Àguila audaç

espècie d'ocell

L'àguila audaç[1] (Aquila audax) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids.[2][3] Habita en Austràlia i Tasmània, zona en què és el rapinyaire més gran. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]

Infotaula d'ésser viuÀguila audaç
Aquila audax Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes143 g (pes al naixement)
3,13 kg (pes adult, mascle)
3,81 kg (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura207 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou45 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22696064 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereAquila
EspècieAquila audax Modifica el valor a Wikidata
Latham, 1802
Tipus taxonòmicAquila Modifica el valor a Wikidata
Aquila audax
Àguila audaç en vol.

El seu aspecte és el d'una gran àguila amb una llargària de 81-104 cm i una envergadura de 186-227 cm, color general marró i una distintiva cua cuneïforme. Bastant versàtil quant a hàbitat, pot viure en terrenys molt variats, faltant de selves i boscos molt densos. S'alimenta en gran manera de carronya, en una zona de la que manquen els voltors.[5] També cacen conills, petits marsupials i diverses espècies d'ocells.

Referències modifica

  1. «Àguila audaç». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
  2. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
  3. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 274. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. BirdLife International. «Wedge-tailed Eagle. Aquila audax» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 7 novembre 2022].
  5. Félix Rodríguez de la Fuente. Enciclopédia Salvat del Fauna. 1970. Volum 9. Pàg. 35 – 36