Walther Funk
Walther Emanuel Funk (Trakehnen, llavors Prússia oriental, 18 d'agost de 1890 - Düsseldorf, 31 de maig de 1960) va ser un destacat líder nazi que va exercir com a Ministre del Reich per a l'Economia entre 1937 a 1945, coincidint amb el període de la Segona Guerra Mundial.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 agost 1890 Yasnaya Polyana (Rússia) (en)  |
| Mort | 31 maig 1960 (69 anys) Düsseldorf (Alemanya) |
 Parlamentari de la República de Weimar | |
| Director Banc de Pagaments Internacionals, Reichsbank (en) | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Leipzig Universitat Humboldt de Berlín |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Berlín |
| Ocupació | periodista, economista, banquer, polític |
| Ocupador | Banc de Pagaments Internacionals Reichsbank (en) |
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors |
| Participà en | |
| 14 novembre 1945 | Tribunal Militar Internacional |
| Altres | |
| Condemnat per | crim contra la humanitat |
Premis | |
Signatura  | |
  | |
Biografia modifica
Fill d'uns comerciants de Königsberg, estudis lleis, economia i filosofia a la Universitat de Berlín i la de Leipzig. Va tractar d'allistar-se a l'exèrcit durant la Primera Guerra Mundial però va ser considerat "no apte per al servei". El 1920 va contreure matrimoni amb Luise Schmidt-Sieben, encara que alguns han assenyalat que en realitat estava ocultant les seves tendències homosexuals.[1]
Després de la Primera Guerra Mundial es va convertir en redactor en cap del diari econòmic Berliner Börsenzeitung. La seva orientació política era d'un marcat caràcter conservador i anticomunista. En 1931 es va unir al Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), com a mà dreta de Gregor Strasser. Durant aquesta època va ser l'encarregat d'administrar les donacions milionàries que rebien els nazis a partir d'homes de negocis i els grans magnats alemanys.[2] Va ser diputat del Reichstag en 1932 i president del Comitè de Política Econòmica del Partit Nazi.[3] En 1933, Funk va ser nomenat Secretari d'Estat en el Ministeri de Propaganda. Més tard, el 1938, va substituir a Hjalmar Schacht com a Ministre d'Economia del Tercer Reich. El gener de 1939 va ser nomenat president del Reichsbank, i amb això va guanyar un seient al Consell de direcció del Banc de Pagaments Internacionals (BPI) de Basilea.[4]
Durant els Judicis de Nuremberg va ser acusat, al costat d'altres líders nazis, de crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat. Va descarregar les seves responsabilitats al capdavant del Reichsbank, acusant a Göring de ser el veritable responsable a l'ombra. Tot i que la seva defensa va ser sempre que la seva importància dins del govern era escassa, i més en assumptes de guerra, se'l va considerar responsable dels delictes dels quals se l'acusava i va ser condemnat a cadena perpètua, pena que va complir a la presó de Spandau al costat d'altres jerarques nazis. Va ser alliberat el 1957 a causa dels seus problemes de salut. Abans de sortir de presó, va fer una curta pregària per Rudolf Hess, Albert Speer i Baldur von Schirach.[5] Establert a Düsseldorf, va morir tres anys més tard.
Referències modifica
- ↑ Helmut Heiber (1962); Joseph Goebbels, Colloquium Berlin, pàg. 143
- ↑ Hans Kehrl (1973); Krisenmanager im Dritten Reich. Düsseldorf, pàg. 110
- ↑ Henry Ashby Turner Jr. (1985); German Big Business and the Rise of Hitler. Nova York, pàg. 146
- ↑ Bank of International Settlements, "Ninth Annual Report: 1 April 1938 – 31 March 1939", pàg. 135
- ↑ Eugene Bird (1974); The Loneliest Man in the World, Londres: Secker & Warburg, pàg. 121
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walther Funk |