Àstrid Bergès-Frisbey
Àstrid Bergès-Frisbey (Barcelona, 26 de maig de 1986) és una actriu de cinema i televisió catalana que ha fet també algun treball com a model publicitària i imatge de marca de roba.
.jpg) (2020)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 maig 1986 (37 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Cours Simon Lycée Victor-Hugo |
| Alçada | 1,71 m |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, model, actriu de cinema |
| Activitat | 2006 – |
Premis | |
       | |
Filla de pare català i mare franco-americana, van marxar a viure a París (França) quan tenia cinc anys. Parla fluidament català, francès i castellà. Debutà el 2007 a la televisió francesa i el 2008 va estrenar-se al cinema amb la pel·lícula francesa Un barrage contre le Pacifique i, des d'aleshores, ha fet altres pel·lícules franceses.
El 2010 va protagonitzar la campanya publicitària de la marca britànica de roba French Connection i el 2011 s'estrenaren dues pel·lícules a les quals hi actuà: Pirates del Carib 4, on hi interpretà una sirena, en un petit paper secundari, i Bruc, la llegenda, a la qual encapçalà cartell amb Vincent Pérez, l'antagonista, i Juan José Ballesta, que és qui fa de timbaler.[1] L'any 2014 va interpretar el paper de Sofi a la pel·lícula I Origins de Mike Cahill.
Teatre modifica
- 2008: Equus, de Peter Shaffer[2]
Filmografia modifica
Televisió modifica
- 2007: Sur le fil (sèrie de televisió)
- 2007: Divine Émilie (telefilm)
- 2008: Elles et moi (minisèrie de televisió)
- 2009: La Reine Morte (telefilm)
Cinema modifica
- 2008: Un barrage contre le Pacifique, de Rithy Panh
- 2009: La Première Étoile, de Lucien Jean-Baptiste
- 2010: Bruc. La Llegenda, de Daniel Benmayor
- 2011: Pirates of the Caribbean: On Stranger Tides, de Rob Marshall
- 2011: La fille du puisatier, de Daniel Auteuil
- 2011: El sexe dels àngels, de Xavier Villaverde
- 2014: I Origins, de Mike Cahill
- 2015: Alaska, de Claudio Cupellini
- 2017: King Arthur: Legend of the Sword, de Guy Ritchie
- 2020: L'Autre, de Charlotte Dauphin
- properament Way Down, de Jaume Balagueró
Curts modifica
- 2014: Home Is Where Your Heart Aches, de Julien Levy
- 2015: Up to Me, de Dorine Hollier
- 2015: The Driver, de Michael Pitt
- 2015: Louis, de Stéphanie Doncker
Premis i nominacions modifica
Nominacions modifica
- 2012: Premi Gaudí a la millor interpretació femenina principal per Bruc, la llegenda.[3]
- 2016: Premi David de Donatello a la millor actriu per Alaska.[4]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àstrid Bergès-Frisbey |
- ↑ «La llegenda del timbaler del Bruc arriba als cinemes». Directe!cat, 22-12-2010. Arxivat de l'original el 2010-12-27. [Consulta: 12 febrer 2012].
- ↑ «Equus - Théâtre de Marigny Réservation» (en francès). theatresparisiensassocies.com. [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «'Eva', 'Mientras duermes' i 'Bruc', les tres pel·lícules més nominades dels premis Gaudí 2012». Diari Ara, 04-01-2012 [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Premios David di Donatello 2016 ─ Nominados - Mejor actriz». FimlAffinity [Consulta: 2 juny 2020].