Viquipèdia

Xilel·la

bacteri a la classe Gammaproteobacteria, un important patogen vegetal que causa diverses malalties

La xilel·la (Xylella fastidiosa) és un bacteri fitopatogen classificat en la classe Gammaproteobacteria que causa malalties en diverses plantes com l'olivera, el taronger, la vinya, el llorer, l'ametller, el cirerer o el presseguer.[1]

Infotaula d'ésser viuXilel·la
Xylella fastidiosa Modifica el valor a Wikidata

Planta de baladre afectada per X. fastidiosa Modifica el valor a Wikidata
Dades
MalaltiaPierce's disease (en) Tradueix, Bacterial leaf scorch (en) Tradueix, Olive Quick Decline Syndrome (en) Tradueix, Citrus variegated chlorosis (en) Tradueix i 2013–20 olive quick decline syndrome outbreak (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumPseudomonadota
ClasseGammaproteobacteria
OrdreLysobacterales
FamíliaLysobacteraceae
GènereXylella
EspècieXylella fastidiosa Modifica el valor a Wikidata

És el primer bacteri fitopatogen del qual s'ha seqüenciat el genoma.[2][3] La malaltia que causa X. fastidiosa va ser descrita l'any 1892 per Newton B. Pierce (1856–1916) en vinyes de Califòrnia. Aquesta malaltia no es pot guarir.[4] Els seus vectors són insectes xucladors i la seva extensió es fa principalment amb el transport de plantes infectades.[5] No hi ha varietats de vinya Vitis vinifera resistents a aquesta malaltia i són especialment susceptibles les varietats chardonnay i pinot noir. En canvi, altres espècies americanes del gènere Vitis poden presentar-hi resistència natural.[4]

La malaltia es transmet pels insectes que van de planta a planta.[6] Els insectes que s'alimenten del xilema d'una planta infectada es converteixen en portadors (vectors), i són capaços d'infectar altres plantes quan se n'alimenten.[7] Actualment no existeix cap tractament de la malaltia i l'única solució que s'aplica és la destrucció dels cultius infectats. Així i tot, és difícil d'erradicar la malaltia completament perquè els insectes poden sobreviure i infectar nous organismes.[cal citació]

Història de l'expansió modifica

Des del 2000, la xilel·la és considerada a la Unió Europea un bacteri de quarantena.[8]

L'any 2013 es va observar l'afectació per X. fastidiosa en 8.000 hectàrees d'oliveres de la Pulla (Itàlia)[9] i el 2016 va arribar a Mallorca i Eivissa.[10] El 2017 la Generalitat de Catalunya va posar en marxa un protocol de seguiment per fer controls continuats en conreus i vivers.[11]

El País Valencià suposa un lloc de major risc perquè facilita la vida d'aquest bacteri. El juny de 2017 l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries avisà de la presència del bacteri en uns ametlers al Castell de Guadalest, a la Marina Baixa. El febrer de 2018 el bacteri era repartit per la província d'Alacant.[12] La subespècie que havia entrat en territori valencià era la xilel·la multiplex.[6] L'arribada de la xilel·la suposà una gran preocupació al sector agrari valencià, que reaccionà demanant el 2017 al Ministeri d'Hisenda d'Espanya exempcions fiscals per als afectats.[13]

El 2018 a El Ejido (Almeria) fou detectada en un viver.[14] La Junta d'Andalusia declarà en quarantena l'hivernacle.[15]

Subespècies modifica

S'han descrit fins a sis subespècies fins ara:[6]

  • X. fastidiosa
  • X. multiplex
  • X. pauca
  • X. sandyi
  • X. morus
  • X. taskhe

Prevenció i control modifica

No s'ha trobat encara una mesura de control directe però sí hi ha mesures de prevenció que consisteixen en gestió del sòl, gestió del reg i fertilització, poda i gestió de les restes de la poda i control dels insectes vectors amb productes efectius contra cicadèl·lids i cercòpids.[6]

Referències modifica

  1. ↑ Martín, Daniel «La xilel·la continua propagant-se sense control». Ara, 28-04-2018, pàg. 29.
  2. ↑ Séguin, Béatrice; Hardy, BJ; Singer, PA; Daar, AS «Genomic medicine and developing countries: creating a room of their own». Nature Reviews Genetics, 9, 6, pàg. 487–493. DOI: 10.1038/nrg2379. PMID: 18487990.
  3. ↑ «Xylella fastidiosa». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaciócat/ca/.
  4. ↑ 4,0 4,1 winepros.com.au. Oxford Companion to Wine. «Pierce's disease». Arxivat de l'original el 2008-08-08. [Consulta: 29 novembre 2013].
  5. ↑ Pierce's Disease website. «Pierce's disease».
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «¿Qué es la Xylella fastidiosa?». camp valencià, 239, juliol-agost 2017, pàg. 12. DL V-3260-1991
  7. ↑ Hill, B. L.; Purcell, A. H. «Populations of Xylella fastidiosa in Plants Required for Transmission by an Efficient Vector» (en anglès). Phytopathology, 87, 12, 1997, pp. 1197–1201. DOI: 10.1094/phyto.1997.87.12.1197. PMID: 18945018.
  8. ↑ Marco-Noales, 2017, p. 19.
  9. ↑ La EFSA hace recomendaciones per tal d'evitar la propagació de el bacteri que afecta a les oliveres en el sur d'Itàlia 29/11/2013
  10. ↑ Elcacho, Joaquim «La plaga vegetal más peligrosa de Europa invade las Baleares» (en castellà). La Vanguardia, 24-01-2017 [Consulta: 29 gener 2017].
  11. ↑ Freixa, Elena «Alerta per la pesta negra de l'olivera». Ara, 24-02-2017, pàg. 16.
  12. ↑ Melero, Xavier «La batalla pel futur de l'agricultura espanyola es lliura en els ametlers d'Alacant». À Punt, 11-04-2018. Arxivat de l'original el 12 d’abril 2018 [Consulta: 12 abril 2018]. Arxivat 12 April 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  13. ↑ «El sector agrario valenciano solicita exenciones fiscales para los afectados por la Xylella fastidiosa». Agrodigital, 12-12-2017 [Consulta: 1r maig 2018].
  14. ↑ «Detectada la Xylella fastidiosa en tres plantas ornamentales en un vivero de Almería». EFE, 17-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
  15. ↑ «La Junta declara plaga de cuarentena de Xylella en Andalucía». Andalucía Información, 27-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xilel·la
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xilel·la&oldid=33197688»