Wilfried Krätzschmar
Wilfried Krätzschmar (Dresden, 23 de març de 1944) és un compositor alemany
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 març 1944  (80 anys)Dresden (Alemanya) |
| President | |
| 2014 – | |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, professor d'universitat |
| Ocupador | Escola de Música Carl Maria von Weber |
| Membre de | |
  
| |
Krätzschmar va rebre lliçons de piano des de 1952. Després de graduar-se a l'escola secundària Reick, va estudiar composició amb Johannes Paul Thilman, piano amb Wolfgang Plehn i direcció amb Klaus Zoephel a la Universitat de Música de Dresden de 1962 a 1968. El 1963 va dirigir un cor de trombons a Dresden. Del 1968 al 1969, va assumir la direcció de música teatral al Teatre Meiningen. Passat aquest temps va tornar a l'Acadèmia de Música de Dresden com a aspirant de Fritz Geißler. El 1975 es va fer càrrec artísticament del centre per a la promoció de joves compositors al districte de Dresden. El 1988 va ser nomenat professor associat a Dresden. Del 1991 al 2003 va ser rector de la Dresden University of Music i del 1992 al 2009 professor titular de composició. El 2003 va ser nomenat president del "Saxon Music Council". Del 2011 al 2014 Krätzschmar va ser vicepresident i del 2014 al 2017 president de l'Acadèmia Saxona de les Arts.[1] Viu a Dresden.
Premis
modifica- 1971 Premi promocional del concurs Carl Maria von Weber
- 1972 i 1973 subvenció Mendelssohn del Ministeri de Cultura
- 1979 preu de Hans-Stieber d'Union Hall de Compositors
- 1980 Premi Hanns Eisler de difusió de la RDA
- Premi d'Art Dresden City 1985
- 1986 Premi d'Art GDR
- Premi de la crítica de les Jornades de música de GDR
- 2012 Placa de Johann Walter del Saxon Music Council
Van ser alumnes seus: Michael Flade, Arnulf Herrmann, Caspar René Hirschfeld, Alexander Keuk, Ekkehard Klemm, Uwe Krause, Rolf Thomas Lorenz, Christian Munch, Theodor Schubach i Sylke Zimpel entre d'altres.
Bibliografia
modifica- Krätzschmar, Prof. Wilfried. In: Wilfried W. Bruchhäuser: Komponisten der Gegenwart im Deutschen Komponisten-Interessenverband. Ein Handbuch. 4. Auflage, Deutscher Komponisten-Interessenverband, Berlin 1995, ISBN 3-55561-410-X, S. 715.
- Jörn Peter Hiekel (Hrsg.): Wilfried Krätzschmar. Perspektiven seines Schaffens. Sandstein, Dresden 2005, ISBN 3-937602-55-0.
- Hanns-Werner Heister: Doppelchörigkeit und Zungenreden. Wilfried Krätzschmars und schon jetzt (1991), in: Die Dresdner Kirchenmusik im 19. und 20. Jahrhundert, hrsg. von Matthias Herrmann, Laaber 1998, S. 555–572 (Musik in Dresden 3), ISBN 3-89007-331-X
- ↑ Acadèmia Saxona de les Arts: Wilfried Krätzschmar. Recuperat el 7 de febrer de 2018.