Xunzi
Xunzi (en xinès 荀子, en pinyin Xun Zǐ, Wade-Giles Hsün Tzu, "Mestre Xun") (312 aC - 230 aC) va ser un filòsof xinès que va viure durant el període dels Regnes combatents i va contribuir a una de les Cent escoles de pensament. Xunzi es va associar a l'escola de Confuci, però la seva filosofia, d'un caire més pragmàtic que l'optimisme reflectit pel confucianisme, va inaugurar dins d'aquesta escola una tendència naturalista i contrària a les concepcions religioses d'un Cel provident i just; en contraposició a les idees dominants de Mengzi, un altre gran mestre confucià que defensava que l'home és naturalment bo, Xunzi creia que les tendències innates de l'home necessiten ser contingudes a través de l'educació i el ritual, i que les normes ètiques s'havien inventat per rectificar la humanitat.[1]
  | |
| Nom original | (lzh) 荀況 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 313 aC (<298 aC) Estat de Zhao |
| Mort | dècada del 230 aC (>238 aC) (82/92 anys) Estat de Chu (Zhou de l'Oest) |
| Religió | Confucianisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof |
| Activitat | (Floruit: segle III aC ) |
| Alumnes | Han Fei i Li Si |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Parents | Xun Shu, descendent |
Educat a l'estat de Qi, Xunzi estuvo associat amb l'escola confuciana, però la seva filosofia és més pragmàtica si es compara amb l'optimisme de Confucià.[2] Les seves idees van quedar plasmades en l'obra de la qual se li atribueix l'autoria, el Xunzi.[3][4]
Fonts i context
modificaLa informació detallada sobre Xunzi és en gran part inexistent.[5] Tanmateix, en comparació amb l'escassetat de coneixement de molts altres filòsofs xinesos antics, hi ha informació significativa i significativa sobre la vida de Xunzi gràcies a altres fonts.[6] El sinòleg John H. Knoblock afirma que les fonts disponibles «permeten no només una reconstrucció dels esquemes de la carrera sinó també una comprensió del seu desenvolupament intel·lectual».[6] Els escrits de Xunzi han sobreviscut en condicions excepcionalment bones, i encara que proporcionen detalls biogràfics, l'autenticitat d'aquesta informació de vegades és qüestionable.[7][8] [a] A més d'aquests, la font principal de la vida de Xunzi és el Shiji de Sima Qian (史記; Records of the Grand Historian), que inclou una biografia de Xunzi (SJ, 74.12–14) i esmenta d'ell a les biografies tant de Li Si (SJ, 78.15) com de Lord of Chunshen (SJ, 87.1–2, 14).[9][10] [b] L'historiador de la dinastia Han occidental Liu Xiang va revisar i ampliar la biografia inicial de Sima Qian per al prefaci de la primera edició dels escrits de Xunzi.[12] També existeixen algunes referències menors a Xunzi a la paràfrasi de Ying Shao del prefaci de Liu Xiang, així com breus mencions a Han Feizi, Zhan Guo Ce i Yantie Lun.[12] [c]
Biografia
modificaXunzi va néixer sota el nom de Xun Kuang (荀況), Qing (卿) per l'onomàstica xinesa, probablement al voltant del 310 aC, però sens dubte abans del 279 aC.[7] Alguns textos ho registren amb el cognom Sun (孫) en lloc de Xun, sigui pel fet que els dos cognoms eren homòfons en l'Antiguitat o que Sun hagi estat seleccionat pel fet que Xun va ser un nom tabú en algun moment de la història. El nom "Xunzi" és simplement un títol que significa "Ministre Xun"[6] o 'Chambelein Xun', després del seu càrrec posterior.[14]
Els primers anys de la vida de Xunzi estan envoltats de misteri, atès que recentment va ser conegut quan tenia 50 anys, al voltant de 264 a. C., quan va anar a l'estat de Qi a estudiar i ensenyar. Xunzi era molt respectat en Qi sota el mandat del rei Xiang (齊襄王), qui el va honrar com a mestre. Al voltant d'aquesta època va visitar l'estat de Qi i va elogiar el seu govern, debatent sobre temes militars amb Linwu (臨武君) en la cort del rei Xiaocheng de Zhao (趙孝成王). Després, Xunzi va ser difamat a la cort de Qi, per la qual cosa degué retirar-se al sud de l'estat de Chu, on el primer ministre Chunshen (春申君) li va atorgar el càrrec de Magistrat de Lanling (蘭陵令). L'any 238 a. C., Chunshen va ser assassinat per un rival de la cort i, subseqüentment, Xunzi va perdre la seva posició, encara que va romandre en Lanling, una regió situada al sud de l'actual província de Shandong, per la resta de la seva vida i va ser enterrat allí. Es desconeix l'any de la seva mort.[15]
Entre els seus deixebles més notables s'hi pot trobar Li Si (ministre i canceller de Qin Shi Huang, primer emperador de la dinastia Qin) i el filòsof Han Feizi, qui va desenvolupar els aspectes pseudoautoritaris del seu pensament a l'escola denominada Legisme. Pel fet que Li Si i Han Feizi van tenir una postura anti-confuciana acèrrima, la reputació de Xunzi com a filòsof confucià ha estat posada en dubte tot sovint.
Si bé les doctrines de Xunzi van ser influents en la formació de la doctrinal oficial estatal de la dinastia Han, la seva influència va decaure comparada a la de Menci durant la dinastia Tang.[2]
Obra
modifica
A diferència de l'estil aforístic de les Analectes de Confuci i de Menci, Xunzi va ser un pensador més rigorós i va escriure assajos elaboradament argumentats, els quals van ser recol·lectats en el llibre titulat Xunzi (l'únic terme indica la referència al llibre i no a l'autor). En ell, Xunzi distingeix el que és connatural a l'home i el que ha de ser après per mitjà d'una educació rigorosa.[16] Sovint, aquests assajos són crítics de les escoles contendents, com ara el Taoisme i el Moïsme, així com d'escoles rivals a l'interior del Confucianisme. Alguns dels capítols més significatius són els següents:[17]
- «Discussió del cel (天 tian)», en el qual rebutja la noció de Menci referida al fet que el cel tenia una voluntat moral. En el seu lloc, Xunzi sosté que el cel és simplement el món natural, per la qual cosa les persones han de centrar-se en el regne humà i social, més que a ocupar-se d'idees celestials.
- «Discussió de la propietat ritual (li)», en el qual discuteix les regles de conducta individual i social (decorum).
- «Esvaïment d'obsessions»: en estar enfocat en només un aspecte d'una situació, sovint es perd de vista en objectiu últim.
- «Ús apropiat de termes (正名 Zhengming)»: un nom es converteix en apropiat per a una situació per mitjà de l'ús convencional, però una vegada que està fixat, no és adequat desviar-lo d'aquestes normes. Per tant, Xunzi adopta una visió convencional, encara que els objectes significats pel terme continuen sent reals.
- «Les disposicions humanes són detestables (xing e)»: rebutja l'afirmació de Menci que les persones posseeixen una inclinació natural cap a la deïtat. Confuci, qui simplement va dir que les persones són similars per naturalesa, no va ser clar en el tema. Xunzi sosté que l'home està naturalment inclinat cap a l'egoisme i la maldat, i que si aquestes inclinacions no són refrenades, les societats involucionaran cap a l'anarquia. Entén la moral com una construcció social i emfatitza la diferent entre l'innat i l'adquirit.
Pensament
modifica- Va formular una doctrina harmònica sobre la naturalesa.[18]
- El cel no està habitat per un ser suprem, més aviat és un conjunt de fenòmens naturals[18]
- Va renegar l'existència del creador del món. Tots els fenòmens i objectes apareixen i canvien cíclicament i es diluciden per l'influx de dos agents: el yang positiu i el yin negatiu[18]
- Segons la seva opinió, el procés del pensament arrenca amb el que constaten els òrgans dels sentits. Com a producte de la reflexió sobre dades de l'experiència sensorial s'aconsegueix una conceptuació justa i vària[18]
- Va expressar que tot el millor en l'home és fruit de l'educació. La seva doctrina va exercir gran influència en l'avanç de la filosofia xinesa[18]
Edicions modernes
modifica- Xunzi (Xun Kuang). The Works of Hsüntze. Londres: Arthur Probsthain, 1927. Reprinted (1966), Taipei: Chengwen.
- Xunzi (Xun Kuang). Hsün Tzu: Basic Writings. Nova York: Columbia University Press, 1963. ISBN 978-0-231-12965-7. OCLC 50803310.
- Xunzi (Xun Kuang). Xunzi: A Translation and Study of the Complete Works. Stanford: Stanford University Press, 1988–1994.
- Xunzi (Xun Kuang). Xunzi: A Translation and Study of the Complete Works. I: Books 1–6. Stanford: Stanford University Press, 1988.
- Xunzi (Xun Kuang). Xunzi: A Translation and Study of the Complete Works. II: Books 7–16. Stanford: Stanford University Press, 1990.
- Xunzi (Xun Kuang). Xunzi: A Translation and Study of the Complete Works. III: Books 17–32. Stanford: Stanford University Press, 1994.
- Xunzi (Xun Kuang). Xunzi: The Complete Text. Princeton: Princeton University Press, 2014. DOI 10.2307/j.ctt6wq19b.
Notes
modifica- ↑ Goldin 1999, p. xiii notes that the information on Xunzi in his writings may have never been intended as biographical, and rather served as anecdotes for the sake of teaching.
- ↑ It is worth noting that historical accuracy in the Shiji is also sometimes questionable, especially on its coverage of philosophers such as Xunzi.[11]
- ↑ Estudiosos com Wang Zhong i Hu Yuanyi van millorar més tard l'esquema de la vida de Xun Quang, culminant amb una síntesi d'informació de l'historiador de la dinastia Qing Wang Xianqian.[13] A principis del segle XX, una nova generació d'erudits, especialment de la Escola de l'Antiguitat del Dubte, va millorar la informació i, tan recentment, com els estudiosos de finals del segle XX de la Universitat de Pequín han millorat encara més aquests contorns.[12]
Referències
modifica- ↑ «Xunzi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Wm. Theodore de Bary, Sources of Chinese Tradition, v.1
- ↑ Schirokauer, Conrad. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ Folch, M. Dolors. La Construcció de la Xina : el període formatiu de la civilització xinesa. 1ª ed. Barcelona: Empúries, 2001. ISBN 84-7596-802-3.
- ↑ Britannica, 2017, § para. 2.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Knoblock, 1988, p. 3.
- ↑ 7,0 7,1 Goldin, 1999, p. xiii.
- ↑ Knoblock, 1982–1983, p. 29.
- ↑ Knoblock, 1982–1983, p. 29–30.
- ↑ Knoblock, 1988, p. 256.
- ↑ Goldin, 2018, §1 "Xunzi and Xunzi".
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Knoblock, 1982–1983, p. 30.
- ↑ Knoblock, 1982 –1983, p. 30.
- ↑ Goldin, 1999, p. xiii–xiv.
- ↑ Watson, Burton. Xunzi: Basic Writings. Columbia University Press, 2003, p. = 2, 120, 132-133, 145-146, 148, 154, 163-165, 170, 174.
- ↑ Ebrey, Patricia. The Cambridge Illustrated History of China. Cambridge University Press, 2006, p. 45-49. ISBN 0-521-43519-X.
- ↑ Graham, Disputers of the Tao: Philosophical Argument in Ancient China.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 «Diccionario de la filosofía» Editorial Progreso, Lima 1995
Bibliografia
modificaLlibres i capítols
- Goldin, Paul Rakita. «Introduction». A: [Xunzi a Google Books Rituals of the Way: The Philosophy of Xunzi]. Chicago: Open Court Publishing Company, 1999. ISBN 978-0-8126-9400-0.
- Graham, A. C.. [Xunzi a Google Books Disputers of the Tao: Philosophical Argument in Ancient China]. Chicago: Open Court Publishing Company, 2015. ISBN 978-0-8126-9942-5.
- Dao Companion to the Philosophy of Xunzi. Nova York: Springer Publishing, 2016. DOI 10.1007/978-94-017-7745-2. ISBN 978-94-017-7745-2.
- Hutton, Eric L.; Harold, James. «Xunzi on Music». A: Dao Companion to the Philosophy of Xunzi, 2016, p. 269–289. DOI 10.1007/978-94-017-7745-2_9. ISBN 978-94-017-7743-8.
- Knoblock, John. [Xunzi a Google Books Xunzi: A Translation and Study of the Complete Works]. 1. Stanford: Stanford University Press, 1988.
Articles de revistes i enciclopèdies
- Cheng, Linsun. «Hundred Schools of Thought». A: Berkshire Encyclopedia of China. Great Barrington: Berkshire Publishing Group, 2016. ISBN 978-0-9770159-4-8.
De subscripció o mur de pagament - Cook, Scott «Xun Zi on Ritual and Music». Monumenta Serica, 45, 1997, pàg. 1–38. DOI: 10.1080/02549948.1997.11731299. JSTOR: 40727390.
- Goldin, Paul R. «Xunzi». A: Stanford Encyclopedia of Philosophy. Stanford: Universitat Stanford, 6 juliol 2018.
- Knoblock, John H. «The Chronology of Xunzi's Works». Early China. Cambridge University Press, 8, 1982–1983, pàg. 29–52. DOI: 10.1017/S0362502800005435. JSTOR: 23351544.
- Manson, William C. «Incipient Chinese Bureaucracy and Its Ideological Rationale: The Confucianism of Hsün Tzŭ». Dialectical Anthropology, 12, 3, 1987, pàg. 271–284. DOI: 10.1007/BF00252112. JSTOR: 29790241.
- Robins, Dan. «Xunzi». A: Stanford Encyclopedia of Philosophy. Stanford: Universitat Stanford, 13 febrer 2007.
- Sung, Winnie. «Xunzi». A: Oxford Bibliographies: Chinese Studies. Oxford: Oxford University Press, 27 juny 2018. DOI 10.1093/OBO/9780199920082-0124. De subscripció o mur de pagament
- Wang Keping «Mozi Versus Xunzi on Music». Journal of Chinese Philosophy, 36, 4, 2009, pàg. 653–665. DOI: 10.1111/j.1540-6253.2009.01548.x.
- «Xunzi | Chinese philosopher». A: Encyclopædia Britannica. Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc., 9 juny 2017.
