Xeministim
Els Xeministim (en hebreu: שמיניסטים) són estudiants israelians que practiquen una forma d'insubmissió o d'objecció de consciència radical en negar-se a incorporar-se a l'exèrcit.
El 28 d'abril de 1970, un grup d'estudiants de secundària a punt de ser cridats a files van enviar una carta la primera ministra israeliana d'aleshores, Golda Meir, on qüestionaven l'ocupació de Cisjordània i Gaza, la "Guerra de desgast" i el fracàs del govern a prendre mesures per evitar el conflicte. La premsa els va anomenar xeministim, literalment "els vuitens" (classe de vuitè = dotzè grau : darrer curs de secundària). El 1987 es va formar un nou grup d'estudiants de secundària amb intenció de negar-se a servir en els Territoris Ocupats i van prendre el nom de xeministim per aquesta pràctica d'objecció de consciència (refuznik).
El 2001, una nova onada d'estudiants de secundària es va declarar xeministim fins a arribar ser prop de 3.000. L'estat va respondre amb repetides sentències de presó com la de la mateixa Maya Wind, empresonada el 2008 i absolta el 2009.[1] Va tenir especial ressò l'empresonament d'Omer Goldman, ja que el seu pare era oficial d'alt rang del Mossad. Com a resultat d'una campanya internacional en favor dels xeministim, al desembre de 2008 les ambaixades israelianes van rebre més de 40.000 cartes reclamant la llibertat dels empresonats.[2]
L'obligació de servir modifica
Els joves i les joves israelians són cridats a fer el servei militar quan fan el darrer curs de batxillerat. Els nois han de complir un servei de 3 anys i les noies de 21 mesos.[1] El treball d'algunes organitzacions pacifistes ha despertat la consciència d'alguns estudiants que veuen el servei militar com una forma de participar en la maquinària repressiva. La portaveu dels xeministim i membre de l'organització feminista i antimilitarista New Profile, Maya Wind, deia al respecte:
| « | El meu procés va esclatar brutalment als quinze anys, quan vaig descobrir, per mitjà d'una petita associació que organitzava trobades entre joves israelians i palestins, la duresa de la situació d'apartheid que vivien els que fins aleshores anomenàvem veïns (...) Els israelians han de deixar de comportar-se com europeus colonialistes al Pròxim Orient i aprendre a viure en pau i en coexistència amb els palestins i la resta d'àrabs. L'apartheid i l'ocupació s'han d'acabar. | » |
| — [1] | ||
Bibliografia modifica
- Pérètz Kidron, Susan Sontag, Refuznik !: les soldats de la conscience en Israël, Golias, 2005. ISBN 2914475691
- Gadi Algazi, The Refuseniks' Trials, Babel Publishing House, 2004.
Filmografia modifica
- Mur de Simone Bitton realitzada el 2004. Documental sobre els refuzniks i la construcció del mur.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Trobat, Antoni Lluís «Les insubmises israelianes: el coratge de no agafar les armes». Directa, 312, 10-04-2013, pàg. (Transformacions) 6-7 [Consulta: 20 gener 2015].
- ↑ «1,200 שמיניסטים בעצומה בעד גיוס - חינוך - חדשות - ערוץ 7» (en hebreu). ערוץ 7, 09-10-2014 [Consulta: 20 gener 2015].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xeministim |
- WhyWeRefuse.org. Web del moviment.
- december18th.org. Web de la campanya internacional de suport que segueix informant dels nous estudiants que es van declarant xeministim.