Ària (Pèrsia)
Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία[a] o Ἀρείων γῆ[b]) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.[1]
| Tipus | Satrapia a l'imperi Sassànida, satrapia a l'imperi Aquemènida i regió històrica  | ||
|---|---|---|---|
Claudi Ptolemeu fixa els seus límits de manera similar, però dona al nord Margiàna i Bactriana, Pàrtia i Carmània o Caramània a l'oest, Drangiana al sud, i les muntanyes Paropamisos a l'est.[2] Modernament es considera que limitava a l'est amb Pàrtia i Hircània i també tocava a Bactriana i Margiana al nord i amb Drangiana al sud-est.[1]
Els parts, corasmis, sogdians i aris formaven la XVIa satrapia segons Heròdot[3] que classifica als aris com un grup dels bactrians.[4] Això s'explica perquè la satrapia d'Ària era una de les que formaven part de la gran satrapia de Bactriana. Heròdot també diu que els medes s'anomenaven originàriament aris, i que el seu significat és etnogràfic.[5]
Segons Estrabó, Ària tenia 2.000 estadis de llargada i 300 d'ample.[6] El riu Arios era el principal del país i tenia les ciutats d'Artacoana, Alexandria d'Ària i Ària. Encara que Artacoana era la capital, la primera ciutat importat fou Susia (potser Tus, prop de Mashad). Claudi Ptolemeu dona una llista de ciutats i districtes que no s'han pogut identificar.[7]
No s'ha de confondre aquesta satrapia amb la regió natural d'Ariana, equivalent al modern Iran.[1]
Notes modifica
- ↑ Segons Flavi Arrià
- ↑ Segons Isidor de Carax
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Smith, William (ed.). «Aria». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ Claudi Ptolemeu. Geografia, VI, 17, 1
- ↑ Heròdot. Històries, III, 93
- ↑ Heròdot. Històries, VII, 65
- ↑ Heròdot. Històries, VII, 2
- ↑ Estrabó. Geografia, II, 1, 14,
- ↑ Claudi Ptolemeu. Geografia, VI, 17