Ziram

compost químic
Per a altres significats, vegeu «Thiram ».

Ziram o Zinc Dimetilditiocarbamat és un fungicida del grup dels carbamats. És un fungicida d'acció per contacte i polivalent que actua sobre la germinació de les espores dels fongs i controla nombrosos paràsits fúngics interns (endoparàsits) Es fa servir en agricultura specialment en fruticultura ruixat sobre les fulles per al control d'infeccions fúngiques. També es fa servir per al tractament de les llavors per millorar-ne la germinació. Aquest producte químic també s'usa en la fabricació de la goma.

Infotaula de compost químicZiram
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular303,917 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₆H₁₂N₂S₄Zn Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CN(C)C(=S)[S-].CN(C)C(=S)[S-].[Zn+2] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

Manera d'actuació modifica

En contacte amb el teixit vegetal es degrada de la sal organometàl·lica al corresponent àcid ditiocarbàmic que es divideix en dimetilamina i sulfur de carboni. Ambròs compostos són volàtils i penetren en la cèl·lula del fong on es reuneixen per a formar un ditiocarbàmic el qual, oxidat a thiram, reacciona amb els radicals sulfhídrics dels enzims[1]

Perillositat modifica

  • Molt tòxic (T+) i perillós pel medi ambient (N).
  • Perillositat per la Fauna
    • Terrestre: Categoria A: Baixa perillositat per a mamífers i aus
    • Aqüícola: Categoria C: Molt perillós per als peixos
    • Apícola: Compatible amb les abelles.

Ús modifica

En fruiters de pinyol i de llavor, cítrics i arbres i herbàcies ornamentals contra les malalties provocades per fongs com l'antracnosi, el cribat, Fusicoccum, garrofat, Gloesporium, Monilia, el rovell, Septoria, motejat i altres.

És un repel·lent per a ocells i rosegadors.

Es fa servir en dosis de 0,2 a 0,3% (de 200 a 300 grams per 100 litres d'aigua).

No s'ha de fer servir en combinació amb productes que continguin ferro, coure, mercuri, TEPP, òxid de calci i arseniat de calci.

Notes i enllaços externs modifica

  1. «TRAGUSA». Arxivat de l'original el 2006-12-19. [Consulta: 22 novembre 2012].