Àstrid de Bèlgica

política belga

Àstrid de Bèlgica, arxiduquessa d'Àustria (Castell del Belvedere (Palau de Laeken) 1962). Princesa de Bèlgica amb el tractament d'altesa reial que arran del seu matrimoni ostenta els títols d'arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia i duquessa de Mòdena amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Infotaula de personaÀstrid de Bèlgica
Archduchess Astrid.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juny 1962 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Gran Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Senador de Bèlgica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Saxònia-Coburg i Gotha Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLlorenç d'Àustria-Este (1984–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAmedeo de Belgique
Luisa Maria Anna Martine Pilar
Joachim Karl-Maria Nikolaus Isabelle Marcus d'Aviano
Maria Laura de Belgique
Laetitia Maria Nora Anna Joachim Zita Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbert II de Bèlgica Modifica el valor a WikidataPaola Ruffo di Calàbria Modifica el valor a Wikidata
GermansFelip I de Bèlgica, Laurent de Belgique i Delphine Boël Modifica el valor a Wikidata
Premis

Coat of arms of a Princess of Belgium.svg Modifica el valor a Wikidata

Nascuda al Castell del Belvedere, a l'interior del complex del Palau de Laeken, el dia 5 de juny de 1962, essent filla del rei Albert II de Bèlgica i de la princesa Paola Ruffo di Calàbria. Àstrid era néta per via paterna del rei Leopold III de Bèlgica i de la princesa Àstrid de Suècia; mentre que per via materna ho era del príncep Fulco Ruffo di Calàbria i de la comtessa Luisa Gazelli di Rossana e di Sebastiano. La princesa fou apadrinada pel príncep Fabrizio Ruffo di Calàbria i per la princesa Josepa Carlota de Bèlgica, gran duquessa de Luxemburg.

El dia 22 de setembre de 1984 contragué matrimoni a Brussel·les amb l'arxiduc Llorenç d'Àustria-Este, fill de l'arxiduc Robert d'Àustria-Este i de la princesa Margarida de Savoia-Aosta. Llorenç és el present cap de la Casa Ducal de Mòdena i de la branca de la casa imperial dels Àustria-Este. Des de 1995, Llorenç és també, príncep de Bèlgica. La parella té cinc fills:

La princesa és l'actual presidenta de la Creu Roja de Bèlgica. És una de les membres més actives de la Casa Reial. A part de les seves funcions com a membre de la família reial belga, la princesa és, per casament, duquessa de Mòdena i membre de la família imperial austriaca.

Com a conseqüència de la solteria del Duc de Brabant i del conservadorisme polític i social del príncep hereu, la princesa Àstrid fou, per gran part de la classe política i per diversos membres de la Casa Reial, una ferma candidata a substituir el príncep hereu en la línia de successió a la Corona de Bèlgica.