Obre el menú principal

Ziyàrides

(S'ha redirigit des de: Ziyàrida)

La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077. A diferència de les altres dinasties daylamites que foren xiïtes, els ziyàrides foren sunnites.

Infotaula d'organitzacióZiyàrides
Dades
Tipus dinastia
Religió zoroastrisme, sunnisme i xiïsme
Història
Creació 930 (Gregorià)
Dissolució 1090 (Gregorià)
Modifica les dades a Wikidata

El seu ancestre fou el cap local Wardan Shah, un capitost de Gilan. El seu fill es deia Ziyar i va donar nom a la dinastia; el seu fill Mardawidj ibn Ziyar es proclamava descendent de la casa reial de Gilan i va agafar el control aprofitant el buit de poder causat per la pèrdua del control abbàssida de la regió. El 934 dominava el Jibal i fins Ahwaz.

A La seva mort el seu germà Wushmgir ibn Ziyar es va assegurar la successió (935) i va poder mantenir les conquestes del seu germà a la Pèrsia del nord fins vers el 940 quan la regió li fou disputada pels buwàyhides i va haver d'aliar-se als samànides que ambicionaven Rayy i Pèrsia septentrional. Almenys dues vegades va perdre el Tabaristan i Gurgan en beneficis dels buwàyhida Rukn al-Dawla. Va morir el 867 i el seu fill gran Abu Mansur Bisutun el va succeir amb l'oposició del seu germà petit Kabus I Shams al-Malik. El primer va tenir el suport buwàyhida al casar-se amb una filla d'Adud al-Dawla (el fill de Rukn al-Dawla) i va poder dominar Tabaristan i Gurgan.

A la seva mort el seu germà Kabus I va aconseguir el suport samànida i es va imposar a la capital ziyàrida de Gurgan (976 o 978), però des de 980 es va enfrontar amb els seus protectors samànides i això va permetre que finalment fos expulsat del poder per un exèrcit buwàyhida; els buwàyhides van dominar durant 17 anys mentre Kabus era a l'exili al Khurasan però va poder retornar el 998 i recuperar el poder. Llavors va establir bones relacions amb els gaznèvides que havien pres el control del Khurasan, però actuant com a sobirà independent.

A la seva caiguda (a causa de la seva tirania) vers el 1011/1012 el seu fill Manushihr ibn Kabus el va succeir; Kabus va morir el 1012 i Manushihr va aconseguir recuperar Rayy i va reconèixer la sobirania del buwàyhides, però ràpidament va haver de reconèixer la sobirania dels gaznèvides durant uns 20 o 25 anys (es va casar amb una filla de Mahmud de Gazni).

El 1029 va morir Manushihr i el va succeir el seu fill Anuixirwan ibn Manuixihr, establert per Mahmud de Gazni, amb l'obligació de tribut. De 1032 a 1040 l'autoritat fou usurpada de fet per Abu Kalidjar ibn Wayhan, un parent matern d'Anuixirwan; el 1035 els ziyàrides van deixar de pagar tribut i els gaznèvides van envair el seu territori i Abu Kalidjar va haver d'acceptar reprendre el pagament al sultà Masud I ibn Mahmud (1030-1040). El 1040 Anuixirwan apareix amb el control del govern però un any o dos després va haver d'enfrontar la invasió seljúcida que vers 1041 van ocupar Gurgan. Anuixirwan i els seus successors van esdevenir llavors vassalls dels seljúcides.

Anuixirwan va morir vers 1049 i després la successió ja és confusa. Vers 1077 els seljúcides van ocupar el Tabaristan i la dinastia va quedar reduïda a les muntanyes. La major part de les fonts donen com a successors d'Anuixirwan a Kabus II i a Gilan que segurament són els mateixos governants que apareixen esmentats el 1087, quan es parla de Kay Kawus ibn Iskandar ibn Kabus i del seu fill Gilanshah ibn Kay Kawus; el primer va morir aquest any 1087 en circumstàncies desconegudes potser enderrocat pels ismaïlites, i el va succeir el seu fill Gilanshah ibn Kay Kawus (vers 1087-1090) que va perdre els seus dominis en els següents dos o tres anys a mans dels ismaïlites.

EmirsModifica

GenealogiaModifica

  • Ziyar
    • Mardawij
    • Wushmgir
      • Bisutun
      • Kabus I
        • Manushihr
          • Anuixirwan
        • Dara
        • Iskandar
          • Kay Kawus
            • Gilan Shah

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ziyàrides