Obre el menú principal

Xenopsylla cheopis

espècie d'insecte

Xenopsylla cheopis es una espècie de sifonàpter de la família Pulicidae, paràsit de les rates. El nom del gènere prové del grec χένος, xénos, estranger, i de ψύλλα psylla, puça; i el d'espècie del grec χέοπς, kéops, faraó d'Egipte[1], el segon de la quarta dinastia (Imperi Antic).

Infotaula d'ésser viuXenopsylla cheopis
NHMUK010177265 The plague flea - Xenopsylla cheopis cheopis (Rothschild, 1903).jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreSiphonaptera
FamíliaPulicidae
GènereXenopsylla
EspècieXenopsylla cheopis
Lionel Walter Rothschild, 1830
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

Aquesta puça és fàcilment identificable per la quetotàxia[2] plantar del segment V del tars anterior. En la femella, l'espermateca és molt característica. Longitud: mascle 1,4-2 mm.; femella 2,5-3 mm.

Història naturalModifica

Es tracta d'una espècie essencialment afrotropical, però present actualment en totes les zones càlides o càlides-temperades del globus. La seva presència fora d'aquestes regions és esporàdica i sempre lligada a les “immigracions” repetides, sobretot en els ports marítims. Pica a l'home com a hoste accidental.

Els seus hostes primaris són Rattus rattus (rata negra) i Rattus norvegicus (rata nórdica). L'hoste secundari és Mus domesticus (ratolí domèstic) i un altre hoste accidental pot ser Dipodillus campestris (gerbil nord-africà). Aquesta puça acostuma a ser sinantròpica i està lligada a la distribució de les rates, essent essencialment estival en les regions temperades i podent-se trobar, durant tot l'any, sota la seva forma imaginal. És una puça més aviat peresosa, salta poc i no s'allunya massa de les rates mortes.

És sobretot aquesta puça la que transmet la pesta de rata a rata, i de la rata a l'home[3]. També transmet el tifus murí (provocat per la proteobacteria alfa Rickettsia mooseri) i és hoste intermediari dels cestodes (cucs de cos aplanat) de rosegadors del gènere Hymenolepis.

NotesModifica

1. ↑ Charles Rothschild va recol·lectar aquesta puça l'any 1901 a Shendi, un important i històric centre comercial del Sudan, situat a el marge dret del riu Nil, a 150 km. al nord-est de Kartum i a 45 km. al sud-oest de l'antiga ciutat de Meroe, que conté diverses piràmides i temples dedicats a deus egipcis i nubis.

2. ↑ Es denomina quetotàxia a la disposició del conjunt de quetes (sedes o pèls mòbils del tegument) presents en un apèndix o una part del cos.

3. ↑ Malgrat estar acceptat i confirmat que aquesta puça és la gran transmissora de la pesta en humans (hi hauria almenys 125 espècies de puça capaces d'aconseguir-ho), suporta malament els climes freds, de manera que no semblaria haver estat la responsable de les grans epidèmies sofertes en les regions europees. Més aviat semblaria que, en aquest cas, la responsable hauria estat la puça Nosopsyllus fasciatus, la puça de la rata nòrdica, però això encara estaria per confirmar-se.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xenopsylla cheopis  
  • Hopkins, G.H.E i Miriam Rothschild. An Illustrated Catalogue of the Rothschild Collecion of Fleas in the British Museum (Vol. I). The Trustees of the British Museum (London, 1953)
  • Sistach, Xavier. Insectos y Hecatombes (vol. I-II). RBA (Barcelona, 2012-2014). ISBN 978-84-9006-322-4 ; ISBN 978-84-9056-297-0
  • Beaucournu, Jean-Claude i Launay, Henri. Les puces de France et du bassin méditerranéen occidental. Fédération Française des Sociétés de Sciences Naturelles (Paris, 1990). ISBN 2-903052-10-7