Wilhelm Flügge
Wilhelm Flügge (Greiz, 18 de març de 1904 - Los Altos, 19 de març de 1990) va ser un enginyer i matemàtic alemany, professor a la universitat de Stanford.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Gottfried Wilhelm Flügge 18 març 1904 Greiz (Alemanya) |
| Mort | 19 març 1990 (86 anys) Los Altos (Califòrnia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Göttingen (1930–1932) Universitat Tècnica de Dresden (1921–1927) |
| Tesi acadèmica | Die strenge Berechnung von Kreisplatten unter Einzellasten mit Hilfe von krummlinigen Koordinaten und deren Anwendung auf die Pilzdecke (1927 ) |
| Director de tesi | Kurt Beyer |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer, Enginyer d'aviació, enginyer civil |
| Ocupador | Universitat de Stanford (1948–1975) Office National d'Études et de Recherches Aérospatiales (1945–1948) Deutsche Versuchsanstalt für Luftfahrt (1939–1945) Universitat de Göttingen (1932–1939) Dyckerhoff & Widmann (1927–1930) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | James Gerdeen, Tsuneyoshi Nakamura, Edward Zajac i Charles R. Steel |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Irmgard Flügge-Lotz |
| Germans | Siegfried Flügge |
Premis
| |
Flügge era fill d'un pastor protestant que va ser traslladat a Dresden el 1910. En aquesta ciutat va fer els seus estudis, graduant-se com enginyer el 1925 i obtenint el doctorat d'enginyeria el 1927 a la Universitat Tècnica de Dresden. Els anys successius va treballar per l'empresa constructora Dyckerhoff & Widmann (Dywidag),[1] fins al 1932 en que va ser contractat per la universitat de Göttingen com professor assistent. A Göttingen va conèixer qui seria la seva muller: Irmgard Lotz. El 1934 va publicar el que seria el seu llibre fonamental, Static und Dynamik der Schalen, que aviat es va convertir en el text estàndard a nivell mundial de la teoria de les estructures de plaques.[2]
Malgrat haver estat declarat políticament poc fiable pel govern nazi, el 1938 va ser contractat amb la seva muller pel Deutsche Versuchsanstalt für Luftfahrt. l'agéncia de recerca alemanya d'aviació. Acabada la guerra, van treballar tots dos per l'Oficina Nacional d'Estudis i Recerca Aeronàutica (ONERA) de França, fins al 1948 en que es van traslladar als Estats Units per ocupar posicions a la universitat de Stanford, on van fer la resta de la seva carrera acadèmica.[3]
Referències modifica
- ↑ Accornero i Carpinteri, 2021, p. 182.
- ↑ Steele, 1990, p. 1303.
- ↑ Kurrer, 2012, p. 1997.
Bibliografia modifica
- Accornero, Federico; Carpinteri, Alberto «Funicularity in elastic domes: Coupled effects of shape and thickness» (en anglès). Curved and Layered Structures, Vol. 8, Num. 1, 2021, pàg. 181-187. DOI: 10.1515/cls-2021-0017. ISSN: 2353-7396.
- Kurrer, Karl Eugen. The History of the Theory of Structures (en anglès). Ernst & Sohn, 2012. ISBN 9783433601341.
- Steele, Charles R. «Obituary Wilhelm Flügge (1904–1990)» (en anglès). International Journal of Solids and Structures, Vol. 26, Num. 12, 1990, pàg. 1303-1304. DOI: 10.1016/0020-7683(90)90079-B. ISSN: 0020-7683.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wilhelm Flügge» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Professor Wilhelm Flügge (1904-1990)». Shell Buckling. [Consulta: 3 setembre 2021]. (anglès)
- Gere, James; Herrmann, George; Steele, Charles L. «Memorial Resolution: Flügge, Wilhelm, 1904-1990 (Applied Mechanics)». Universitat de Stanford. [Consulta: 3 setembre 2021]. (anglès)