Wenjun Wu

En aquest nom xinès, el cognom és Wu.

Wenjun Wu (xinès: 吳文俊) (Shanghai, 12 de maig de 1919 - Pequín, 7 de maig de 2017) va ser un matemàtic xinès.

Wenjun Wu

Nom original	(zh) 吳文俊
Biografia
Naixement	(zh) 吴文俊 12 maig 1919 Shanghai (República de la Xina)
Mort	7 maig 2017 (97 anys) Pequín (RP Xina)
Causa de mort	Causes naturals
President Societat Matemàtica Xinesa
1983 – 1987 ← Hua Luogeng – Yuan Wang →
Dades personals
Altres noms	顧[古]今
Formació	Universitat d'Estrasburg (1947–1949) Universitat Jiao Tong de Shanghai (–1940)
Tesi acadèmica	Sur les classes caractéristiques des structures fibrées sphériques  (1949 )
Director de tesi	Charles Ehresmann
Activitat
Camp de treball	Topologia, ciències computacionals, topologia algebraica, geometria algebraica i història de les matemàtiques
Ocupació	matemàtic, topòleg, historiador de les matemàtiques, historiador
Ocupador	Acadèmia Xinesa de les Ciències (1976–) Universitat de Pequín (1951–1966), Revolució Cultural Universitat de Zhejiang (1945–1945)
Partit	Partit Comunista Xinès (1979–)
Membre de	Divisió Acadèmica de Matemàtiques i Física de l'Acadèmia Xinesa de les Ciències (1957–) Acadèmia Mundial de les Ciències
Obra
Obres destacables Mètode de Wu del conjunt característic
Estudiant doctoral	Dongming Wang, Jinzhao Wu, Xiao-Shan Gao, Lihong Zhi, Jiang Kun i SenLin Xu
Premis (2019)  Científic del Poble (2006)  Premi Shaw en Ciències Matemàtiques (2001)  Premi Suprem Nacional de Ciència i Tecnologia (1997)  Premi Herbrand (1990)  Premi TWAS de Matemàtiques (1957)  Acadèmic de l'Acadèmia Xinesa de Ciències

Vida i obra

Wu es va graduar en matemàtiques a la universitat Jiao Tong de Shanghai el 1940. Els anys següents, durant la Segona Guerra sino-japonesa, va ser mestre d'escola fins que el 1946 va ser contractat a l'Institut de Matemàtiques com assistent de recerca de Shiing-Shen Chern. El 1947 va obtenir una beca per estudiar a Europai hi va fer a la universitat d'Estrasburg on va obtenir el doctorat el 1949 sota la direcció de Charles Ehresmann; a continuació va estar a París, estudiant amb Henri Cartan al CNRS fins al 1951, quan va retornar a la Xina.

En retornar va ser nomenat professor de la universitat de Pequín i va treballar en el camp de la topologia, sobre tot, en el problemes de l'homotopia. Durant la Revolució Cultural (1966-1976) va ser enviat a treballar en una fàbrica de computadors analògics i híbrids i aleshores va començar el seu interès en l'estudi de la història de les matemàtiques xineses antigues. Pel seu estudi, va establir dos principis bàsics: 1) Totes les conclusions extretes han d'estar basades en els textos originals feliçment conservats fins al moment i 2) Totes les conclusions extretes han d'estar basades en raonaments fets a la manera dels avantpassats i utilitzant els coneixements i i les eines i mètodes auxiliars disponibles en aquella època. Wu va afirmar que les antigues matemàtiques xineses el van inspirar el mètode que va desenvolupar, tant pel seu estil general com per tècniques específiques, per la mecanització de les demostracions geomètriques.

A partir de 1976, com membre de l'Acadèmia Xinesa de les Ciències, va dedicar els seus treballs a l'estudi de la mecanització i automatització dels procesos demostratius en les matemàtiques, motiu pel qual va rebre el premi Herbrand el 1997.

Bibliografia

• Eberhard-Bréard, Andrea; Dauben, Joseph W.; Xu, Yibao «The History of Chinese Mathematics: The Past 25 Years» (en anglès). Llull, Vol. 26, Num. 56, 2003, pàg. 429-474. ISSN: 0210-8615.
• Gao, Xiao-shan «Wen-Tsun Wu's academic career» (en anglès). ACM Communications in Computer Algebra, Vol. 40, Num. 2, 2006, pàg. 60-64. DOI: 10.1145/1182553.1182567. ISSN: 1932-2232.
• Gao, Xiaoshan «Wen-tsun Wu's academic career and contributions» (en anglès). Acta Mathematica Scientia, Vol. 29, Num. 3, 2009, pàg. 465-468. DOI: 10.1016/S0252-9602(09)60046-1. ISSN: 0252-9602.
• Gao, Xiao-Shan; Kapur, Deepak «A brief introduction to Wen-Tsun Wu’s academic career» (en anglès). Journal of Symbolic Computation, Vol. 47, Num. 6, 2012, pàg. 586-588. DOI: 10.1016/j.jsc.2011.12.021. ISSN: 0747-7171.
• 胡, 作玄 «吴文俊——从拓扑学到数学机械化» (en xinès). 自然辩证法通讯, Vol. 25, Num. 1, 2003, pàg. 9-. ISSN: 1000-0763.
• Hudecek, Jiri «Ancient Chinese Mathematics in Action: Wu Wen-Tsun's Nationalist Historicism After the Cultural Revolution» (en anglès). East Asian Science, Technology and Society, Vol. 6, Num. 1, 2012, pàg. 41-64. DOI: 10.1215/18752160-1506346. ISSN: 1875-2160.
• Hudecek, Jiri. Reviving Ancient Chinese Mathematics (en anglès). Routledge, 2014. ISBN 978-0-415-70296-6. 
• Wu, Wen-Tsun. Selected Works of Wen-Tsun Wu (en anglès). World Scientific, 2008. ISBN 978-981-279-107-8. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wenjun Wu» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Knill, Oliver. «Wenjun Wu, 1919-2017». Quantum Calculus, 2017. [Consulta: 1r gener 2023]. (anglès)
• 張, 素. «首屆國家最高科技獎得主吳文俊逝世 享年98歲». 人 民 網 版, 2017. [Consulta: 1r gener 2023]. (xinès)
• Wu, Wentsun. «Autobiography of Wentsun Wu». The Shaw Prize, 2006. [Consulta: 1r gener 2023]. (anglès)
• «首届国家最高科技奖得主吴文俊院士逝世». 中国科学报社, 2017. [Consulta: 1r gener 2023]. (xinès)