Vocal tancada central arrodonida
La vocal tancada central arrodonida o vocal central alta arrodonida, és un tipus de vocal usat en algunes llengües parlades. El símbol de l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) que representa aquest so és ʉ, i el símbol equivalent X-SAMPA és }. Tant el símbol com el so són referits comunament com a «u barrada».
| ʉ | |||
|---|---|---|---|
| ü | |||
| Número AFI | 318 | ||
| Codificació | |||
| Entitat (decimal) | ʉ | ||
| Unicode (hex) | U+0289 | ||
| X-SAMPA | } | ||
| Kirshenbaum | u" | ||
| Braille |   | ||
| |||
| So | |||
.svg)
L'AFI prefereix termes com «tancat» o «obert» per a vocals, i el nom d'aquest article segueix aquesta preferència. Tot i així, un nombre gran de lingüistes, potser la majoria, prefereix termes com «alt» o «baix».
La major part de les llengües aquesta vocal arrodonida es pronuncia amb llavis protuberants (endolabial). Tot i així, en alguns pocs casos els llavis es comprimeixen (exolabial).
Hi ha també en algunes llengües una vocal quasitancada central arrodonida.
Vocal tancada central amb llavis arrodonits modifica
Característiques modifica
| Triangle vocàlic de l'AFI | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||
| Els parells de vocals són: no arrodonides–arrodonides | |||||||||||||||||||
- L'alçada vocal és tancada, també anomenada alta, cosa que significa que la llengua es posiciona el més a prop possible del sostre de la boca sense crear una constricció que es pugui classificar com a consonant.
- La posterioritat de la vocal és central, cosa que significa que la llengua es posiciona a mig camí entre una vocal anterior i una vocal posterior.
- El seu arrodoniment és no comprimit, cosa que significa que els racons dels llavis s'junten i les superfícies internes s'exposen.
Presència modifica
El català no disposa del so de la vocal tancada central arrodonida.[1] Les llengües que utilitzen aquest so son:
| Llengua | Paraula | AFI | Significat | Notes | |
|---|---|---|---|---|---|
| Armeni | Alguns dialectes de l'armeni oriental[2] | յուղ | [jʉʁ] | «oli» | Alòfon de /u/ després de /j/ |
| Amazic | Ayt Seghrouchen[3] | ? | [lːæjˈɡːʉɾ] | «ell va» | Alòfon /u/ després de consonants velars. |
| Anglès | Anglès australià[4] | choose | [t͡ʃʉːz] | «escollir» | A l'anglès australià és una vocal anterior [ʉ̟ː]. A l'anglès cockney i de l'estuari és freqüentment un diftong [ʊʉ̯~əʉ̯]. A Escòcia i l'anglès scouse pot ser més anterior, mentre que a l'anglès geordie pot ser més posterior. La longitud exacta varia també entre els dialects. Vegeu Fonologia de l'anglès australià i Fonologia de l'anglès. |
| Anglès de l'Atlàntic mitjà[5] | |||||
| Anglès cockney[6] | |||||
| Anglès irlandès | |||||
| Anglès de l'estuari[7] | |||||
| Pronunciació rebuda[8] | |||||
| Anglès de Nova Zelanda[9] | |||||
| Anglès de Norfolk[10] | |||||
| Anglès escocès[11] | |||||
| Anglès scouse[12] | |||||
| Alguns parlants de l'Anglès geordie[13] | |||||
| Anglès de Sud-àfrica[14] | |||||
| Anglès del Sud dels Estats Units[15] | |||||
| Anglès irlandès[16] | Alòfon llarg de /u/. Vegeu Fonologia anglesa | ||||
| Anglès del Canadà | about | [əˈbɛʉt] | «a propòsit de» | Increment vocal canadenc. [əˈbʌʊt] baixa és més comú a l'oest. | |
| Gaèlic irlandès | Irlandès de Munster[17] | ciúin | [cʉ̠ːnʲ] | «silenciós» | Una mica replegada ;[17] alòfon de /u/ entre consonants esveltes.[17] Vegeu fonologia irlandesa. |
| Irlandès de l'Ulster[18] | úllaí | [ʉ̠ɫ̪i] | «pomes» | Una mica replegada;[18] pot transcriure's com /u/.[19] | |
| Polonès | judzić | [ˈjʉd͡ʑi̝t͡ɕ] | «pondre» | Alòfon de /u/ entre consonants palatalitzades. Vegeu fonologia polonesa. | |
| Rus[20] | кюрий | [ˈkʲʉrʲɪj] | «curi» | Alon of /u/ entre consonants palatalitzades. Vegeu fonologia russa. | |
| Frisó occidental | drúf | [drʉːf] | «raïm» | Es transcriu generalment com /yː/. | |
Vocal tancada central amb llavis arrodonits modifica
Com que no hi ha un diacrític oficial per a arrodoniment a l'AFI, el diacrític d'obertura de llavis ͍ s'usarà aquí per a la vocal arrodonidaʉ com a símbol ad hoc. Altres possibles transcripcions són ɨ͡β̞ ([ɨ] i compressió labial simultanis) i ɨᵝ ([ɨ] modificat amb compressió labial.
Característiques modifica
- L'alçada vocal és tancada, també anomenada alta, cosa que significa que la llengua es posiciona el més a prop possible del sostre de la boca sense crear una constricció que es pugui classificar com a consonant.
- La posterioritat de la vocal és central, cosa que significa que la llengua es posiciona a mig camí entre una vocal anterior i una vocal posterior.
- El seu arrodoniment és comprimit, cosa que significa que els marges dels llavis són tensos i s'ajunten de manera que les superfícies internes no se superposin.
Presència modifica
Aquesta vocal es transcriu generalment amb ʉ. També apareix en dos dialectes del suec, però vegeu també Vocal tancada anterior arrodonida. Les volcals tancades posteriors del noruec i del suec també són arrodonides. Vegeu Vocal tancada posterior arrodonida.
| Llengua | Parula | AFI | Significat | Notes | |
|---|---|---|---|---|---|
| Noruec[21] | hus | [hʉ͍ːs] | «casa» | Vegeu Fonologia noruega. | |
| Suec | ful | [fʉ͍ːl] | «lleig» | Vegeu Fonologia sueca. | |
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Rafel, 1999.
- ↑ Dum-Tragut (2009:14)
- ↑ Abdel-Massih (1971:20), específicament el dialecte ayt dghrouchen.
- ↑ Harrington, Cox i Evans (1997)
- ↑ «North American English Dialects» (en anglès) p. 12.
- ↑ Matthews (1938:78)
- ↑ Przedlacka (2001:42)
- ↑ «Received Pronunciation Phonology» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 27 abril 2015].
- ↑ Mannell, Cox i Harrington (2009)
- ↑ Lodge (2009:168)
- ↑ Scobbie, Gordeeva i Matthews (2006:7)
- ↑ Watson (2007:357)
- ↑ Watt i Allen (2003:269)
- ↑ Lass (2002:116)
- ↑ Labov, Ash i Boberg (2006:?)
- ↑ «Irish English and Ulster English» (en anglès) p. 6.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Ó Sé (2000)
- ↑ 18,0 18,1 Ní Chasaide (1999:114)
- ↑ Ní Chasaide (1999)
- ↑ Jones i Ward (1969:67–68)
- ↑ Kristoffersen (2000:15)
Bibliografia modifica
- Abdel-Massih, Ernest T. A Reference Grammar of Tamazight. Ann Arbor: University of Michigan, 1971.
- Dum-Tragut, Jasmine. Armenian: Modern Eastern Armenian. John Benjamins Publishing Company, 2009.
- Harrington, J.; Cox, F.; Evans, Z. «An acoustic phonetic study of broad, general, and cultivated Australian English vowels». Australian Journal of Linguistics, 17, 1997, p. 155–184. DOI: 10.1080/07268609708599550.
- Jones, Daniel; Ward, Dennis. The Phonetics of Russian. Cambridge University Press, 1969.
- Kristoffersen, Gjert. The Phonology of Norwegian. Oxford University Press, 2000.
- Lass, Roger. «South African English». A: Language in South Africa. Cambridge University Press, 2002. ISBN 9780521791052.
- Lodge, Ken. A Critical Introduction to Phonetics, 2009. ISBN 978-0-8264-8873-2.
- Mannell, R.; Cox, F.; Harrington, J. An Introduction to Phonetics and Phonology. Macquarie University, 2009.
- Matthews, William. Cockney, Past and Present: a Short History of the Dialect of London. Gale Research Company, 1938.
- Ní Chasaide, Ailbhe. «Irish». A: Handbook of the International Phonetic Association. Cambridge University Press, 1999, p. 111–16. ISBN 0-521-63751-1.
- Gaeilge Chorca Dhuibhne (en irlandès). Institiúid Teangeolaíochta Éireann, 2000. ISBN 0-946452-97-0.
- Przedlacka, Joanna «Estuary English and RP: Some Recent Findings». Studia Anglica Posnaniensia, 36, 2001, p. 35–50.
- Rafel, Joaquim. Aplicació al català dels principis de transcripció de l'Associació Fonètica Internacional (
PDF). Institut d'Estudis Catalans - Secció de filologia, 1999. ISBN 84-7283-446-8. - Scobbie, James M; Gordeeva, Olga B.; Matthews, Benjamin. Acquisition of Scottish English Phonology: an overview. QMU Speech Science Research Centre Working Papers, 2006.
- Watson, Kevin «Liverpool English». Journal of the International Phonetic Association, 37, 3, 2007, p. 351–360. DOI: 10.1017/s0025100307003180.
- Watt, Dominic; Allen, William «Tyneside English». Journal of the International Phonetic Association, 33, 2, 2003, p. 267–271. DOI: 10.1017/S0025100303001397.
