Xavier Cortadellas i Gratacòs

Xavier Cortadellas i Gratacòs[1] (La Bisbal d'Empordà, 27 de novembre de 1956) és un escriptor, periodista i editor català, autor de llibres d'assaig i de ficció en català.[2][3] Fou director de la revista Gavarres des de la seva fundació l'any 2002 fins al 2009,[2] i de la Revista de Girona entre 2009 i 2017.[4] També desenvolupà tasques d'articulista al diari El Punt i de crític literari al setmanari Presència i a la revista literària Caràcters.[5]

Infotaula de personaXavier Cortadellas i Gratacòs
Biografia
Naixement27 novembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, catedràtic, escriptor, editor Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): XCortadellas Modifica el valor a Wikidata

L'any 2010 va fundar Edicions Sidillà, juntament amb Judit Pujadó.[6] Al febrer de 2021, per commemorar el desè aniversari de l'editorial va publicar juntament amb Judit Pujadó i Ignasi Revés, el llibre Arrelats: les famílies més antigues de Catalunya[7].

Obres modifica

  • Primer senyal (1989)
  • Lleis binàries (Empúries, 1997)
  • La terra blanca (Columna, 2010)[2]
  • El poble dels Centfocs. Llegendes de les Gavarres (Sidillà, 2011)[8][9]
  • Enaigats. Relats de gent i d'aigua (Sidillà, 2020)[10]

Premis i reconeixements modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Xavier Cortadellas i Gratacòs». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Sala, Xevi. «"Parlo d'un món que s'acaba"». El Punt Avui, 23-04-2010.
  3. «Cortadellas: «El problema de la literatura és que sobra ego i falten històries»». El Punt Avui.
  4. «Gerard Bagué, nou director de la Revista de Girona». Empordà.info, 18-12-2017. [Consulta: 4 gener 2021].
  5. «Xavier Cortadellas i Gratacòs». Grup62.cat. [Consulta: 4 gener 2021].
  6. Gregori Borrell, Magda. «"Hi ha gent que es pensa que es pot escriure sense haver llegit"». LaMira.cat, 11-06-2020. [Consulta: 4 gener 2020].
  7. Sàez, A. «Les famílies més antigues». Segre, 13-03-2021, pàg. 33.
  8. Martín, Miquel. «El tresor de les Gavarres» (pdf). La Vanguardia (edició Girona) p. 6, 15-07-2011. [Consulta: 4 gener 2021].
  9. «El poble dels Centfocs». EdicionsSidilla.cat. [Consulta: 24 gener 2017].
  10. Vázquez, Eva. «Les venes de la terra». ElPuntAvui.cat, 08-09-2020. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2020. [Consulta: 4 gener 2020].