Xoriç
El xoriç és una llonganissa molt prima, feta especialment de llom de porc.[1] El mot deriva del castellà chorizo, d'origen incert potser preromà, potser del llatí sauricius.[2] També podria ser una evolució antiga de salsicium, d'on prové també el mot salsitxa. És un embotit típic de Catalunya i part del País Valencià. A Catalunya, és una espècie de botifarra envellida (a l'aire o fumat) i que és elaborada a partir de la carn del porc capolada (si bé no exclusivament) i adobada amb espècies, entre les quals el pebre vermell. La pell d'aquest tipus de botifarra sol ser l'intestí prim del porc.
Origen | |
---|---|
On es menja | Països Catalans |
Gastronomia | cuina dels Països Catalans |
Detalls | |
Forma | llarga i prima, dura i de color roig fosc |
Curació | A l'aire o fumat |
Ingredients principals | Porc, pebre vermell |
El xoriço és una versió picant del xoriç típica de la península Ibèrica i de Llatinoamèrica i especialment conegut en la seua variant basca: xoriço de Pamplona.
ReferènciesModifica
- ↑ «Xoriç». A: Corpus de la Cuina Catalana. Barcelona: Institut Català de la Cuina, 2006, p. 449. ISBN 978-84-664-0772-4.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «xoriço». A: Diccionari etimològic. (2004, 4a edició). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996. ISBN 9788441225169.