Obre el menú principal

Àlvar Esquerdo Esquerdo (La Vila Joiosa, 24 de febrer de 1853 - Barcelona, 25 d'abril de 1921) va ser un eminent cirurgià i home de ciència valencià, que va ser el fundador, en 1914, i degà-president fins a 1921 de l'Agrupació de Doctors Matriculats de Catalunya, la qual es troba en l'origen de l'actual Reial Acadèmia Europea de Doctors.[1][2][3]

Infotaula de personaÀlvar Esquerdo Esquerdo
Biografia
Naixement 24 febrer 1853
la Vila Joiosa
Mort 25 abril 1921 (68 anys)
Barcelona
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Metge i cirurgià
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill d'una família humil, el seu pare era el cirurgià Francisco Esquerdo i la seva mare Vicenta Esquerdo, fou germà del també destacat metge Pere Esquerdo Esquerdo. Va rebre la primera formació al seu poble natal, La Vila Joiosa, i s'examinà del batxillerat a Alacant, després d'haver compaginat els estudis amb tasques laborals. El 1982 es traslladà a Barcelona a cursar la carrera de Medicina i el 1874 es va presentar a les oposicions per alumne intern de la Facultat de Medicina, obtenint el primer lloc. Durant els seus estudis universitaris va obtenir diversos premis. Es va llicenciar, guanyant el premi extraordinari de Llicenciatura en 1878 i va obtenir el títol de doctor, amb el premi de Doctorat, el 1879 a la Universitat Central de Barcelona. Va guanyar la plaça de professor clínic el 1879. En 1880 oposità a la plaça de Metge de la Casa Provincial de Caritat, i en el mateix any a Metge de l'Hospital de la Santa Creu, on continuà la seva carrera. En 1890 va ser elegit president de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i en 1897 va ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.[4][2][5]

Va assistir a diferents congressos, com el Congrés Espanyol de Cirurgia celebrat a Madrid el 1908, al qual assistí com a delegat, el Congrés de Ginecologia de València el 1913 o el Congrés de Metges de Llengua Catalana el 1921 a Girona.[6] També va realitzar diversos viatges per a impartir formació a França, Alemanya o Anglaterra i va prendre part és diferents Congressos de Medicina i Cirurgia d'ambit internacional.[2][5]

Codirigí la «Revista de Medicina Cirugía y farmacia» (1887) i col·laborà en diverses revistes com «Archivos de la Cirugía» (1877), «El Sentido Católico de las Ciencias Médicas», «Gaceta Médica Catalana», «Boletín del Ateneo de Alumnos Internos de la Facultad de Medicina de Barcelona», «Revista de Clínica Médica y de Conocimientos Quirúrgicos», «Archivos de Terapéutica Médica y Quirúrgica», «Revista de Ciencias Médicas», «Annals de Medicina», entre altres. El 1903, va fundar i va dirigir la «Revista de Medicina y Cirugía». També fou autor de diverses publicacions relacionades amb el món de la medicina i la cirugia.[1]

Àlvar Esquerdo va contraure matrimoni amb Rosa Grau Castellá,[7] unió de la qual van néixer cinc fills: Álvaro, Francisco, Eugenio, María, Alberto. Francisco també seguí les petjades del seu pare, estudiant la carrera de Medicina[8]

El 1919 contribuí a la construcció d'unes escoles públiques a la Vila Joiosa, la qual cosa li valgué posteriorment ser anomenat fill predilecte de la seva vila natal.[1]

El doctor Álvaro Esquerdo va morir sobtadament d'un atac d'angina de pit el 25 d'abril de 1921.[5][2]

Càrrecs i honorsModifica

DeixeblesModifica

Alvaro Esquedo va deixar petjada en la història de la gastroenterologia espanyola, arribant a contar entre els seus deixebles a destacades figures de la medicina com Antoni Raventós i Aviñó, Enric Ribas i Ribas i Manuel Corachan i Garcia.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Calbet i Camarasa, Josep M.; Corbella i Corbella, Jacint. «Esquerdo Esquerdo, Àlvar». A: Diccionari Biogràfic de Metges Catalans. Vol.1 (A-E). Barcelona: Rafael Dalmau; Fundació Salvador Vives Casajuana; Seminari Pere Mata, Universitat de Barcelona, 1981-1983, p. 182-183. ISBN 8423210864 [Consulta: 21 gener 2017]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cardenal, Salvador «Necrología del doctor don Álvaro Esquerdo». Anales de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona, Vol. 4, Núm. 2, 1922, pàg. 115-119 [Consulta: 21 gener 2017].
  3. 3,0 3,1 Gallart-Esquerdo, Antonio. Historia de la Gastroenterología española. Discurso leído en la Real Academia de Medicina de Barcelona por el Académico electo Dr. D. Antonio Gallart-Esquerdo en la solemne sesión de su recepción celebrada el día 30 de octubre de 1955, 1955 [Consulta: 21 gener 2017]. 
  4. «Àlvar Esquerdo i Esquerdo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «El Dr. D. Alvaro Esquerdo». La Vanguardia (Hemeroteca), 27-04-1921, pàg. 16 [Consulta: 21 gener 2017].
  6. «Congreso de Médicos de lengua catalana». La Vanguardia (Hemeroteca), 28-06-1921, pàg. 17 [Consulta: 21 gener 2017].
  7. «Dª. Rosa Grau Castellá, viuda del Dr. D. Alvaro Esquerdo ha fallecido». La Vanguardia (Hemeroteca), 30-06-1929, pàg. 27 [Consulta: 21 gener 2017].
  8. Álvaro, Eugenio i Alberto van morir prematurament: Álvaro (nascut el 16 de febrer de 1883), va morir de paludisme l'1 de novembre de 1884. Eugenio (nascut el 8 d'octubre de 1885, va morir de meningitis el 29 de juny de 1886, i Alberto (nascut el 15 de setembre de 1890), va morir de diftèria el 26 de gener de 1894. Dades extretes de l'Arxiu Administratiu de Barcelona.
  9. «Història de la Reial Acadèmia Europea de Doctors». Reial Acadèmia Europea de Doctors. [Consulta: 21 gener 2017].

BibliografiaModifica

  • González Casanova,, Juan Carlos; Corbella, Jacinto. «Análisis de la obra quirúrgica de Alvaro Esquerdo (1853-1921)». A: Primer Congreso de Historia del País Valenciano: celebrado en Valencia del 14 al 18 de abril de 1971, (Vol. 4ː Edad Contemporánea). València: Universitat de València, 1974, p. 471-476. ISBN 84-600-1721-4. 

Enllaços ExternsModifica