William Prager

matemàtic estatunidenc

William Prager (alemany: Willhelm Prager) (Karlsruhe, 23 de maig de 1903 - Zúric, 16 de març de 1980) va ser un matemàtic estatunidenc nascut a Alemanya.

Infotaula de personaWilliam Prager
Nom original(de) Willhelm Prager Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Wilhelm Prager Modifica el valor a Wikidata
23 maig 1903 Modifica el valor a Wikidata
Karlsruhe (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 1980 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Zúric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Tècnica de Darmstadt - doctor (–1926) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaBeitrag zur Kinematik des Raumfachwerks  (1926 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiWilhelm Schlink i Emil Kammer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMecànica aplicada Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, enginyer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Brown (1968–1973)
Universitat de Califòrnia a San Diego (1965–1968)
Laboratori de recerca d'IBM Zuric (1963–1965)
Universitat Brown (1941–1963)
Universitat d'Istanbul (1934–1941)
Universitat de Ciències Aplicades de Karlsruhe (1932–1934)
Universitat de Göttingen (1929–1932)
Universitat Tècnica de Darmstadt (1926–1929) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralBernard Budiansky, Philip G. Hodge, Simon Ostrach, George Handelman, Yomtov Garti, Hermine Kalustyan, Herbert Greenberg, George Hermann, Frances Bauer (Brand), Deonisie Trifan, Robert Meacham, Carl E. Pearson, George N. White, Jr., Edward Ross, Jean Kestens, Anthony Kooharian, David Beckwith, Eric Varley, Mehmet Anas, Mahmut Tanrikulu, Lütfü Biran i İzak Kapuano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGertrude Ann Heyer
ParesWilly Prager i Helen Kimmel
Premis

Vida i Obra modifica

Prager va estudiar a la universitat Tècnica de Darmstadt on va obtenir el doctorat el 1926. Els anys següents va ser assistent a la mateixa universitat fins quel el 1929 va ser nomenat director en funcions del Institut de Matemàtica Aplicada de la universitat de Göttingen[1] on va treballar amb Ludwig Prandtl.[2] L'any 1932 va ser nomenat professor titular (el més jove de tota Alemanya) de la universitat de Karlsruhe, la seva ciutat natal, però poc temps després de prendre possessió, va entrar en conflicte amb les noves autoritats educatives nazis, que havien arribat al poder el 1933,[3] i on va sufrir boicots per part dels estudiants més radicals.[4]

L'any 1934, com signe de protesta, i quan ja tenia establerta una acreditada reputació internacional pels seus treballs en elasticitat va acceptar una proposta de la universitat d'Istanbul i va abandonar els seu país, no sense demandar judicialment al govern pel tracte rebut. Demanda que, sorprenentment, va guanyar amb el pagament d'un any sencer de salari i el dret a retornar a la seva plaça docent. Prager va cobrar el salari i va declinar l'honor de tornar a l'Alemanya nazi.[5]

Prager va estar fins al 1941 a Istanbul, on no solament va participar en la creació del Institut de Matemàtiques de la universitat[6] sinó que també va exercir una gran influència en el desenvolupament de les matemàtiques al país, juntament amb els seus col·legues Richard von Mises i Hilda Geiringer.[7] L'amenaça de l'avenç de l'exèrcit alemany pels Balcans va fer que acceptés una proposta de la universitat de Brown com professor de mecànica teòrica i cap de la divisió de matemàtiques aplicades[8] i fes un difícil viatge a través de Bagdad, Karachi i Ciutat del Cap, per arribar a Nova York tres setmanes abans del bombardeig de Pearl Harbor.[3] A part de dos anys que va estar a Zúric treballant per la IBM (1963-1965) i altres tres cursos a la universitat de Califòrnia a La Jolla (1965-1968), va fer tota la resta de la seva carrera acadèmica a la universitat de Brown fins a la seva retirada el 1973. En retirar-se va fixar la seva residència a Savognin (Suissa).

Les seves recerques durant els anys a Brown abarquen un gran nombre de temes de la mecànica del continu, problemes del flux de trànsit o de l'aplicació dels ordinadors als problemes econòmics o d'enginyeria;[8] amb importants contribucions a l'estudi de la plasticitat.[9] Va publicar una vintena de llibres i més de dos-cents articles científics, molts dels quals van ser traduits a diferentes llengües, i va tenir una gran influència a nivell mundial.[10]

Referències modifica

  1. Drucker, 1984, p. 233.
  2. Rozvany, 2000, p. 167.
  3. 3,0 3,1 Hodge, 1980, p. 225.
  4. Siegmund-Schultze, 2009, p. 72.
  5. Herakovich, 2016, p. 98.
  6. Eden i Irzik, 2012, p. 434 i ss.
  7. Eden i Irzik, 2012, p. 451-452.
  8. 8,0 8,1 Drucker, 1984, p. 234.
  9. Altenbach i Bruhns, 2020, p. 341.
  10. Drucker, 1984, p. 235.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Prager» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Mitchell, Martha. «Prager, William». Brown University, 1993. [Consulta: 20 juliol 2021]. (anglès)
  • «William Prager». National Academy of Sciences. [Consulta: 20 juliol 2021]. (anglès)
  • «William Prager». American Institute of Physics. [Consulta: 20 juliol 2021]. (anglès)
  • «Prager, William (1903-1980)». Portrait Collection, Brown University. [Consulta: 20 juliol 2021]. (anglès)