Yucca carnerosana

Yucca carnerosana, anomenada de manera comuna com la "palma samandoca" o "palma loca", forma part del conjunt vegetal del matollar xeròfil de Mèxic. Es troba dins de la família de les Agavaceae.

Yucca carnerosana

Estat de conservació
Risc mínim
UICN	117423086
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Asparagales
Família	Asparagaceae
Gènere	Yucca
Espècie	Yucca carnerosana (Trel.) McKelvey
Nomenclatura
Basiònim	Samuela carnerosana
Sinònims	Samuela carnerosana(Trel.)
Distribució

Descripció

Planta perenne caulescent, simètrica, de creixement extremadament lent i de port arbustiu o arborescent, que generalment se distribueix individualment, poques vegades s'observa formant denses agrupacions de diversos troncs de diferent mida, units a la seva base. El Tronc és gruixut i escamós amb un diàmetre de 15 a 40 cm i d'alçada mitjana d'uns 3 metres arribant fins als 10 m en alguna ocasió. Rarament es ramifica més de dues vegades en la seva part superior. Les fulles són glauques (de color blau verd), rígides, de forma cóncava-convexa, s'agrupen cap a l'extrem de la tija de 50 a 100 cm de llarg i d'uns 8 cm d'ample i acaben en punxa amb una forta espina a l'extrem. Poden formar una densa roseta consistents i simètriques amb un diàmetre proporcional a la seva alçada. A la part central de la roseta hi creix una inflorescència gran i gruixuda que hi sobresurt de manera completa del fullatge i que creix verticalment. La inflorescència presenta de 15 a 30 pedicels amb bràctees blanques. Les flors són campanulades o globoses amb 6 tèpals (3 pètals i 3 sèpals). Els estams són lliures i s'insereixen a la base dels segments, les anteres i el pistil. Flor és perfumada i de color blanc. El fruit és indehiscent i en forma de baia d'uns 5 a 7,5 cms. Les llavors són gruixudes, planes i semirodones de color negre i amb una gran quantitat d'endosperm. La floració és entre els mesos del Març i l'Abril i a vegades es prolonga cap a principis de Maig.

Distribució i hàbitat

En l'Altiplà, prospera sovint sobre roques riques en carbonat de calci, formant part del matollar d'Agave lecheguilla, a. striata o Hechtia glomerata, inclou arbusts com l'Euphorbia i el Parthenium i diverses cactàcies de mida petita i mitjana i altres espècies. Present en els ecosistemes àrids i semiàrids de l'altiplà mexicà.

Usos i etnobotànica

De les seves fulles se n'obtenen fibres dures o ixtle per a la fabricació de cordons, costals, bosses i altres productes. La seva recol·lecta com a recurs no maderable és molt important. Es troba dins l'apartat de les set espècies amb més importància socioeconòmica i ecològica de la regió.

Bibliografia

• Manual que establece los Criterios Técnicos para el Aprovechamiento Sustentable de Recursos Forestales no Maderables de Clima Árido y Semiárido. SUBSECRETARÍA DE FOMENTO Y NORMATIVIDAD AMBIENTAL Dirección General del Sector Primario y Recursos Naturales Renovables.