Xavier Busquets i Sindreu
arquitecte espanyol
Xavier Busquets i Sindreu (Barcelona, 1917 - 15 d'agost de 1990)[1] va ser un arquitecte català.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1917  Barcelona |
| Mort | 15 agost 1990 (72/73 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Família | |
| Pare | Guillem Busquets i Vautravers |
Biografia
modificaEra fill del també arquitecte Guillem Busquets i Vautravers (1877-1955) i de Maria Sindreu i Oliba (1863-1944).[3]
Durant la Guerra Civil espanyola, formà part del bàndol feixista i fou pilot de la Legió Còndor. A la Segona Guerra Mundial, fou membre de la División Azul i un dels pilots que ajudà en l'ofensiva sobre Moscou de la tardor-hivern del 1941. Fou condecorat amb la Creu de Ferro del règim nazi.[4]
Obres
modifica- Seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears a la plaça Nova de Barcelona (1958-1962).[2]
- Nova seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona a l'Avinguda Diagonal, 522-532 (1968-1973).[5]
- Oficines Sandoz a la Gran Via de les Corts Catalanes, 766-768 (1971-1972).[5]
Referències
modifica- ↑ «Xavier Busquets i Sindreu» p. 26. La Vanguardia, 19-08-1990.
- ↑ 2,0 2,1 «Xavier Busquets i Sindreu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Maria SINDREU OLIBA». geneanet. José Puges.
- ↑ Andreu, Marc «Picasso i el tinent de la Legió Còndor». El País [Madrid], 12-07-2012.
- ↑ 5,0 5,1 González, Antoni; Lacuesta, Raquel. Barcelona: guía de arquitectura 1929-1200. Gustavo Gili, 1999, p. 94.