Viquipèdia

Was Gott tut, das ist wohlgetan, BWV 98

Was Gott tut, das ist wohlgetan, BWV 98 (Tot el que Déu fa, està ben fet),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al vint-i-unè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 10 de novembre de 1726.

Infotaula obra musicalWas Gott tut, das ist wohlgetan, BWV 98
Títol originalWas Gott tut, das ist wohlgetan Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Basat enWas Gott tut, das ist wohlgetan (en) Tradueix ↔(Severus Gastorius) Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts5 moviments socials Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 98 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena10 novembre 1726 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 736655d1-aab5-4683-8f5d-3f93e1e81959 IMSLP: Was_Gott_tut,_das_ist_Wohlgethan,_BWV_98_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356213 Modifica el valor a Wikidata

Origen i context modifica

L'autor, anònim, empra la primera estrofa de l'himne que li dona títol de Samuel Rodigast (1674), en el coral inicial. Es conserven altres dues cantates amb el mateix títol, i que segueixen aquesta en el catàleg, la BWV 99, més antiga, de l'any 1724 i la BWV 100, més moderna, composta entre 1732 i 1735. El tema de la cantata és la confiança en Déu, d'acord amb l'evangeli del dia Joan (4, 47), que narra la curació del fill d'un funcionari reial de Cafarnaüm. Per a aquest diumenge es conserven, a més, les cantates BWV 38, BWV 109 i BWV 188.

Anàlisi modifica

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; dos oboès, oboe da caccia, corda i baix continu. Consta de cinc números, sense el típic coral final.

  1. Cor: Was Gott tut, das ist wohlgetan (Tot el que Déu fa, està ben fet)
  2. Recitatiu (tenor): Ach Gott! Wenn wirst du mich einmal (Ai, las! Déu meu, quan m'alleujaràs)
  3. Ària (soprano): Hört, ihr Augen, auf zu weinen! (No ploreu més, ulls meus!)
  4. Recitatiu (contralt): Gott hat ein Herz, das des Erbarmens Überfluss (Déu té un cor que sobreïx misericòrdia)
  5. Ària (baix): Meinen Jesum lass ich nicht (No deixaré el meu Jesús)

El número inicial és una fantasia sobre el coral que li dona títol amb una melodia de Severus Gastorius de 1681, publicada en el cançoner de Nuremberg, en què el primer violí és el protagonista, amb una disposició harmònica del cor lleugerament contrapuntística. A continuació hi ha dos blocs de recitatiu i ària, el primer a càrrec de les veus agudes, tenor i soprano, respectivament, i el segon per al contralt i el baix. Els dos recitatius, números 2 i 4, de poca rellevància musical, impulsen els fidels a confiar en el poder de Jesús. Les dues àries venen ornamentades amb una part instrumental obligada; a la número 3, de soprano amb l'oboè, hi ha dos moments interessants per la càrrega expressiva, sobre les paraules lebet (viure) i weinen (plorar). L'última ària de baix, amb els violins a l'uníson, clou la cantata, que no conté un coral final, però comença amb el text Meinen Jesum lass ich nicht (No deixaré el meu Jesús), que és l'íncipit d'un coral de Christian Keimann (1658). Té una durada aproximada d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada modifica

Referències modifica

  1. ↑ Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia modifica

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Was_Gott_tut,_das_ist_wohlgetan,_BWV_98&oldid=30009606»