Zandvoorde (Oostende)

No s'ha de confondre amb Zandvoorde (Zonnebeke).

Zandvoorde és un antic municipi de Bèlgica a la província Flandes Occidental. L'1 de gener de 1971 va fusionar amb Oostende. El 2014 tenia 2684 habitants. Es troba als Pòlders Històrics d'Oostende, creuat pel Canal Bruges-Oostende, el ferrocarril Bruges-Oostende (1838) i l'antic ferrocarril Oostende-Ieper (1868) avui en dia sender per a vianants lents, i a l'inici del Canal Plassendale-Nieuwpoort. És un poble rural i residencial, del qual una part major va ser llistat com a paisatge, excepte el polígon industrial al nord.[1]

Infotaula de geografia políticaZandvoorde

Localització
ZandvoordeOostendeLocation.svg Modifica el valor a Wikidata
 51° 11′ 56″ N, 2° 58′ 26″ E / 51.199°N,2.974°E / 51.199; 2.974Coord.: 51° 11′ 56″ N, 2° 58′ 26″ E / 51.199°N,2.974°E / 51.199; 2.974
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaFlandes Occidental
ArrondissementArrondissement of Ostend (en) Tradueix
MunicipiOostende Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deOostende Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal8400 Modifica el valor a Wikidata

El primer esment escrit Santvoort data del 1102. El sufix «-voorde» indica un gual, «sand-» significa sorra. Fins a la fi de l'antic règim, la parròquia pertanyia a l'Abadia de Sant Pere d'Oudenburg[2] El castell, la «Duvelstorre» (torre del diable) ja era ruinós al segle xvi i mai no va ser reconstruït.

Llocs d'interèsModifica

  • La reserva natural del Keignaertpolder
  • Les masies Groot Meeuwenhof, Welgelegen i De Zande del segle XVII
  • El signal geodèsic
  • L'església de la Mare de Déu
  • Les rescloses de Plassendale

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zandvoorde
  1. «Zandvoorde». Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed. Brussel·les: Agentschap Onroerend Erfgoed, 2005,. [Consulta: 25 març del 2016]. (Fitxa de l'Agència del patrimoni immoble de Flandes)
  2. Sanders, Antoon. «Castellania Iprensis». A: Flandria Illustrata (en llati). Colònia: Cornelius van Egmondt, 1641, p. 307.