Xiphocolaptes
Xiphocolaptes és un gènere d'ocells de la família dels furnàrids (Furnariidae) que agrupa espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic), on es distribueixen des del sud de Mèxic a través d'Amèrica Central i del Sud fins al centre nord d'Argentina.[1]
 Xiphocolaptes albicollis  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Furnariidae |
| Gènere | Xiphocolaptes Lesson, 1840 |
.svg){kind=icon}
Descripció
modificaEl present és un grup de grimpa-soques molt grossos que mesuren entre 28 i 31,5 cm de longitud, i principalment es troben en boscos humits i montans, a excepció del grimpa-soques bec d'argent (X. major) que prefereix boscos caducifolis; així com amb els del gènere Hylexetastes, totes les espècies són al·lopàtriques. El bec és robust, llarg i una mica corbat. Són arborícoles i usen la llarga cua com a suport per pujar troncs i branques, com els picots.[2]
Taxonomia i etimologia
modificaEl taxó Xiphocolaptes carajaensis va ser recentment descrit[3] i no és reconegut per la majoria de les classificacions, que ho consideren la subespècie (X. p. carajaensis),[1][4] a excepció del Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO) que ho reconeix com a espècie plena des de 2014.[5]
El nom genèric Xiphocolaptes es compon de les paraules del grec antic «ξιφος xiphos» que significa “espasa” i «κολαπτης kolaptēs», “picotejador”, en referència al gènere Colaptes.[6]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 4 espècies:[4]
- grimpa-soques becgròs - (Xiphocolaptes promeropirhynchus).
- grimpa-soques bigotut - (Xiphocolaptes falcirostris).
- grimpa-soques gorjablanc - (Xiphocolaptes albicollis).
- grimpa-soques bec d'argent - (Xiphocolaptes major).
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 27 febrer 2025].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1a. ed.. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 323–324, làmines 17(8–10), 18(1). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Cardoso da Silva, J.M; Novaes, F.C.; Oren, D.C. «Differentiation of Xiphocolaptes (Dendrocolaptidae) across the River Xingu, Brazilian Amazonia: recognition of a new phylogenetic species and biogeographic implications» (PDF) (en anglès). vol. 122(3) p. 185-194. Bulletin of the British Ornithologists Club, 01-01-2002. Arxivat de l'original el 2023-06-03. [Consulta: 27 febrer 2025].
- ↑ 4,0 4,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 27 febrer 2025].
- ↑ Piacentini, Vítor de Q.; Aleixo, Alexandre; Agne, Carlos Eduardo; Maurício, Giovanni Nachtigall; Pacheco, José Fernando «Annotated checklist of the birds of Brazil by the Brazilian Ornithological Records Committee / Lista comentada das aves do Brasil pelo Comitê Brasileiro de Registros Ornitológicos». Revista Brasileira de Ornitologia - Brazilian Journal of Ornithology, 23, 2, 31-12-2015, pàg. 90–298. ISSN: 2178-7875.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Xiphocolaptes» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 27 febrer 2025].
