Vsèvolod de Kíev
Vsèvolod I de Kíev (ucraïnès: Всеволод Ярославич - Vsèvolod Iaroslàvitx) fou un gran príncep de la Rus de Kíev, fill del gran príncep Iaroslav I de Kíev anomenat el «Savi». Regnà de 1078 a 1093.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1030  Kíiv (Ucraïna) | ||
| Mort | 10 abril 1093 (Gregorià) (62/63 anys) Víxhorod (Ucraïna) | ||
| Sepultura | Catedral de Santa Sofia de Kíev | ||
_(1782).gif){kind=small} Príncep de Kíev | |||
| 1078 – 1093 ← Iziaslav I de Kíev – Sviatopolk II of Kiev (en)  → | |||
| Príncep de Kíev | |||
| 1076 – 1077 ← Sviatoslav II de Kiev – Iziaslav I de Kíev → | |||
| Prince of Chernigov (en) | |||
| 1073 – 1078 ← Sviatoslav II de Kiev – Vladimir II de Kíev → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Altres | |||
| Títol | Kniaz | ||
| Família | Dinastia ruríkida | ||
| Cònjuge | Anna Polovetska (1068–) Anastasia Monomakh (1046–1067) | ||
| Fills | Anna Vsevolodovna of Kyiv (  ) Anastasia MonomakhVladimir II de Kíev ( ) Anastasia MonomakhRostislav Vsevolodovich ( ) Anna PolovetskaEufràsia de Kíev ( ) Anna Polovetska | ||
| Pares | Iaroslav I de Kíev i Ingegerd Olofsdotter de Suècia | ||
| Germans | Anna de Kíev Anastàsia de Kíev Elisabet de Kíev Iziaslav I de Kíev Igor Yaroslavich Sviatoslav II de Kiev Vladímir de Nóvgorod Vyacheslav Yaroslavich | ||
A la mort del seu pare Iaroslav el Savi, es convertí en príncep de Pereiàslav de 1054 a 1073 amb les ciutats de Rostov del Don i Suzdal. És durant aquest període en 1055 que es troba la primera menció dels polovtses poble nòmada turc i pagà de l'estepa que vingueren amb llur cap Boluix i se'n van tornar per on havien vingut després d'haver acordat la pau amb Vsèvolod.[1]
Tanmateix el 2 de febrer 1061, sota el comandament d'un altre cap anomenat Sokal, els polovtses van vèncer Vsèvolod[2]
El 1073 es revolta amb el seu germà Sviatoslav II contra el seu altre germà el Gran príncep Iziaslav I de Kíev. Sviatoslav II amb la seva ajuda es converteix en príncep de Kíev i li cedeix la seva herència de Txerníhiv, indret del qual esdevindrà príncep de 1073 a 1078.
Després de la mort de Sviatoslav II, es reconcilia amb Iziaslav I i l'ajuda a retornar al seu tron. A la mort del seu germà esdevé fins i tot Gran príncep de Kíev. Mor el 13 d'abril de 1093 i és inhumat a la Catedral de Santa Sofia de Kíev.
S'havia casat en 1046 amb Anna, anomenada també Zoé o Irene, filla de l'emperador Constantí IX[3] Morta el 1067, amb qui va tenir un fill, Vladímir II Monòmac.
Notes i referències
modifica- ↑ Crònica de Nèstor capítol LIX.
- ↑ Sempre segons la «Crònica de Nestor» : va ser la primera derrota que Rússia va patir per part d'aquests pagans.
- ↑ Settipani, Christian. Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du vie au ixe siècle. París: de Boccard, 2006. ISBN 978-2-7018-0226-8.
Bibliografia
modifica
- Francis Dvornik, Les Slaves, histoire, civilisation de l'Antiquité aux débuts de l'Époque contemporaine. Éditions du Seuil, Paris (1970), « La Russie de Kiev » pàg. 171-228.