Àngels Gonyalons

actriu espanyola

Àngels Gonyalons (Barcelona, 30 de novembre de 1963)[1] és una actriu catalana, coneguda principalment pel seu treball a nombrosos musicals. És, en certa manera, la primera actriu catalana a qui es pot considerar de musical.

Infotaula de personaÀngels Gonyalons
Biografia
Naixement30 de novembre de 1963 (1963-11-30) (56 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióActriu
Obra
Papers destacatsBlanca (Mar i Cel)
Sonia Walsk (Estan tocant la nostra cançó)

IMDB: nm0327410 Facebook: angelsgonyalonspage Twitter: angelsgonyalons Musicbrainz: 2052e0c6-67fc-4d15-b67a-af26b3819d6c Discogs: 2641366
Modifica les dades a Wikidata

Inicia la seva carrera teatral l'any 1981 a les companyies de teatre infantil de Carles Lloret i Joan Guash. L'any 1984 entrà a la companyia de Paco Morán i hi va treballar durant dos anys (amb l'obra Media naranja - medio limón obtingué el Premi Joanot de Teatre de 1985). També el 1985 treballà amb la Companyia Montserrat Salvador a Fedra, de Racine, obra que es presentà al Teatre de l'Escorial de Madrid. L'any 1986 s'integrà a l'orquestra Santsfaina com a cantant, i aquest mateix any estrenà al Teatre Regina de Barcelona Torna-la a tocar, Sam.

A continuació interpretà l'Audrey de la versió catalana de La botiga dels horrors (1987), la Blanca de l'adaptació musical de Mar i Cel (1988), interpretació per la qual guanyà el Premi de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya a la Millor Actriu de l'Any. Amb el musical Estan tocant la nostra cançó (1990), que més tard intrepretarà a Madrid, guanyà el Premi Margarita Xirgu.[1] Posteriorment realitzà els espectacles Memory, un recopilatori de musicals (1991); Tots dos, un recopilatori de cançons de Stephen Sondheim, juntament amb Carles Sabater (1993); Germans de sang (1994); Blues en la nit (1995) i Àngels.[2]

A continuació s'establí a Madrid i hi representà les obres Chicago, on feia el paper de Velma Kelly (1999); Paraules encadenades, de Jordi Galceran (2000), on actuava amb Carlos Sobera dirigits per Tamzin Townsend, i l'adaptació musical de la pel·lícula When Harry Met Sally..., amb Josema Yuste (2002).

L'any 2003 tornà a actuar a Barcelona amb Acosta't, de Patrick Marber, juntament amb Ramon Madaula, Àlex Casanovas i Anna Ycobalzeta, i el 2005 hi estrenà el musical de Jordi Galceran i Albert Guinovart Paradís.

El 1994 creà, juntament amb Ricard Reguant, l'Escola de Teatre Musical MEMORY, la primera escola de teatre musical a Espanya després de la de Coco Comín, també a Barcelona.[3]

A la televisió ha actuat a les sèries Crònica Negra, Quart Segona, I ara què, Xènia?, Sota el signe de... peixos i El cor de la ciutat, a TV3; a Condenadas a entenderse i Un chupete para ella, a Antena 3, i a El comisario, a Tele 5. També hi ha presentat els concursos Betes i films de TV3 i Y tú, ¿bailas? de Tele 5

També ha treballat en doblatge tant en català com en castellà.[4][5]

TeatreModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Ros, Cristina «“El teatre és el més semblant a la vida, cada dia has de superar un escull”». Ara, 26-03-2014, p. 29.
  2. Àngels Gonyalons: “No he perdut ni la il·lusió, ni les ganes d’aprendre”, teatrebarcelona.com, 1 de febrer de 2019
  3. Àngels Gonyalons al web de l'Escola Memory
  4. Àngels Gonyalons a eldoblatge.com
  5. Ángels Gonyalons a eldoblaje.com
  6. 'Paradís' convierte en musical una obra de Carles Soldevila sobre unos burgueses en una isla desierta, El País, 2 de desembre de 2005

Enllaços externsModifica