Ariana

Ariana
Tipus	regió geogràfica i regió històrica
Lloc
	32° 40′ 23″ N, 61° 44′ 38″ E / 32.673166°N,61.743902°E
Estat històric	Imperi Aquemènida

Ariana (en llatí: Ariana, en grec antic: Ἀριανή) va ser una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de l'antiga Pèrsia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània, a l'est amb el riu Indus, al sud, amb l'oceà i el Golf Pèrsic i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar. (Eratòstenes precisa més i diu que una part de la Paretacene, la part de la moderna Yedz i el Kerman, formava part de l'Ariana, però no pas la resta, el Fars. Cal no confondre aquesta regió amb la satrapia d'Aria.

Heròdot no en parla, i Esteve de Bizanci no la inclou en les seves descripcions. Si que la descriuen, amb els límits donats, Estrabó i Plini el Vell, encara que aquest últim de vegades la confon amb Aria.

Dins l'Ariana hi havia les satrapies de Gedròsia, Drangiana, Aracòsia, Aria, Pàrtia, i Carmània.^[1]

Les principals tribus de la regió, segons Estrabó,^[2] eren els Paropamisades, els Aris, els Drangians, els Aracosis i els Gedrosis. Plini el Vell hi afegeix els Doriscis, els Evergetis, els Zarangais i alguna altra com els Metoricis, els Auguturis, els Urbis, els Daritis, els Pasiris i els Ictiòfags.^[3]

En línies generals l'Ariana seria el modern Iran. El nom derivaria del sànscrit Arya (noble).^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Smith, William (ed.). «Ariana». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 21 octubre 2023].
↑ Estrabó. Geografia, XV, 2
↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, VI, 25

Enllaços externs

«Aria». A: Encyclopaedia Iranica [Consulta 21 d'octubre de 2023]

Viccionari

[:0-1] 1,0 ^1,1 Smith, William (ed.). «Ariana». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 21 octubre 2023].

[2] Estrabó. Geografia, XV, 2

[3] Plini el Vell. Naturalis Historia, VI, 25

[1]

[2]

[3]