Zembra o El Jamour El Kebir (àrab: الجامور الكبير, al-Jāmūr al-Kabīr) és una illa de la costa nord-nord-est de Tunísia,[1] governació de Nabeul, a uns 12 del Cap Ras el Ahmar i de la ciutat de Sidi Daoud. L'illa se situada al golf de Tunis, a la seva part occidental, propera a la península de Cap Bon. Té propera l'illa Zembretta. Conjuntament amb aquesta darrera illa el grup és conegut localment com a Jamour o Djamour.

Infotaula de geografia políticaZembra
Zembra OnEarth WMS.png
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 37° 07′ 32″ N, 10° 48′ 22″ E / 37.12556°N,10.806084°E / 37.12556; 10.806084Coord.: 37° 07′ 32″ N, 10° 48′ 22″ E / 37.12556°N,10.806084°E / 37.12556; 10.806084
PaísTunísia
Governacionsgovernació de Nabeul Modifica el valor a Wikidata
Població
Total0 Modifica el valor a Wikidata
• Densitat0 hab./km²
Geografia
Superfície3,89 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura2,8 km Modifica el valor a Wikidata (Amplada) × 3,2 km Modifica el valor a Wikidata  (Llargada) default
Banyat pergolf de Tunis Modifica el valor a Wikidata
Altitud435 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

La seva màxima altura és de 432 metres a la part occidental, amb uns penys-segats verticals a molts llocs d'entre 200 i 400 metres, essent accessible només a la costa sud on ja antigament hi va haver un port. A la part oriental l'altura màxima és de 187 metres. La superfícies és de 5 km².

El març de 1977 fou declarada (junt amb Zembretta) reserva de la biosfera i Parc Nacional i els militars tunisians hi van establir una base el 1979. La reserva es caracteritza per l'ecosistema mediterrani, i té nombroses espècies d'animals marins a punt d'extingir-se en altres llocs; destaquen les colònies de Calonectris diomedea. També és una colònia important per ocells, entre ells la gabina d'Andouls i el falcó pelegrí.[2]A terra hi viuen les cabres de Còrsega i els conills de Gabena.

L'illa fou ocupada per fenicis, púnics i romans i resten algunes tombes d'aquestos períodes. Sota els romans Zembra i Zembretta foren conegudes com a illes Aegimures (Aegimuri).[3] El púnics hi van introduir conills (com a reserva de menjar en cas d'atac romà) que han format una raça especifica (Conill de Gabena).[4][5]

Poblada per pescadors, fou una estació de peregrins, i el 1960 s'hi va construir un hotel i cada any 200 turistes visitaven l'illa, com a centre de submarinisme des del 1963 i un port per iots, però després del 1977 aquesta activitat es va aturar i les visites turístiques foren impossibles després del 1979 en establir-se la base militar. Un servei de barques uneix l'illa amb Sidi Daoud de forma irregular.

ReferènciesModifica

  1. «Zembra and Zembretta Iles | DOPA Explorer». dopa-explorer.jrc.ec.europa.eu. [Consulta: 12 juny 2022].
  2. Domina, Gianniantonio; Wahbi, Jaouadi. Suivi Botanique de l’Archipel de Zembra. Agence de Protection et d'Aménagement du Littoral, 2013. 
  3. «Archipel de Zembra». datazone.birdlife.org. [Consulta: 12 juny 2022].
  4. Hardy, Chris; Vigne, Jean-Denis; Casane, Didier; Dennebouy, Nicole; Mounolou, Jean-Claude «Origin of European rabbit (Oryctolagus cuniculus) in a Mediterranean island: Zooarchaeology and ancient DNA examination» (en anglès). Journal of Evolutionary Biology, 7, 2, 1994-03, pàg. 217–226. DOI: 10.1046/j.1420-9101.1994.7020217.x. ISSN: 1010-061X.
  5. Monnerot, M.; Vigne, JD; Biju-Duval, C.; Casane, D.; Callou, C. «Rabbit and man: genetic and historic approach». Genetics Selection Evolution, 26, 1, 15-07-1994, pàg. S167. DOI: 10.1186/1297-9686-26-S1-S167. ISSN: 1297-9686.
 
Illes de Zembra i Zembretta des d'El Haouaria
Tunísia Illes de Tunísia  
illes: Quèrquens (Gharbi, Chergui, Roumédia, Safnou i Ghermedi), Djerba, Guetaïa el Gueblia, Guetaïet el Baharia, Jeliji, Kneïs, Djalita (La Galite), Zembra, Zembretta, Illes Kuriat, Illes Kingliar, El Kani, Bilou, Ile Plane
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zembra