Zeda Vardzia

Zeda Vardzia (en georgià: ზედა ვარძია, literalment, «Vardzia superiot»)l és una església Ortodoxa Georgiana del segle xi, dedicada a Theotokos, situada al municipi d'Aspindza en la regió sud de Samtskhé, Geòrgia. L'església està situada a 3 km al nord-oest del monestir de Vardzia, el complex medieval excavat en la roca.[1] L'església està inscrita en la llista dels Monuments Culturals destacats de Geòrgia.[2]

Infotaula d'edifici
Zeda Vardzia
Zeda vardzia.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonument Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
 41° 23′ 02″ N, 43° 15′ 27″ E / 41.383986°N,43.257528°E / 41.383986; 43.257528
Monument Cultural destacat de Geòrgia
Inscripción en la pedra del mur de l'església.

HistòriaModifica

L'església de Zeda Vardzia va ser construïda en el segle XI. Una inscripció en la pedra del mur del soterrani esmenta «Liparit, eristavt-eristavi», probablement amb referència a Liparit IV, duc de Kldekari (qui va morir prop del 1060).[3] Va ser la llar d'una comunitat monàstica traslladada a un complex nou i molt més gran de monestirs excavats en la roca de Vardzia durant el regnat de Jordi III de Geòrgia (r. 1156-1184).[4]

Després de la conquesta otomana de Meskhètia al segle xvi, la província on es trobava Zeda Vardzia, el monestir va quedar desert i l'edifici de l'església es va esfondrar. L'església va atreure l'atenció acadèmica gràcies a l'estudiant francès d'antiguitats caucàsiques, Marie-Félicité Brosset, qui va visitar l'àrea des de 1847 fins a 1848. Al 1875, l'erudit georgià Dimitri Bakradze va informar que Zeda Vardzia va ser utilitzada pels kurds establerts localment, com estable. Posteriorment, sota domini soviètic, l'edifici va ser restaurat, de 1975 a 1978, pels arquitectes R. Gverdtsiteli i T. Nemsadze. Al 1997, l'església va ser tornada a l'ús cristià, i va tornar a ésser habitada per una comunitat de monges.[5]

ArquitecturaModifica

 
Detall de la decoración de una columna de l'estoa.

L'església de Zeda Vardzia està construïda sobre una superfície rocosa aplanada artificialment al barranc superior del complex Zeda Vardzia. És un disseny de dues naus, amb una estoa oberta de tres arcs unida al sud. L'extensió occidental és una addició posterior. L'edifici va ser construït amb blocs de tuf volcànica rectangulars. La nau principal és més alta i més gran que el seu contrapart nord i acaba en un absis profund. Les dues naus estan connectades a través d'arcs descansats sobre dos pilars. L'interior una vegada va estar pintat amb pintura al fresc, però en la seva majoria s'han esvaït o han estat esborrats.[1]

Ambdues naus, cobertes amb un sostre inclinat, estan ricament decorades a l'exterior. Sobre l'entrada hi ha una inscripció georgiana estilitzada, en l'escriptura medieval de asomtavruli, que fa menció del fundador Apridon, un important dignatari del segle XII. A una roca propera hi ha una sèrie d'habitatges en coves per a monjos.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Elizbarashvili, Ilia. «ზედა ვარძია [Zeda Vardzia]». A: Georgian Soviet Encyclopaedia, vol. 4 (en georgià). Tbilisi: Metsniereba, 1979, p. 494. 
  2. «List of Immovable Cultural Monuments» (en georgià). National Agency for Cultural Heritage Preservation of Georgia. [Consulta: 25 juliol 2019].
  3. Berdzenishvili, Devi. «ზედა ვარძიის წარწერების გამო [On the inscriptions from Zeda Vardzia]». A: Studies. Tbilisi: Samkali, 2005, p. 111-122. 
  4. Eastmond, Antony. Royal imagery in medieval Georgia. Pennsylvania State University Press, 1998, p. 71. ISBN 0271016280. 
  5. Mkervalidze, N. «Зе́да-Ва́рдзиа [Zeda Vardzia]». A: Orthodox Encyclopaedia, vol.20 (en rus), 2014, p. 42-43.