Sebastià Gasch i Carreras

periodista, escriptor i crític d'art i espectacles (1897-1980)

Sebastià Gasch i Carreras (Barcelona, 9 d'octubre de 1897 - Barcelona, 9 de desembre de 1980) fou un crític d'art català.

Plantilla:Infotaula personaSebastià Gasch i Carreras
Biografia
Naixement9 octubre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 desembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupaciócrític d'art
OcupadorCercle Artístic de Sant Lluc Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMylos Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius

Família

modifica

Sebastià Gasch fou sogre de Muriel Casals i consogre de Lluís Casals.[1]

Biografia

modifica

És considerat un dels crítics fonamentals de l'avantguarda catalana.[2][3] Abandonà l'escola als setze anys i treballà en empreses comercials. Va ser bibliotecari del Cercle Artístic de Sant Lluc, on va conèixer i es feu amic de Joan Miró. Gasch fou una de les primeres persones a donar suport públicament i per escrit l'obra de Joan Miró.[4] Posteriorment, també donà suport el grup barceloní d'Els Evolucionistes i el 1925 començà a publicar crítica d'art a la Gaseta de les Arts, a D'Ací i d'Allà i a L'Amic de les Arts, on va propagar les idees artístiques de Le Corbusier, Hans Arp i de l'avantguardisme francès.

El 1928 va signar amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà i Angelet el Manifest Groc, i el 1929 publicà, amb Montanyà i Guillem Díaz-Plaja i Contestí, l'únic número de la revista Fulls Grocs, que desencadenà rèpliques violentes. Després deixà un temps la crítica d'art i col·laborà com a crític de music-hall a La Publicitat i Mirador, i com a crític de cinema a L'Opinió. Va mantenir correspondència amb Federico García Lorca.

Després de la guerra civil espanyola va viure a París fins al 1942, quan va tornar a Barcelona i col·laborà a Destino des de 1946.

El fons personal de Sebastià Gasch es conserva a la Biblioteca de Catalunya des de l'any 2016.

Reconeixements

modifica

El FAD convoca en honor seu des del 1976 els Premis Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals.

Els Jardins d'Interior d'Illa de Sebastià Gasch, inaugurats l'any 1994, i situats a Barcelona, a l'interior de la quadrícula delimitada per la Gran Via i els carrers Rocafort, Entença i Diputació, porten el seu nom.[5]

El 1997 es va commemorar el centenari del naixement de Sebastià Gasch amb diverses exposicions.[6]

  • La pintura catalana (1938)
  • La dansa (1946)
  • El circo y sus figuras (1946)
  • L'expansió de l'art català al món (1953)
  • París 1940 (1956)
  • Barcelona de nit (1957)
  • Les nits de Barcelona (1969)
  • El Molino. Memorias de un setentón (1972)
  • París, 1940. Quaderns Crema (2001)
  • Etapes d'una nova vida. Dietari d'un exili. Quaderns Crema (2002)

Referències

modifica
  1. «[https://web.archive.org/web/20160917202506/http://www.eltemps.cat/ca/notices/2016/02/l-irreemplacable-somriure-de-la-revolta-un-retrat-13642.php L'irreempla�able somriure de la revolta: un retrat | El Temps]», 17-09-2016. [Consulta: 21 maig 2024].
  2. «De l'aire a l'aire». Catàleg general d'obra del Museu d'Art Jaume Morera. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2014. [Consulta: 20 abril 2014].
  3. «Premis FAD Sebastià Gasch d'arts parateatrals - Sebastià Gasch (biografia)» (PDF). Barcelona: FAD. [Consulta: 11 octubre 2015].
  4. Permanyer, 2003, p. 23.
  5. «Jardins d'Interior d'Illa de Sebastià Gasch». BcnSostenible. [Consulta: 14 novembre 2023].
  6. «Memòria del Departament de Cultura 1997» pp. 44 – 45. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2012-04-12. [Consulta: 4 març 2014].

Enllaços externs

modifica