Sistema Bibliotecari Valencià
El Sistema Bibliotecari Valencià és el sistema de biblioteques públiques del País Valencià.[1] Des de la Llei 4/2011 s'anomena Xarxa de Lectura Pública Valenciana[2] (XLPV).[3]
Té un catàleg col·lectiu[4] i la Conselleria de Cultura manté un directori de totes les biblioteques i altres unitats de servei bibliotecari anomenat XABIB[5][6] (Xarxa de Biblioteques).[7]
Història modifica
A causa del fet que l'Estat Espanyol va transferir les competències en matèria de cultura al País Valencià el 1983[8] el sistema bibliotecari valencià començà a desenvolupar-se. Al principi estava format per 100 biblioteques, que abans de la transferència eren gestionades econòmicament entre els Centres Provincials Coordinadors de Biblioteques (de les Diputacions Provincials) i el Centre Nacional de Lectura (dependent del Ministeri de Cultura). Després, depén de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència mitjançant una administració inferior anomenada durant el seu inici Servei del Llibre, Arxius i Biblioteques. Aquest Servei gestionava la política bibliotecària aprovada pel Consell de Biblioteques.[9]
Després d'establir les estructures bàsiques que formarien el Sistema Bibliotecari Valencià, es creà la llei que el regularia i desenvoluparia.[9] La Llei 10/1986 regulava el Sistema Bibliotecari valencià, establint que aquest està integrat per:[10]
- El Consell de Biblioteques (creat pel Decret 165/1983)[9]
- Els Centres Bibliotecaris:
- La Biblioteca Valenciana (creada pel Decret 5/1985)[9]
- Les biblioteques públiques municipals
- Les biblioteques escolars
- Les biblioteques especialitzades[11]
Aquesta llei, a més, té un element destacable que era l'establiment de l'obligatorietat de tindre una secció local.[12]
Les biblioteques públiques municipals i les agències de lectura es creen passant per dos passos: primer han de rebre el vistiplau del Consell de Biblioteques i després es requereix l'acord entre l'ajuntament i la Conselleria de Cultura.[9] Per al personal cada any es fan cursos de reciclatge i tenen accés a beques per a estar entre un i tres mesos a l'estranger.[13]
El 1991 hi havia una biblioteca per cada poble de més de 5.000 habitants i per cada localitat de menys de 5.000 habitants, una agència de lectura.[9]
L'ordre del 29 de juny 1994 establí els criteris per a la creació de biblioteques públiques i agències de lectura.[12]
El 1998 s'aprovà la Llei 4/1998 de Patrimoni Cultural Valencià, la qual creà el servei d'inspecció de biblioteques i arxius.[14]
Del 1999 al 2003 el creixement del nombre de lectors i préstecs van ser estable.[15] El 2003 constà que el País Valencià era la segona Comunitat Autònoma amb més biblioteques públiques. El 98,3% dels valencians vivien en municipis amb algun servei bibliotecari, de manera que 170 municipis no en tenien cap,[16] els quals, a més, estaven situats a les comarques de l'interior.[5]
El 2000 es creà la figura de l'inspector de biblioteques al País Valencià.[17] Es creà el directori/base de dades de biblioteques XABIB eixe any.[18]
El 1999 es plantejà la creació d'un mapa de lectura pública per a planificar les decisions des de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques (creat el mateix any).
El 2001 s'aprovà el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Cultura.[19] Aquest reglament afectava al Servei d'Arxius i Biblioteques. El reglament implicà l'obligació de crear el mapa de la lectura pública per a avaluar la situació del sistema bibliotecari valencià i gestionar-lo més efectivament.[14]
El 2003 la Xarxa Electrònica de Lectura Pública té una gran presència al sistema bibliotecari valencià.[20] 64 biblioteques no complien les hores de servei mínimes. També es constatà la posada en marxa d'activitat d'animació lectora, formació d'usuaris i màrqueting que demostren interès per potenciar l'ús dels recursos bibliotecaris. La quantitat de documents per habitant era de mitja d'1,2, menys del mínim que exigeixen les directrius.[21]
La Llei 4/2011 derogà l'anterior establint com a novetat el canvi de nom del sistema bibliotecari a Xarxa de Lectura Pública Valenciana, la creació del subsistema Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana i la creació de la Xarxa de Biblioteques Especialitzades i Centres de Documentació de la Comunitat Valenciana.[2] El 25 de maig de 2011, per una resolució, van integrar les Biblioteques dels Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius (CEFIRE) a la Xarxa de Biblioteques Especialitzades i Centres de Documentació de la Comunitat Valenciana (BEGV).[22]
El 2012 el nombre de biblioteques integrants del sistema bibliotecari valencià era de 170.[1]
El 2015 s'afegí al projecte espanyol EBiblio,[23] el qual resultà poc conegut en el primer any[24] i els que l'utilitzaven estaven satisfets[25] mentre que dels que no ho sabien fins a haver tingut notícia per l'enquesta d'un estudi un 85,99% dels enquestats voldrien saber més sobre el servei d'EBiblio.[26] Un 3,38% dels enquestats (207) no volien que la plataforma d'EBiblio obres en valencià.[27]
Un estudi d'usuaris reals fet el 2015 amb enquestes respostes per 207 persones[28] trobà que els usuaris eren principalment estudiants d'entre 14 i 25 anys,[29] la majoria eren lectors no digitals,[30] la majoria dels lectors digitals no eren estudiants,[31] les dones i la gent jove tenien més interès pel servei d'EBiblio[32] i la gent major estava interessada en aprendre a realitzar la lectura digital.[33]
A més, eixe mateix any el nombre biblioteques augmentà a 371.[34] De 79 d'aquestes biblioteques, 32 tenien un compte d'un servei de xarxes socials.[35]
Estructura modifica
L'estructura està formada per la conselleria competent en matèria de biblioteques més el Sistema Bibliotecari Valencià, el qual està integrat per:[2]
- La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.
- Les biblioteques públiques provincials de la Comunitat Valenciana, sense perjuí del que disposa la normativa estatal que les afecte.
- Les biblioteques públiques municipals, les agències de lectura pública municipals i els servicis bibliotecaris mòbils municipals de la Comunitat Valenciana.
- Les biblioteques dels centres públics d'ensenyança universitària de la Comunitat Valenciana.
- Les biblioteques dels centres públics d'ensenyança no universitària de la Comunitat Valenciana.
- Les biblioteques especialitzades dependents de les entitats i institucions públiques de la Comunitat Valenciana.
- Els centres de documentació dependents de les entitats i institucions públiques de la Comunitat Valenciana.
- El Consell Assessor de Biblioteques de la Comunitat Valenciana.
- Les biblioteques privades declarades d'interès públic mitjançant resolució de la conselleria competent en matèria de biblioteques.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «La xarxa de lectura pública de la C. Valenciana incorpora 30 nous centres». Levante-EMV, 30-07-2012 [Consulta: 17 novembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Llei 4/2011, de 23 de març, de la Generalitat (2011/3381), de Biblioteques de la Comunitat Valenciana». DOGV, 25-03-2011. [Consulta: 17 novembre 2017].
- ↑ Cebolla Talens, 2015, p. 6.
- ↑ Sorli Rojo, Ángela; Merlo Vega, José Antonio «Catálogos colectivos de bibliotecas españolas en Internet». Revista Española de Documentación Científica, 25, 3, 2002, pàg. 328.
- ↑ 5,0 5,1 Latorre Zacarés i Ortells Montón, 2004, p. 3.
- ↑ Cebolla Talens, 2015, p. 14.
- ↑ Galán Serrano, 2008, p. 34.
- ↑ «Real Decreto 3066/1983, de 13 de octubre, sobre traspaso de funciones y servicios del Estado a la Generalidad Valenciana en materia de cultura». BOE.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Aleixandre, 1991, p. 14.
- ↑ «Ley 10/1986, de 30 de diciembre, de Organización Bibliotecaria de la Comunidad Valenciana». DOGV, 07-01-1987. [Consulta: 17 novembre 2017].
- ↑ Seguí i Francès, 1994, p. 30.
- ↑ 12,0 12,1 Seguí i Francès, 1994, p. 31.
- ↑ Aleixandre, 1991, p. 15.
- ↑ 14,0 14,1 Galán-Serrano, 2002, p. 381.
- ↑ Latorre Zacarés i Ortells Montón, 2004, p. 1.
- ↑ Latorre Zacarés i Ortells Montón, 2004, p. 2.
- ↑ Galán Serrano, 2008, p. 32.
- ↑ Galán-Serrano, 2002, p. 383.
- ↑ ORDRE de 26 de març de 2001, de la Conselleria de Cultura i Educació, de desenrotllament del Reglament Orgànic i Funcional del departament.
- ↑ Latorre Zacarés i Ortells Montón, 2004, p. 9.
- ↑ Latorre Zacarés i Ortells Montón, 2004, p. 10.
- ↑ Martínez Teva, Clara E. «La biblioteca de formació del professorat d'Elx». La Rella, 28, 2015, pàg. 165.
- ↑ «El préstamo de 'ebooks' se estrena en la C.Valenciana». Levante-EMV, 21-01-2015 [Consulta: 18 novembre 2017].
- ↑ Pérez López, 2015, p. 123.
- ↑ Pérez López, 2015, p. 124.
- ↑ Pérez López, 2015, p. 125.
- ↑ Pérez López, 2015, p. 132.
- ↑ Pérez López, 2015, p. 106.
- ↑ Pérez López, 2015, p. 134.
- ↑ Pérez López, 2015, p. 135.
- ↑ Pérez López, 2015, p. 136.
- ↑ Pérez López, 2015, p. 138, 139.
- ↑ Pérez López, 2015, p. 141.
- ↑ Cebolla Talens, 2015, p. 13.
- ↑ Cebolla Talens, 2015, p. 15.
Bibliografia modifica
- Aleixandre, Francesca «El sistema bibliotecario valenciano». Educación y biblioteca, 3, 16, 1991, pàg. 14-15.
- Cebolla Talens, Desamparados «Ús de les Xarxes Socials a les Biblioteques Públiques Municipals de la XLPV». Métodos de información, 6, 10, 2015, pàg. 5-28. DOI: 10.5557/mei.v6i10.782.
- Galán Serrano, Noemí «La inspección de bibliotecas en la Comunidad Valenciana (2000-2009)». Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, 92-93, 2008, pàg. 33-44. ISSN: 0213-6333.
- Galán-Serrano, Noemí et al. «El mapa de lectura pública valenciana : un instrumento de trabajo y planificación». A: I Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas. La biblioteca pública, portal de la sociedad de la información, Valencia (Spain), 29-31 October 2002, 2002, p. 381-391.[Enllaç no actiu]
- Latorre Zacarés, Ignacio; Ortells Montón, Milagros. «Bibliotecas públicas valencianas : estadísticas año 2003». e-LIS, 2004.
- Pérez López, Sara. EBIBLIO COMUNIDAD VALENCIANA: Conocimiento y satisfacción de usuarios (Treball Fi de Carrera), 2015.
- Seguí i Francès, Romà «L'estat de la qüestió de les biblioteques públiques a la Comunitat Valenciana: esforços de les Administracions (1978-1993)». MÉI: Métodos de Información, 1, 2, 1994, pàg. 28-37. ISSN: 2173-1241.