Zama Regia
Zama (grec antic: Ζάμα μείζων, 'Zama la major'[1]) va ser una ciutat de Numídia situada a cinc dies de viatge al sud-oest de Cartago, segons Polibi[2] i Titus Livi.[3] Va ser una plaça forta que va ser residència del rei Juba I on hi havia portat el seu harem i el seu tresor, perquè era un lloc segur. Es trobava entre Sicca Veneria i Sufetula, i portava el sobrenom de Regia, i a la Taula de Peutinger porta el nom erroni de Zamaregia.
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Imperi Cartaginès | |||
| ||||
| Història | ||||
| Període | antiguitat clàssica | |||
| Cronologia | ||||
| 19 octubre 202 aC | batalla de Zama | |||
| Setge de Zama | ||||
És famosa per la victòria de Publi Corneli Escipió Africà Major sobre Hanníbal el 19 d'octubre del 202 aC que va posar fi a la Segona Guerra Púnica.[4] Vegeu Batalla de Zama.
Estrabó diu que els romans la van destruir i que en el seu temps es trobava en ruïnes,[5] però devia de ser reconstruïda, ja que Plini el Vell l'esmenta com a ciutat lliure.[6] Durant l'Imperi romà s'hi va establir una colònia, fundada per Hadrià, amb el nom de Colonia Aelia Hadriana Zama. Agustí d'Hipona anomena a un bisbe de Zama al segle iii (Marcellus) probablement de Zama Minor, ja que en aquest temps existien les seus de Zama Major i Zama Minor.[7]
Referències
modifica- ↑ segons Claudi Ptolemeu
- ↑ Polibi. Històries, XV, 5
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXX, 29
- ↑ 4,0 4,1 Smith, William (ed.). «Zama». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 12 juny 2022].
- ↑ Estrabó. Geografia, XVI, 829, 831
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, V, 4, 4
- ↑ Agustí d'Hipona. La ciutat de Déu, VII, 16