Obre el menú principal

Álvaro Gómez Becerra

advocat espanyol

Álvaro Gómez Becerra (Càceres, 26 de desembre de 1771 - Madrid, 23 de gener de 1855) fou un polític espanyol, ministre i cap de govern durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Infotaula de personaÁlvaro Gómez Becerra
Álvaro Gómez Becerra (Palacio del Senado de España).jpg
Biografia
Naixement 26 de desembre de 1771
Càceres
Mort 23 de gener de 1855(1855-01-23) (als 83 anys)
Madrid
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  President del Consell de Ministres d'Espanya
19 de maig de 1843 – 30 de juliol de 1843
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
28 de setembre de 1835 – 15 de maig de 1836
President Miguel Ricardo de Álava

11 de setembre de 1840 – 20 de maig de 1841
President Vicente Sancho y Cobertores
Baldomero Espartero
Joaquín María Ferrer Cafranga

19 de maig de 1843 – 30 de juliol de 1843
President Álvaro Gómez Becerra
Activitat
Ocupació Polític
Partit Partit Progressista
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill d'un carreter, va estudiar dret a la Universitat de Salamanca sota la protecció de Gonzalo María de Ulloa. Participà activament en la guerra del francès com a president de l'Associació Patriòtica de Càceres. Va formar part de la Junta de Govern de 1809 i de la regència de 1812. En 1813 fou nomenat jutge de primera instància i cap polític d'Extremadura.

Durant el Trienni Liberal fou elegit diputat per Extremadura i president de la Cambra des l'1 de juny de 1822 fins al 30 de juny de 1822, i del 7 de setembre de 1823 fins al 27 de setembre de 1823.[1] Després de l'entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís va exiliar-se a Gibraltar i després a Malta, on va residir fins a 1830, i d'allí va marxar a Marsella.[2]

Va tornar el 1834, després de l'amnistia a la mort de Ferran VII d'Espanya. En març de 1836 fou escollit novament diputat per Càceres i en setembre de 1835 fou ministre de Gràcia i Justícia en el gabinet de Miguel Ricardo de Álava, càrrec que va repetir de 1840 a 1841 en els governs de Vicente Sancho y Cobertores i Baldomero Espartero i Joaquín María Ferrer Cafranga. També fou senador per Badajoz en 1837-1838, 1838-1839, 1839 i 1840 i per Toledo en 1842, així com senador vitalici en 1847.[3]

Fou escollit cap de govern i ministre de Justícia de maig a juliol de 1943, càrrec del qual fou substituït per Joaquín María López López alhora que es declarava la majoria d'edat d'Isabel II d'Espanya. En 1848 fou bandejat a Conca.[4]

ReferènciesModifica