Xuzhou

ciutat-prefectura de Jiangsu, Xina

Xuzhou (xinès simplificat, 徐州市; pinyin, Xúzhōu shì), també coneguda com Pengcheng (彭城) a l'antiguitat, és una ciutat important de la província de Jiangsu al nord-oest de la Xina.

Infotaula de geografia políticaXuzhou
TV Tower of Xuzhou.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Xuzhou locator map in Jiangsu.svg Modifica el valor a Wikidata
 34° 15′ 40″ N, 117° 11′ 09″ E / 34.26104°N,117.18587°E / 34.26104; 117.18587Coord.: 34° 15′ 40″ N, 117° 11′ 09″ E / 34.26104°N,117.18587°E / 34.26104; 117.18587
EstatRepública Popular de la Xina
ProvínciaJiangsu Modifica el valor a Wikidata
Població
Total9.083.790 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat772,11 hab./km²
Geografia
Superfície11.764,88 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal221000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0516 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webxz.gov.cn Modifica el valor a Wikidata

Situada al S del llac Weishan (o Nansi), enmig d’una regió de turons, és un centre de comunicacions important entre els quatre sheng (províncies) de Jiangsu, Shandong, Henan i Anhui.[1]

L'any 2010 la ciutat tenia una població registrada de 8.577.225 habitants (2.623.066 dels quals vivien a l'àrea urbanitzada).[2]

La ciutat està designada com a Ciutat Històrica i Cultural Nacional Famosa des de 1986 per les seves relíquies, especialment els exèrcits de terracota, els mausoleus dels prínceps i l'art del relleu de la dinastia Han.

HistòriaModifica

Lloc estratègic, ha estat escenari de nombroses batalles, de les quals es destaquen la del 1938, durant la segona guerra sino-japonesa, i la del 1949, que fou la decisiva entre comunistes i nacionalistes.[1]

EconomiaModifica

Històricament, Xuzhou i les regions circumdants eren una zona predominantment agrícola. La seva terra de conreu es va veure molt esgotada pels canvis en el curs del riu Groc des de mitjans del segle xi, i els conreus resistents a la sequera: blat, sorgo, soja, blat de moro i patata, es van convertir en els aliments bàsics locals. A més, el cotó, el cacauet, el tabac i el sèsam també van créixer amb baix rendiment. La mineria local té els seus orígens en una mina de ferro, Liguo. Va ser explotada des de la dinastia Han. I la ciutat acumulava importants reserves de carbó de la província.[3] L'extracció de carbó local va començar a la dècada de 1070, segons una carta del llavors governador Su Shi.[4] La fosa de coure en aquesta zona suposadament va començar a l'era dels Tres Regnes.[5]

La ciutat a cavall de l'antic curs del Gran Canal havia passat per diversos períodes transitoris de prosperitat, abans que el sistema de tributació del gra fos abolit el 1855. Va continuar sent endarrerida econòmicament als anys quaranta per les guerres, i algunes persones es dedicaven als sectors industrials.

Més tard, el Partit Comunista Xinès va posicionar la ciutat com una regió de mineria de carbó i indústria pesant. Els seus sectors dominants són la maquinària, l'energia i la producció d'aliments en l'actualitat.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Xuzhou». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «China: Jiāngsū (Prefectures, Cities, Districts and Counties) - Population Statistics, Charts and Map». www.citypopulation.de. Arxivat de l'original el 2018-10-02. [Consulta: 31 desembre 2014].
  3. "Jiangsu Provincial Geography" (in Chinese). Beijing: Beijing Normal University Publishing Group, 2011. ISBN 9787303131686. 
  4. Feng, Yingliu. , 2001, p. 878. ISBN 9787532526529. «彭城舊無石炭。元豐元年十二月,始遣人訪獲於州之西南白土鎮之北,冶鐵作兵» 
  5. A triangle-edge copper mirror with carved divine beasts unearthed at the Kurozuka Kofun (黒塚古墳?), Tenri, Japan, bore "銅出徐州;師出洛陽 [Copper from Xuzhou; craftman from Luoyang]".
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xuzhou