Obre el menú principal

Àsine

Antiga ciutat, i actual entitat local, de l'Argòlida (Grècia)

Àsine o Asini (en grec antic Ἀσίνη; en grec modern Ασίνη) és una localitat i una antiga ciutat de l'Argòlida, en la perifèria del Peloponès, Grècia. De resultes del programa Cal·lícrates, en vigor des de gener de 2011, forma part del municipi de Nàuplia, del qual és un agregat o entitat local.[1] Segons les dades del cens de població de 2001 tenia 6.177 habitants.[2] Està situada al sud est d'aquest municipi, al costat del modern centre de Toló.

Infotaula de geografia políticaÀsine
Ασίνη (el)
Asine1jpg.jpg

Localització
 37° 31′ 39″ N, 22° 52′ 27″ E / 37.5275°N,22.8743°E / 37.5275; 22.8743
Modifica les dades a Wikidata
Dimos Asinis.png

HistòriaModifica

 
Ruïnes d'Àsine.

Àsine fou una antiga ciutat grega de l'Argòlida. Estava situada a pocs quilòmetres de Nàuplia. Se la menciona en el Catàleg de les naus, de la Ilíada, com una de les poblacions d'origen del contingent liderat per Diomedes, rei d'Argos.[3]

Originàriamente fou una ciutat dels driops,[4] que va estar habitada des de l'Hel·làdic antic fins al final del període geomètric. Posteriorment fou abandonada i tornà a ser un lloc habitat en el període hel·lenístic.[5]

La seva localizació fou descoberta pels arqueòlegs suecs Otto Frödin i Axel W. Persson, a la costa, prop de l'actual Toló.[5] Les excavacions arqueològiques dutes a terme des de 1922, amb la participació del llavors príncep hereu Gustau Adolf de Suècia, han tret a la llum l'acròpolis envoltada de murs ciclopis i una necròpolis micènica. Les excavacions han continuat des de la dècada de 1920 gairebé ininterrompudament per part de l'Institut Suec d'Atenes. L'enclavament fou utilitzat per darrera vegada com a posició fortificada per les tropes italianes durant la Segona Guerra Mundial.

A la dècada del 740 aC, els argius i el seu rei Erat emprengueren una expedició contra Àsine, n'establiren el setge i després d'una curta resistència dels assetjats varen destruir la ciutat fins als seus fonaments, ja que els seus habitants havien ajudat els espartans, comanats pel seu rei Nicandre, en la seva guerra contra Argos, de la que en devastaren el seu territori. Després de la destrucció, els argius s'annexionaren el territori d'Àsine, els seus pobladors l'abandonaren i s'establiren a la ciutat d'Àsine a Messènia, en la terra que els concediren els espartans.[6] Aquesta guerra, relatada tan sols per Pausànias, s'ha datat aproximadament, sobre la base de l'arqueologia, a la segona meitat del segle VIII aC.[7] Fou reduïda a l'estatus de poble (kome).[8]

Personajes notablesModifica

Referències literàriesModifica

La referència, totalment puntual i aïllada, que al Catàleg de les naus, de la Ilíada, es fa a la ciutat d'Àsine va donar peu a un dels poemes més destacats de la poesia neogrega, El rei d'Àsine, de Iorgos Seferis.[9][Nota 1] A partir del passatge iliàdic «Aquells qui posseïen Argos i Tirint ben murada, Hermíone i Àsine, davant del golf profund»,[3] Seferis, en el seu poema fa una evocació del rei d'Àsine i del seu reialme, tots dos oblidats, enfonsats.[9][Nota 2]

NotesModifica

  1. Publicat el 1940, va quedar integrat més tard en el recull Diari de Bord I. Pòrtulas 2008, p. 137
  2. El poema de Seferis fa:
    «[…] i el rei d'Àsine, que feia dos anys que buscàvem,
    desconegut i oblidat de tothom, fins i tot d'Homer
    —una sola paraula en la Ilíada, i aquesta encara incerta,
    aquí llançada, com una fúnebre màscara d'or […]»
    Pòrtulas 2008, p. 137

ReferènciesModifica

  1. Kallikratis law Ministeri Grec de l'Interior (en grec)
  2. «Cens de 2001».
  3. 3,0 3,1 Homer, Ilíada II,560. Ilíada, traducció de Montserrat Ros, nota 97, pàgina 78
  4. Heròdot, Història VIII.73.2
  5. 5,0 5,1 Estrabón, Geografía libros VIII-X, p.135, nota 445 de Juan José Torres Esbarranch, Madrid: Gredos (2001), ISBN 84-249-2298-0.
  6. Pausànias, Descripció de Grècia II,36,5.
  7. George Leonard Huxley, Early Sparta, Irish Academic Pr, Londres, 1970, p. 21. ISBN 978-0716505969
  8. Vollgraff, W (1916). «Novae inscriptions Argivae». Mnemosyne 431. pp. 221-232}.
  9. 9,0 9,1 Pòrtulas 2008, pàg. 137

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àsine  
  • Homer; Ros i Ribas, Montserrat (trad.). Ilíada. Vol. I. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2005, pàgs. 73 a 92. ISBN 9788472258570. 
  • Pòrtulas, Jaume. Introducció a la Ilíada. Homer, entre la història i la llegenda. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2008, pàgs. 136 a 142. ISBN 9788498591224.