Viquipèdia

Wong Ji-yuet

Wong Ji-yuet (en xinès tradicional: 黃子悅; en jyutping: wong4 zi2 jyut6) (Hong Kong, 27 de setembre de 1997) és una activista política de Hong Kong. Com a portaveu de l'organització estudiantil Escolarisme va participar en la Revolució dels Paraigües de 2014 i a les protestes contra el projecte de llei d'extradicions de 2019.[1]

Infotaula de personaWong Ji-yuet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1997 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Hong Kong (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInternational Christian Quality Music Secondary and Primary School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióestadista Modifica el valor a Wikidata
Facebook: wongjiyuet97 Twitter (X): wongjiyuet Instagram: wongjiyuet153 Modifica el valor a Wikidata

Activisme modifica

 
Wong Ji-yuet va ser detinguda per la policia antiavalots el 10 de maig de 2020

Wong va ser estudiant Form Six a l'Escola Primària i Secundària Internacional de Música de Qualitat Cristiana durant la Revolució dels Paraigües de 2014, en les quals va participar en l'ocupació d'Admiralty i Mong Kok.[2] Com a voluntària de l'organització estudiantil Escolarisme, el 26 de setembre es va unir a l'acte de boicot a l'escola de secundària, el 27 de setembre va irrompre a la plaça Cívica de Hong Kong i el 28 de setembre va passar-hi la seva primera nit al carrer. Per la nit dormia als carrers de les zones ocupades i durant el dia anava a escola, rutina que va mantenir durant més d'un mes.[3]

L'1 de desembre de 2014 va començar una vaga de fam amb els companys activistes Joshua Wong i Isabella Lo.[4] L'objectiu de la vaga de fam era iniciar una negociació amb el govern sobre la reforma electoral de Hong Kong.[5] Wong va acabar la vaga de fam per raons mèdiques després de 118 hores. La van portar a l'hospital i el seu pes havia baixat a 36'7 quilograms (81 lliures).[6][7]

El 18 de novembre de 2019 va sortir en suport de les persones atrapades a l'interior de la Universitat Politècnica de Hong Kong durant el setge de la policia al campus. Va ser una de les persones arrestades durant les detencions massives de la policia.[8] Posteriorment, centenars de detinguts van ser acusats d'haver comès «avalots», inclòs Wong.[9][10]

Wong va condemnar freqüentment el sexisme al qual s'enfrontava com a figura femenina pro-democràcia. En una ocasió va declarar: «Vull ajudar realment a Hong Kong. Simplement no crec que tingui sentit comparar el que porto amb la meva feina. Tinc la meva llibertat per portar el que vull».[11] El 10 de maig de 2020 va ser detinguda i escorcollada per la policia de Hong Kong que es troba prop d'una protesta durant el Dia de la Mare a Mong Kok.[12] Wong va acusar els oficials de policia d'assetjament sexual després que li haguessin fet comentaris lascius sobre el seu cos i la mida dels pits.[13]

Objectiu del Consell legislatiu modifica

El 17 de juny de 2020 va anunciar la seva intenció de presentar-se a les eleccions legislatives de Hong Kong del 2020.[14] Va participar a les primàries pro-democràcia durant el juliol de 2020 i va ocupar el tercer lloc entre els candidats de la circumscripció de New Territories West, que li va permetre disposar un lloc de candidatura a les eleccions generals. Va obtenir 22.911 vots i el 12,98% dels vots emesos.[10]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wong Ji-yuet
  1. ↑ Wong, Rachel. «Over 30 Hong Kong pro-democracy legislative election hopefuls vow to uphold protest demands» (en anglès). Hong Kong Free Press (HKFP), 11-06-2020. [Consulta: 18 juliol 2020].
  2. ↑ Gracie, Carrie. «Beijing's struggle to win Hong Kong's young hearts» (en anglès). BBC.com, 29-06-2017. [Consulta: 18 juliol 2020].
  3. ↑ Wang, Young. «Sleeping on the streets for Occupy Central while studying for the DSE» (en anglès). South China Morning Post, 13-11-2014. [Consulta: 12 octubre 2020].
  4. ↑ Huang, Zheping; Timmons, Heather. «The fighters, the hunger strikers, and the surrendered—new faces of Hong Kong’s Umbrella Movement» (en anglès). Quartz. [Consulta: 18 juliol 2020].
  5. ↑ Wong, Alan. «Hong Kong Protester Ends Hunger Strike» (en anglès). New York Times, 06-12-2014. [Consulta: 18 juliol 2020].
  6. ↑ «Hong Kong Protests: Students Joshua Wong, Isabella Lo, Prince Wong End Hunger Strike» (en anglès). The Poch Times, 06-12-2014. [Consulta: 18 juliol 2020].
  7. ↑ Leong, Mark. «Reflections From a Revolution» (en anglès). Chronicle.com, 21-10-2015. [Consulta: 18 juliol 2020].
  8. ↑ «Justice Blinded And Silenced By System Corruption» (en anglès). WiringHK.com, 13-06-2020. Arxivat de l'original el 4 de setembre 2020. [Consulta: 13 octubre 2020].
  9. ↑ «【11.18 聲援理大】黃子悅等 15 人被控暴動　押後明年 3 月再訊　被告獲准保釋» (en xinès). The Stand News, 20-11-2019. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2019. [Consulta: 13 octubre 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Hong Kong democrat primaries in full: Young 'localist resistance camp' come out on top» (en anglès). Hong Kong Free Press (HKFP), 16-07-2020. [Consulta: 18 juliol 2020].
  11. ↑ «'How much for an hour?': Hong Kong female politicians speak out against sexual harassment culture» (en anglès). Hong Kong Free Press (HKFP), 05-07-2020. [Consulta: 18 juliol 2020].
  12. ↑ Hui, Mary. «While the world wasn't looking, Beijing re-wrote the rules in Hong Kong at startling speed» (en anglès). Quartz. [Consulta: 18 juliol 2020].
  13. ↑ «230 arrests and pepper spray in Mong Kok, as Hong Kong lawmaker injured during arrest and journalist 'choked'» (en anglès). Hong Kong Free Press (HKFP), 11-05-2020. [Consulta: 18 juliol 2020].
  14. ↑ «【立會選戰】黃子悅戰新西初選：制度尚存，要拎到個話語權 | 獨媒報導» (en xinès). 香港獨立媒體網. [Consulta: 18 juliol 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Wong_Ji-yuet&oldid=31055873»