Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077. A diferència de les altres dinasties daylamites que foren xiïtes, els ziyàrides foren sunnites.
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Tipus | dinastia |
| Religió | zoroastrisme, sunnisme i xiïsme |
| Forma jurídica | |
| Creació | 930 (Gregorià) |
| Data de dissolució | 1090 (Gregorià) |
|
| |
 | |
El seu ancestre fou el cap local Wardan Shah, un capitost de Gilan. El seu fill es deia Ziyar i va donar nom a la dinastia; el seu fill Mardawidj ibn Ziyar es proclamava descendent de la casa reial de Gilan i va agafar el control aprofitant el buit de poder causat per la pèrdua del control abbàssida de la regió. El 934 dominava el Jibal i fins Ahwaz.
A La seva mort el seu germà Wushmgir ibn Ziyar es va assegurar la successió (935) i va poder mantenir les conquestes del seu germà a la Pèrsia del nord fins vers el 940 quan la regió li fou disputada pels buwàyhides i va haver d'aliar-se als samànides que ambicionaven Rayy i Pèrsia septentrional. Almenys dues vegades va perdre el Tabaristan i Gurgan en beneficis dels buwàyhida Rukn al-Dawla. Va morir el 867 i el seu fill gran Abu Mansur Bisutun el va succeir amb l'oposició del seu germà petit Kabus I Shams al-Malik. El primer va tenir el suport buwàyhida al casar-se amb una filla d'Adud al-Dawla (el fill de Rukn al-Dawla) i va poder dominar Tabaristan i Gurgan.
A la seva mort el seu germà Kabus I va aconseguir el suport samànida i es va imposar a la capital ziyàrida de Gurgan (976 o 978), però des de 980 es va enfrontar amb els seus protectors samànides i això va permetre que finalment fos expulsat del poder per un exèrcit buwàyhida; els buwàyhides van dominar durant 17 anys mentre Kabus era a l'exili al Khurasan però va poder retornar el 998 i recuperar el poder. Llavors va establir bones relacions amb els gaznèvides que havien pres el control del Khurasan, però actuant com a sobirà independent.
A la seva caiguda (a causa de la seva tirania) vers el 1011/1012 el seu fill Manushihr ibn Kabus el va succeir; Kabus va morir el 1012 i Manushihr va aconseguir recuperar Rayy i va reconèixer la sobirania del buwàyhides, però ràpidament va haver de reconèixer la sobirania dels gaznèvides durant uns 20 o 25 anys (es va casar amb una filla de Mahmud de Gazni).
El 1029 va morir Manushihr i el va succeir el seu fill Anuixirwan ibn Manuixihr, establert per Mahmud de Gazni, amb l'obligació de tribut. De 1032 a 1040 l'autoritat fou usurpada de fet per Abu Kalidjar ibn Wayhan, un parent matern d'Anuixirwan; el 1035 els ziyàrides van deixar de pagar tribut i els gaznèvides van envair el seu territori i Abu Kalidjar va haver d'acceptar reprendre el pagament al sultà Masud I ibn Mahmud (1030-1040). El 1040 Anuixirwan apareix amb el control del govern però un any o dos després va haver d'enfrontar la invasió seljúcida que vers 1041 van ocupar Gurgan. Anuixirwan i els seus successors van esdevenir llavors vassalls dels seljúcides.
Anuixirwan va morir vers 1049 i després la successió ja és confusa. Vers 1077 els seljúcides van ocupar el Tabaristan i la dinastia va quedar reduïda a les muntanyes. La major part de les fonts donen com a successors d'Anuixirwan a Kabus II i a Gilan que segurament són els mateixos governants que apareixen esmentats el 1087, quan es parla de Kay Kawus ibn Iskandar ibn Kabus i del seu fill Gilanshah ibn Kay Kawus; el primer va morir aquest any 1087 en circumstàncies desconegudes potser enderrocat pels ismaïlites, i el va succeir el seu fill Gilanshah ibn Kay Kawus (vers 1087-1090) que va perdre els seus dominis en els següents dos o tres anys a mans dels ismaïlites.
EmirsModifica
- Mardawidj ibn Ziyar 928-935
- Wushmgir ibn Ziyar 935-967 (germà)
- Abu Mansur Bisutun (Zahir ed-Dawla) 967-976 (fill)
- Kabus I Shams al-Malik 976-1012 (germà)
- Manushihr ibn Kabus 1012-1029 (fill)
- Anuixirwan ibn Manuixihr 1029-1049 (fill)
- Kabus II ibn Iskandar Unsur al-Maali 1049-1087 (fill d'un germà de Manushihr anomenat Iskandar) esmentat com Kay Kabus ibn Iskandar ibn Kabus
- Gilan ibn Kabus 1087-1090 (fill) esmentat com a Gilanshah ibn Kay Kawus
GenealogiaModifica
- Ziyar
- Mardawij
- Wushmgir
- Bisutun
- Kabus I
- Manushihr
- Anuixirwan
- Dara
- Iskandar
- Kay Kawus
- Gilan Shah
- Kay Kawus
- Manushihr
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ziyàrides |
- C. E. Bosworth, Ziyarids a Encyclopaedia Iranica
- C. E. Bosworth, The New Islamic Dinastyes, Edinburgh University Press, 2004