerra Mundial, aquest és un drama intens, rigorós i terrible, visualitzat per Carl Theodor Dreyer de manera anímica, geomètrica i pictòrica, amb Rembrandt i l'escola flamenca en el punt de mira. Escenificat de manera pausada i ombrívola, les austeres formes i els commovedors continguts són regulats pel cineasta danès amb equilibri estètic i emocional. La magnífica fotografia de Karl Andersson conforma els sobris interessos expressius de Dreyer, incondicional perfeccionista dels enquadraments, les composicions de la imatge i l'establiment de la llum. Amb el pretext de relatar la persecució de la bruixeria, el realitzador ajusta una preocupada reflexió sobre la manca d'humanitat i de tolerància. Dreyer, que duia gairebé 13 anys sense rodar i acabava de sobreposar-se d'una malaltia, va sorprendre amb un seguit de qüestions morals (algunes sobre la sexualitat), socials (el paper repressiu de la comunitat) i polítiques. De la mà del dramaturg noruec Hans Wiers-Jenssen, Dreyer també es refereix als condicionants de la por, a la histèria, al fanatisme, la intransigència religiosa i al radicalisme d'una comunitat puritana, plantejant algunes dicotomies entre la mística i la raó, l'esperit i la carnalitat. El passatge més recordat de la pel·lícula és el de la tortura i mort a la foguera de l'anciana Herlofs Marte, a la qual acusen de bruixeria.[2]

Ningú com l'estilista i pensador Dreyer ha sabut administrar millor en cinema els silencis, els sorolls, els diàlegs o la música, per a ell mai emprada com a subratllat, sinó com a absoluta aportació expressiva. No és gens estrany, doncs, que aquest film hagi estat entre els predilectes de Bergman, Truffaut i d'altres cineastes.[2]

Frases cèlebresModifica

«
"Mare, he pecat. He pecat contra Déu, li he mentit. Però aquesta és una batalla que he de lliurar sol." (El pastor Absalon Pederssøn, interpretat per Thorkild Roose)[2]
»
«
"No hi ha res tan silenciós com un cor que ha deixat de bategar." (Absalon Pederssøn)[5]
»
«
"Veig a través de les meues llàgrimes, però ningú no ve a eixugar-les." (Anne Pedersdotter)[5]
»
«
"Absalon, abraça'm. Abraça'm i fes-me feliç." (Anne Pedersdotter)[5]
»
«
"He de mirar dins meu. Hi tinc molt que parlar amb Déu." (Absalon Pederssøn)[5]
»

CuriositatsModifica

  • Encara que la pel·lícula tracta sobre la caça de bruixes, també conté moltes comparacions subtils entre aquell fenomen i l'actitud dels nazis pel que fa a la tortura i l'interrogatori.[6]

Errades del filmModifica

  • La pel·lícula es desenvolupa en l'any 1623, però, al fons de la sala principal i a on gran part de l'acció té lloc, hi ha un gran bagul de fusta amb una inscripció llegible en llatí que mostra que fou fet el 1639.[7]
  • Just abans que Martin faci un petó a Anne per primera vegada, ella es troba d'esquena a la finestra quan ell s'hi acosta. A la següent presa, ella és davant de la finestra quan Martin toca la seua espatlla.[7]
  • Quan Absalon conversa amb Laurentius en el seu llit de mort, un micròfon és visible a la part superior de la imatge.[7]
  • Quan Absalon torna a casa a través del camp, hom pot sentir el vent fort i veure l'herba en moviment entre les dues tanques. No obstant això, l'herba que hi ha més enllà de la tanca més allunyada, només a uns pocs peus de distància, roman immòbil.[7]

PremisModifica

ReferènciesModifica

  1. IMDb (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 85.
  3. 3,0 3,1 Filmaffinity (castellà)
  4. Dreyer, Carl Theodor. Four Screenplays. Bloomington & Londres: Indiana university Press, 1970. ISBN 0253127408. Pàgs. 133-235. [1]
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Quotes - IMDb (anglès)
  6. Trivia - IMDb (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Goofs - IMDb (anglès)

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica