Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Guillem Díaz-Plaja i Contestí (Manresa, Bages 1909 - Barcelona 1984) fou un escriptor català, germà de Ferran Díaz-Plaja i Contestí i d'Aurora Díaz-Plaja i Contestí.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 maig 1909  Manresa (Bages) |
| Mort | 27 juliol 1984 (75 anys) Barcelona |
| Director Instituto Nacional del Libro Español | |
| 1966 – 1970 | |
| 5è Director general de l'Institut del Teatre | |
| 1939 – 1970 ← Joan Alavedra i Segurañas – Hermann Bonnín i Llinàs → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Ocupador | Institut Jaume Balmes Institut Escola Institut del Teatre |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia |
| Participà en | |
| 1933 | Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 |
| Família | |
| Fills | Ana Díaz-Plaja Taboada |
| Germans | Ferran Díaz-Plaja i Contestí Aurora Díaz-Plaja i Contestí |
| Premis | |
Biografia
modificaFou fill del militar Francesc Díaz i Contestí (1879-1948), natural de Palma, i de la seva esposa, Josefa Plaja Ibrán (1884-1967), natural de Figueres.[2] Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, fou catedràtic de literatura castellana a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, professor a l'Institut-Escola i director de l'Institut del Teatre de Barcelona; havia fet algunes substitucions a l'Escola de Bibliotecàries.[3] Abans de la guerra civil espanyola participà en l'avantguardisme a Catalunya, i col·laborà en el Full Groc (1929), amb Sebastià Gasch i Carreras i Lluís Montanyà. El 1936 va obtenir el Premio Nacional de Literatura i el 1962 el Premi Ciutat de Barcelona d'assaig.
Més tard fou membre de la Real Academia Española, del CSIC, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director de l'Instituto Nacional del Libro Español (1966-1970) i catedràtic de la Universitat de San Marcos de Lima. Ha escrit nombrosos assaigs sobre el romanticisme, el barroc, el modernisme, la generació del 98 i l'avantguardisme, alhora que ha fet edicions d'obres completes d'autors com Gustavo Adolfo Bécquer.[4]
Obres
modificaEn castellà
modifica- Epistolario de Goya (1928)
- Rubén Darío (1930)
- Introducción al estudio del romanticismo español (1936)
- La poesía lírica española (1937)
- La ventana de papel (1939)
- El espíritu del Barroco (1940)
- Hacia un concepto de la literatura española (1942)
- El engaño de los ojos (1943)
- Esquema de la historia del teatro (1944)
- Federico García Lorca (1948)
- Modernismo frente a noventa y ocho (1951)
- Defensa de la crítica y otras notas (1953)
- Veinte glosas en memoria de Eugenio d'Ors (1955)
- El poema en prosa en España (1956)
- Visiones contemporáneas de España (1956)
- Cuestión de límites (1963)
- El estudio de la literatura (1963)
- Memoria de una generación destruïda (1966)
- Literatura universal (1966)
- Las estéticas de Valle Inclán (1967)
- Los monstruos y otras literaturas (1967)
- La letra y el instante (1967)
- Con variado rumbo (1967)
- África por la cintura (1967)
- Trópicos (1968)
- Literatura vasca (1972)
- Tratado de las melancolías españolas (1974)
En català
modifica- L'avantguardisme a Catalunya (1930)
- De literatura catalana (1956)
- Viatge a l'Atlàndida i retorn a Ítaca (1962)
- La defenestració de Xènius (1967).
Referències
modifica- ↑ «Guillem Díaz-Plaja i Contestí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cens de 1920 de la ciutat de Girona.
- ↑ "Guillem Díaz-Plaja i Contestí". Dins: A. Estivill, Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries, Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016 (Biblioteca universitària), p. 119-120
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 193. ISBN 84-95554-27-5.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Azorín |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira P 1967-1984 |
Succeït per: Julio Caro Baroja |
| Precedit per: Ramon Miquel i Planas |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla IV 1961-1984 |
Succeït per: Francesc Marsà Gómez |