Àlvar Esquerdo Esquerdo

cirurgià i home de ciència valencià

Àlvar Esquerdo Esquerdo (Barri L'Ermita, la Vila Joiosa, 24 de febrer de 1853 - Barcelona, 25 d'abril de 1921) va ser un cirurgià i home de ciència valencià, que va ser el fundador, el 1914, i degà-president fins a 1921, de l'Agrupació de Doctors Matriculats de Catalunya, la qual es troba en l'origen de l'actual Reial Acadèmia Europea de Doctors.[1][2][3]

Infotaula de personaÀlvar Esquerdo Esquerdo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 febrer 1853 Modifica el valor a Wikidata
la Vila Joiosa (la Marina Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 abril 1921 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, cirurgià Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansPere Esquerdo Esquerdo Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Àlvar Esquerdo Esquerdo va néixer a la Vila Joiosa en una família humil; el seu pare era el cirurgià–sagnador Francisco Esquerdo i la seva mare Vicenta Esquerdo. Va ser germà del també metge Pere Esquerdo Esquerdo. Va fer els primers estudis en el seu poble natal, i s'examinava del batxillerat a Alacant, com a estudiant «lliure».[2] Cridat pel seu germà Pere, el 1872 es va traslladar a Barcelona a cursar la carrera de Medicina.[4] El 1874 va obtenir el primer lloc en les oposicions per a alumne intern de la Facultat de Medicina, i com a estudiant, va obtenir diversos premis. Es va llicenciar, amb premi extraordinari de Llicenciatura, en 1878 i l'any següent va obtenir el títol de doctor, amb el premi de Doctorat, a la Universitat Central.[2] El 1880 va ingressar com a metge de la Casa Provincial de Caritat, i en el mateix any també a l'Hospital de la Santa Creu, on va continuar la seva carrera. En 1890 va ser elegit president de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, càrrec que va ocupar de 1891 a 1893)[4] i en 1897 va ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.[2][5]

Va assistir a diferents congressos, com el Congrés Espanyol de Cirurgia celebrat a Madrid el 1908, al qual assistí com a delegat, el Congrés de Ginecologia de València el 1913 o el Congrés de Metges de Llengua Catalana el 1921 a Girona.[6] També va fer diversos viatges per a impartir formació a França, Alemanya i Anglaterra i va prendre part en diversos Congressos de Medicina i Cirurgia d'àmbit internacional.[2][5]

Va codirigir la Revista de Medicina Cirugía y farmacia (1887) i va col·laborar en diverses revistes com ara Archivos de la Cirugía (1877), El Sentido Católico de las Ciencias Médicas, Gaceta Médica Catalana, Boletín del Ateneo de Alumnos Internos de la Facultad de Medicina de Barcelona, Revista de Clínica Médica y de Conocimientos Quirúrgicos, Archivos de Terapéutica Médica y Quirúrgica, Revista de Ciencias Médicas o Annals de Medicina. El 1903, va fundar i va dirigir la Revista de Medicina y Cirugía. També va ser autor de diverses publicacions relacionades amb el món de la medicina i la cirurgia.[1]

Va contraure matrimoni amb Rosa Grau Castellá,[7] unió de la qual van néixer cinc fills: Álvaro, Francisco, Eugenio, María, Alberto. Francisco també seguí les petjades del seu pare, i va estudiar la carrera de Medicina.[8]

Àlvar Esquerdo Esquerdo va morir sobtadament d'un atac d'angina de pit el 25 d'abril de 1921.[2][5]

Càrrecs i honors modifica

Deixebles modifica

Àlvar Esquedo va deixar petjada en la història de la gastroenterologia espanyola, i entre els seus deixebles hi haa destacades figures de la medicina com ara Antoni Raventós i Aviñó, Enric Ribas i Ribas o Manuel Corachan i Garcia.[3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Calbet i Camarasa, Josep M.; Corbella i Corbella, Jacint. «Esquerdo Esquerdo, Àlvar». A: Diccionari Biogràfic de Metges Catalans. Vol.1 (A-E). Barcelona: Rafael Dalmau; Fundació Salvador Vives Casajuana; Seminari Pere Mata, Universitat de Barcelona, 1981-1983, p. 182-183. ISBN 8423210864 [Consulta: 21 gener 2017].  Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Cardenal, Salvador «Necrología del doctor don Álvaro Esquerdo». Anales de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona, Vol. 4, Núm. 2, 1922, pàg. 115-119 [Consulta: 21 gener 2017].
  3. 3,0 3,1 Gallart-Esquerdo, Antonio. Historia de la Gastroenterología española. Discurso leído en la Real Academia de Medicina de Barcelona por el Académico electo Dr. D. Antonio Gallart-Esquerdo en la solemne sesión de su recepción celebrada el día 30 de octubre de 1955, 1955 [Consulta: 21 gener 2017].  Arxivat 25 de juny 2010 a Wayback Machine.
  4. 4,0 4,1 «Àlvar Esquerdo Esquerdo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «El Dr. D. Alvaro Esquerdo». La Vanguardia (Hemeroteca), 27-04-1921, pàg. 16 [Consulta: 21 gener 2017].
  6. «Congreso de Médicos de lengua catalana». La Vanguardia (Hemeroteca), 28-06-1921, pàg. 17 [Consulta: 21 gener 2017].
  7. «Dª. Rosa Grau Castellá, viuda del Dr. D. Alvaro Esquerdo ha fallecido». La Vanguardia (Hemeroteca), 30-06-1929, pàg. 27 [Consulta: 21 gener 2017].
  8. Álvaro, Eugenio i Alberto van morir prematurament: Álvaro (nascut el 16 de febrer de 1883), va morir de paludisme l'1 de novembre de 1884. Eugenio (nascut el 8 d'octubre de 1885, va morir de meningitis el 29 de juny de 1886, i Alberto (nascut el 15 de setembre de 1890), va morir de diftèria el 26 de gener de 1894. Dades extretes de l'Arxiu Administratiu de Barcelona.
  9. «Història de la Reial Acadèmia Europea de Doctors». Reial Acadèmia Europea de Doctors. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2017. [Consulta: 21 gener 2017].

Bibliografia modifica

  • González Casanova,, Juan Carlos; Corbella, Jacinto. «Análisis de la obra quirúrgica de Alvaro Esquerdo (1853-1921)». A: Primer Congreso de Historia del País Valenciano: celebrado en Valencia del 14 al 18 de abril de 1971, (Vol. 4ː Edad Contemporánea). València: Universitat de València, 1974, p. 471-476. ISBN 84-600-1721-4. 

Enllaços externs modifica


Premis i fites
Precedit per:
Lluís Suñé i Molist
President de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears
1891-1893
Succeït per:
Salvador Cardenal Fernández