Zoárd Geőcze
Zoárd Geőcze (Budapest, 23 d'agost de 1873 - Budapest, 26 de novembre de 1916) va ser un matemàtic hongarès.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 agost 1873  Budapest (Hongria) | ||
| Mort | 26 novembre 1916 (43 anys) Budapest (Hongria) | ||
| Sepultura | Cementiri de Farkasréti, 55-3-16 | ||
| Formació | Universitat de París (1908–1909) Universitat de Budapest Eötvös Loránd (–1896) | ||
| Tesi acadèmica | Quadrature des surfaces courbes (1909 ) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Universitat de Budapest Eötvös Loránd (1913–1916) | ||
| Professors | Gyula Kőnig | ||
| Alumnes | Barna Szénássy | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Irma Lippóczy | ||
| Pare | Szendröi István Gyula Ignác Vince Geöcze i Anna Geöcze | ||
Vida i obra
modificaGeőcze era fill d'un professor de l'Acadèmia Militar de Budapest, quan el regne d'Hongria començava a gaudir d'una certa independència dins de l'imperi Austrohongarès. Va estudiar a la universitat de Budapest, essent deixeble de Gyula Kőnig, tot i que les seves diferències van fer que aquest no el recolzés en la seva carrera acadèmica posterior.
En graduar-se va ser professor de matemàtiques al institut de secundària de Podolínec (avui Eslovàquia), on va conéixer i es va casar amb la seva dona.[1] El 1899 va ser destinat al institut d'Ungvár (avui Újhorod, Ucraïna) en el qual va romandre més de deu anys, amb algunes interrupcions per anar a estudiar a la universitat de París, en la qual va obtenir el doctorat el 1909. El 1910 es va traslladar a Budapest on, finalment el 1913, va aconseguir una plaça docent a la universitat de Budapest.[2]
L'esclat de la Primera Guerra Mundial va significar la seva mobilització, però tot i estar al front, va trobar temps per continuar escrivint articles que enviava pel correu militar.[3] Malauradament, va contraure una malaltia al front, que no va poder superar malgrat el seu trasllat a Viena i a Budapest, on va morir el 1916.
Els treballs matemàtics més remarcables de Geőcze van ser en teoria de superfícies, seguint les idees de Lebesgue.[4] El seu treball més conegut, a part de la seva tesi doctoral sobre superfícies corbes, va ser la construcció d'una funció contínua que no és derivable en cap interval.[5]
Referències
modifica- ↑ Szénássy i Bognár, 1992, p. 321.
- ↑ Horváth, 2006, p. 576.
- ↑ Aubin i Goldstein, 2014, p. 22.
- ↑ Szénássy i Bognár, 1992, p. 280.
- ↑ Horváth, 2006, p. 212.
Bibliografia
modifica- Aubin, David; Goldstein, Catherine. The War of Guns and Mathematics (en anglès). American Mathematical Society, 2014. ISBN 978-1-4704-1469-6.
- Horváth, János (ed.). A Panorama of Hungarian Mathematics in the Twentieth Century (en anglès). Springer, 2006. ISBN 3-540-28495-3.
- Kántor, Sándorné «A matematikatörténet szerény apostola: Szénássy Barna» (en hongarès). Gerundium, Vol. 5, Num. 1-2, 2014, pàg. 147-162.
- Szénássy, Barna. A Magyarországi Matematika Története (en hongarès). Akadémiai Kiadó, 1970, p. 286-293.
- Szénássy, Barna; Bognár, János. History of Mathematics in Hungary Until the 20th Century (en anglès). Springer, 1992. ISBN 978 3 5405 5497 4.
Enllaços externs
modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Zoárd Geőcze» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- «Geőcze Zoárd (Geöcze)». História - Tudósnaptár. [Consulta: 24 setembre 2019]. (hongarès)