Obre el menú principal

Yússuf ibn Raixid as-Sulamí fou ostikan d'Armènia del 786 a vers el 787. Segons Yakubi, va portar a Armènia un grup nombrós d'àrabs Nizarites; fins aquell moment predominaven els iemenites, però després dels nizarites van arribar els Ràbia, principalment Shaybanides (quan Armènia fou governada després d'ell per Yazid ben Mazyad al-Xaybani).

Infotaula de personaYússuf ibn Raixid as-Sulamí
Modifica les dades a Wikidata

Progressivament els nizarites, els Banu Sulaym de la tribu del Kays Aylan o qaisites i els shaybànides de la tribu Bakr (dels grups Mudar[1] i Ràbia[2] que van poblar completament l'Alzniq[3]) van anar superant en nombre als iemenites, que al segle següent van desaparèixer d'Armènia com a elements organitzats. Aquestas tribus àrabs septentrionals van poblar l'anomenada Armènia IV que estava formada per Šimšat (Samosata), Khilat o Khelat (Akhlat), Kalikala (Karin), Arčeš (Ardjish) i Apahunis o Bahunis (Bahunays); les poblacions àrabs d'aquestes ciutats, guerreres, havien de formar un cordó de protecció de la regió contra els bizantins. La població armènia,encapçalada pels seus nakharars, es va haver de desplaçar per motius econòmics i polítics a territori bizantí (on no obstant van patir la persecució calcedoniana) o cap a Ibèria.

El va succeir Yazid ben Mazyad al-Xaybani.

NotesModifica

  1. el grup principal eren els Kays Aylan amb la tribu Banu Sulaym, als quals els historiadors armenis anomenen qaisites o (per la dinastia) djahàpides; entre els Mudar i havia el clan del Profeta: els quraixites o fihrites
  2. els Ràbia tenien dos subgrups: els Wa'il i els Taghlib; aquests darrers es van establir al Diyar Rabia i més tard van originar el Hamdànides que van governar a Mossul i Alep
  3. els zuràides, una secció de la tribu Bakr, es va establir a Arzen

BibliografiaModifica