Obre el menú principal

Ària (persa antic Haraiva, Avestan Haraeuua; grec Areia) fou una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana; les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est; Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest. Claudi Ptolemeu fixa els seus límits de manera similar, però dóna al nord Margiàna i Bactriana; Pàrtia i Carmània o Caramània a l'oest; Drangiana al sud; i les muntanyes Paropamisos a l'est. Modernament es considera que limitava a l'est amb Pàrtia i Hircània; també tocava a Bactriana i Margiana al nord i amb Drangiana al sud-est.

Els parts, corasmis, sogdians i arians formaven la XVIa satrapia segons Heròdot que classifica als arians com un grup dels Bactrians. Això s'explica perquè la satrapia d'Ària era una de les que formaven part de la gran satrapia de Bactriana.

El riu Arios era el principal del país i tenia les ciutats d'Artacoana, Alexandria d'Ària i Ària. Encara que Artacoana era la capital, la primera ciutat importat fou Susia (potser Tus, prop de Mashad). Tolomeu dona una llista de ciutats i districtes que no s'han pogut identificar.

No s'ha de confondre aquesta satrapia amb la regió natural d'Ariana, equivalent al modern Iran.