Àurea de Sarrà

Àurea de Sarrà (Barcelona, 27 de febrer de 1889[1]Arenys d'Empordà, 29 de desembre de 1974[2]), nom artístic d'Àurea Serra i Adrià, fou una ballarina catalana que gaudí d'un gran reconeixement durant la dècada dels anys vint del segle passat. És un exponent d'aquest corrent innovador que es dóna en la dansa de principis de segle. Nascuda a Barcelona, s'identifica plenament amb la dansa lliure d'Isadora Duncan i amb l'estètica inspirada en la Grècia hel·lènica. Dona de gran cultura i fervent enamorada del món clàssic, en les seves coreografies dóna vida a heroïnes bíbliques i a deesses de la mitologia, com Salomé, Níobe (filla de Tàntal), Demèter, Circe, Fedra o Salambô. El seu treball, a diferència del de Tórtola Valencia, s'entén com un art elevat, espiritual i sublim, amb moviments carregats de contingut i extraordinaris cants plàstics.[3]

Infotaula de personaÀurea de Sarrà
Biografia
Naixement27 febrer 1889 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 desembre 1974 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Arenys d'Empordà (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBallarina de ballet i ballarina Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

JoventutModifica

Va néixer a Barcelona com a filla de pares desconeguts, no quedant registrat ni el nom de la mare. El jutge del Jutjat Universitat li va imposar el cognom de Serra -només un cognom- i els noms d'Àurea Salvadora Emília, coincidint aquest tercer amb el nom de la veritable mare,[4] Emília Adrià i Serra, que havia estat parella, sense casar-se, del ric farmacèutic català-cubà Josep Sarrà i Català,[5] a qui sovint s'ha atribuït erròniament la paternitat de l'artista. De fet, l'Àurea va néixer onze anys més tard de la mort del farmacèutic, que s'havia produït el 10 de desembre de 1877.[6] En néixer, el jutge va entregar la custodia d'Àurea a la llevadora, Josepa Campmany, casada i que vivia al primer pis del número 9 del carrer Peu de la Creu de Barcelona.[1]

El fet que de gran Àurea adoptés el nom artístic de Sarrà ha contribuït a alimentar el malentès que era filla del farmacèutic. Àurea adoptà el nom arran de la seva estreta relació amb la seva germanastra Emília Sarrà, filla de la seva mare i de l'esmentat farmacèutic.[7] La mare, Emília Adrià, va morir soltera a Barcelona als 41 anys, de pneumònia, l'11 de setembre de 1901.[8]

A partir de l'any 1891, l'Àurea se'n va a viure a Badalona a casa de la parella formada per Josep Batlle i Rosa Arquer que actuaren com a pares adoptius de la noia. En aquesta casa, situada a l'actual carrer del canonge Baranera, hi romandria fins a l'any 1910 quan, arran de la mort sobtada del seu pare adoptiu, es traslladà a viure a Barcelona amb la seva germanastra.[9]

La seva formació va ser totalment autodidacta. Estigué molt influenciada per la ballarina americana que havia revolucionat la dansa, Isadora Duncan, i també per Eleonora Duse, amb qui la comparaven. Tenia una forta personalitat; era alta i rossa, el que la feia molt atractiva i era una apassionada de les dones de la mitologia grecollatina.[10]

En el primer decenni del segle xx, coincidint amb la moda d'Isadora Duncan i de l'estetisme classicitzant, va presentar unes danses anomenades «Cants plàstics». Vestida amb un pèplum i una corona d'espigues i descalça, pretenia reviure la dansa grega, basada, segons ella, en el ritme i a la vegada en l'expressió. També creà les «Danses Tràgiques», «Danses de fantasia», «La favorita de Ramsés», «La dansarina del rei». Sovint, entre dansa i dansa, actrius o ella mateixa recitaven poemes.[10]

Èxit (1920-1927)Modifica

El 1920 debutà a Madrid al Teatro Eslava i a continuació actuà a diverses capitals europees com París (1921), on va ser honorada amb el nom «Gran tràgica de la dansa» i Londres (1923). Va inspirar i serví de model a Josep Clarà, qui, el 1921, feu un dibuix que la representa. Una mica més tard, emprengué una gira per Hispanoamèrica (Buenos Aires, 1924) i de tornada a Europa, actuà, sobretot a Egipte i Itàlia, països molt presents als seus «Cants plàstics». Allí fou molt admirada per la família reial egípcia i també per Mussolini.[10]

Tot i el gran èxit aconseguit a Egipte davant la cort de Fouad I, Grècia fou la culminació de la carrera d'Àurea fora d'Espanya. Fou allà on forjà una gran amistat amb els poetes Kostís Palamás i Konstandinos Kavafis. Justament, Àurea rebé, ensems amb Kavafis, l'Ordre del Fènix de mans del cap d'Estat grec Pàngalos. Àurea actuà a tots els antics teatres de la Grècia clàssica i rebé excel·lents crítiques de la premsa grega, a part de la intel·lectualitat grega.[10]

Retorn (1927-1932)Modifica

Retornà a Catalunya el 1927 on li foren organitzats festivals al Teatre Grec de Montjuïc, a Barcelona i també a l'Arc de Berà i organitzà una exposició dels vestits que havia lluït pels escenaris de mig món a les Galeries Laietanes.[10]

Un cop tornada a Catalunya rebé el suport econòmic i intel·lectual de la Fundació Bernat Metge i de bona part del noucentisme català com Carles Rahola. Però fou ridiculitzada per altres, com els firmants del famós Manifest groc, entre els quals es trobava Salvador Dalí, publicat el 1928 que la titllaren d'amoral, frívola, passada de moda i «mal artístic de Catalunya». Malgrat les crítiques, la ballarina va fer una gira per tot Catalunya i rebé un homenatge dels noucentistes catalans a la "Maison Dorée" de Barcelona el 28 de febrer de 1928. La seva darrera gran actuació fou al Teatre Grec de Barcelona, on, el 1930, es va fer un monogràfic dedicat a ella.[10]

Soledat (1932-1974)Modifica

Després de 1932 les aparicions d'Àurea es feren cada cop més escadusseres fins que desaparegueren. El seu casament amb el crític d'art madrileny José Francés amb qui tingué un fill, Alberto, deturà finalment la seva activitat i es dedicà a una jubilació de records a la finca d'Arenys d'Empordà, ensems amb el seu marit. Després d'anar perdent les propietats dels Sarrà (palauet de Barcelona a l'Illa de la Discòrdia) i del seu marit Francés (palauet de Madrid), morí sola, oblidada i arruïnada el 1974.[10]

Fou enterrada a Arenys, vora la seva finca; a la tomba, l'epitafi diu "Domus Aurea": "la casa d'Àurea".

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Registre de naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1889, número de registre 1262.
  2. Llibre d'Òbits d'Arenys d'Empordà, any 1974, foli 84: “SERRA ADRIÁ AUREA. Dña. Aurea Serra Adriá, falleció en ésta el dia 29 de Diciembre de 1974. Hija de José y Emilia. Viuda de Dn. José Francés Sánchez-Heredero. Era natural de Barcelona y vecina de ésta. Edad 85 años. Recibió los santos Sacramentos. Firmado y rubricado Joaquin Guillaumes”.
  3. «Àurea de Sarrà». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
  4. La qual cosa ens indica que hom sabia qui era la mare.
  5. Josep Sarrà fou fundador de la farmàcia i drogueria "La Reunión" de l'Havana, juntament amb el seu oncle Valentí Català.
  6. El registre de defunció de l'Ajuntament de Barcelona indica que Josep Sarrà i Català era solter en el moment de morir, fill del metge Pau Sarrà, de Mataró, i de Teresa Català, de Malgrat de Mar.
  7. El registre de naixement d'Emília Sarrà indica que fou filla de pares desconeguts, malgrat indicar el cognom Sarrà en l'índex del llibre. Els seus pares no es van casar mai.
  8. Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1901, número de registre 11155.
  9. Sadurní Puigbò, Núria «Àurea de Sarrà, una artista amb passat badaloní». Carrer dels Arbres revista digital d'història i patrimoni de Badalona, núm. 2., 2016, pàg. 106-119.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 «Àurea Sarrà». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).

BibliografiaModifica