Àcid tricosanoic

Àcid tricosanoic
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	354,35 Da
Trobat en el tàxon	Hyphear tanakae, Haminoea templadoi, Smenospongia aurea, Aplysina lacunosa, Aplysina fistularis, Pseudosuberites, pa de gavina, Tripneustes esculentus, Kenaf, Amphimedon complanata, Callyspongia fallax, Erylus formosus, Ganoderma applanatum, Ganoderma tornatum, Populus tremuloides, magraner, galzeran, Traversia baccharoides, Streptomyces, lotus de l'Índia, Beilschmiedia anacardioides, Cecropia pachystachya, cúrcuma, Curcuma ochrorhiza, Monascus purpureus, pi insigne, Saussurea medusa, Corynocarpus laevigatus, Tripterygium hypoglaucum, Loranthus tanakae, Tripterygium wilfordii i Cecropia glaziovii
Estructura química
Fórmula química	C₂₃H₄₆O₂
SMILES canònic	Model 2D; CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCC(=O)O
Identificador InChI	Model 3D

L'àcid tricosanoic (anomenat també, de forma no sistemàtica, àcid tricosílic) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb vint-i-tres àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és ${\ce {C23H46O2}}$ . En bioquímica és considerat un àcid gras, i se simbolitza per C23:0.

L'àcid tricosanoic a temperatura ambient és un sòlid que fon a 77–79 °C. Cristal·litza en el sistema monoclínic, grup espacial P2₁/a i la seva cel·la elemental té els següents valors: a = 9,4882 Å, b = 4,9574 Å, c = 65,2342 Å, α = 90°, β =127.6252° i γ = 90°.^[1] A pressió reduïda de només 1 mm de Hg bull a 203-205 °C. El seu índex de refracció val 1,4252 a 70 °C. No és soluble en aigua. És molt soluble en dietilèter i lleugerament soluble en etanol.^[2]

A la natura es troba a l'oli de cacauet i a la cera de les fulles d'olivera.^[2] És l'àcid gras insaturat més abundant a les fulles (25,4 %) i a la tija (26,8 %) de Sonneratia alba, un arbre dels manglars.^[3] S'ha identificat en peixos constituint un 2,7 % dels àcids grassos del tauró Chiloscyllium griseum; el 3,20 % de Paramonacanthus nipponensis; el 2,54 % de Gymnothorax favagineus; i l'1,12 % de Dasyatis zugei.^[4]

Referències

↑ Gbabode, G.; Negrier, P.; Mondieig, D.; Moreno Calvo, E.; Calvet, T. «Structures of the High-Temperature Solid Phases of the Odd-Numbered Fatty Acids from Tridecanoic Acid to Tricosanoic Acid» (en anglès). Chemistry – A European Journal, 13, 11, 05-04-2007, pàg. 3150–3159. DOI: 10.1002/chem.200600955. ISSN: 1521-3765.
↑ ^2,0 ^2,1 «LipidBank - Fatty acid(DFA0023)». lipidbank.jp. Arxivat de l'original el 2018-02-10. [Consulta: 9 febrer 2018].
↑ Priya D., P. et al. «Sonneratia alba j. smith: a vital source of gamma linolenic acid (GLA)». Asian J. Pharm. Clin. Res., 5, 2012, pàg. 172-175. Arxivat de l'original el 2017-08-09 [Consulta: 9 febrer 2018].
↑ Ajeeshkumar, K.K. et al. «Biochemical Composition and Heavy Metal Content of Selected Marine Fish from the Gulf of Mannar, India». Fishery Technology, 52, 2015, pàg. 164-169.

[1] Gbabode, G.; Negrier, P.; Mondieig, D.; Moreno Calvo, E.; Calvet, T. «Structures of the High-Temperature Solid Phases of the Odd-Numbered Fatty Acids from Tridecanoic Acid to Tricosanoic Acid» (en anglès). Chemistry – A European Journal, 13, 11, 05-04-2007, pàg. 3150–3159. DOI: 10.1002/chem.200600955. ISSN: 1521-3765.

[:0-2] 2,0 ^2,1 «LipidBank - Fatty acid(DFA0023)». lipidbank.jp. Arxivat de l'original el 2018-02-10. [Consulta: 9 febrer 2018].

[3] Priya D., P. et al. «Sonneratia alba j. smith: a vital source of gamma linolenic acid (GLA)». Asian J. Pharm. Clin. Res., 5, 2012, pàg. 172-175. Arxivat de l'original el 2017-08-09 [Consulta: 9 febrer 2018].

[4] Ajeeshkumar, K.K. et al. «Biochemical Composition and Heavy Metal Content of Selected Marine Fish from the Gulf of Mannar, India». Fishery Technology, 52, 2015, pàg. 164-169.

[1]

[2]

[3]

[4]