William Edward Story
William Edward Story (Boston, 29 d'abril de 1850 - Worcester, 10 d'abril de 1930) va ser un matemàtic estatunidenc que va ajudar a la institucionalització de la recerca matemàtica als Estats Units.[1]
.png)
Vida i obra modifica
Story va fer els seus estudis secundaris a Somerville (Massachusetts), on el seu pare era advocat. El 1867 va entrar al Hatvatd College (actualment Universitat Harvard) en el qual es va graduar amb honors en matemàtiques el 1871.[2] De 1871 a 1875 va seguir estudis matemàtics a les universitats de Berlín i de Leipzig, i obtingué el doctorat en aquesta última el 1875.[3] Després d'obtenir el doctorat, va retornar a Harvard, on va ser tutor el curs 1875-1876.[4]
El 1876, quan JJ Sylvester va voler reforçar la recerca en el departament de matemàtiques de la universitat Johns Hopkins, va cridar Story al seu costat. Story es va casar a Baltimore el 1878.[5] El 1884, quan Sylvester ja havia abandonat Johns Hopkins, Story va començar a redissenyar tot el currículum dels estudis de matemàtiques de la universitat. En aquesta universitat va dirigir la tesi doctoral d'un dels seus col·laboradors més importants: Henry Taber.[6]
El 1889, un cop fou nomenat GS Hall president de l’aleshores acabada de fundar universitat de Clark a Worcester (Massachusetts) —i no havent aconseguit atraure matemàtics europeus per a les seves càtedres—, va nomenar Story cap del departament de matemàtiques de la universitat.[7] El departament de matemàtiques es va crear, doncs, amb Story de cap i Henry Taber i Oskar Bolza com docents.[8] Story va mantenir una dedicació entusiasta en la creació d'un fort departament de matemàtiques, de l'estil dels que havia conegut a Europa.[9] Va fer aquesta tasca fins que es va retirar com a emèrit el 1921,[10] havent aconseguit, en els seus primers anys, convertir el seu departament en el departament de matemàtiques més important del nou món.[11]
Story va ser editor de l’American Journal of Mathematics (1878-1882) i de Mathematical Review. També va ser membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.[10]
Referències modifica
- ↑ Cooke i Rickey, 1988, p. 29.
- ↑ Cooke i Rickey, 1988, p. 31.
- ↑ Franklin, 1936, p. 578.
- ↑ Cooke i Rickey, 1988, p. 33.
- ↑ Chang, 2011, p. 414.
- ↑ Cooke i Rickey, 1988, p. 44.
- ↑ Cooke i Rickey, 1988, p. 48-49.
- ↑ Cooke i Rickey, 1988, p. 50.
- ↑ Franklin, 1936, p. 579.
- ↑ 10,0 10,1 Franklin, 1936, p. 580.
- ↑ Cooke i Rickey, 1988, p. 57.
Bibliografia modifica
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Cooke, Roger; Rickey, Frederick. «W.E. Story of Hopkins and Clark». A: Peter L. Duren, Richard Askey, Uta C. Merzbach, Harold M. Edwards (eds.). A Century of Mathematics in America, Part III (en anglès). American Mathematical Society, 1988, p. 29-79. ISBN 9780821801246.
- Franklin, Fabian «William Edward Story (1850-1930)» (en anglès). Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences, Vol. 70, Num. 10, 1936, pàg. 578-580. ISSN: 0199-9818.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Edward Story |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Edward Story» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)