Ángel Liberal Lucini
Ángel Liberal Lucini (Barcelona, 19 de setembre de 1921 - Madrid, 2 d'octubre de 2006)[1][2] va ser un militar català, almirall de l'Armada Espanyola, que va ocupar el càrrec de subsecretari de Defensa amb el govern d'Adolfo Suárez i el ministeri de Manuel Gutiérrez Mellado, va ser el primer Cap de l'Estat Major de la Defensa nomenat pel primer govern de Felipe González, va ocupar a més diverses destinacions diplomàtiques i va dirigir l'Escola Naval Militar.[3]
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 19 setembre 1921  Barcelona | ||||||||||
| Mort | 2 octubre 2006 (85 anys) Madrid | ||||||||||
 Cap de l'Estat Major de la Defensa de Defensa | |||||||||||
| 23 de novembre de 1984 – 31 d'octubre de 1986 | |||||||||||
.svg&lang=ca){kind=small} Subsecretari de Defensa | |||||||||||
| 23 de novembre de 1977 – 12 de febrer de 1982 | |||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | militar, diplomàtic | ||||||||||
| Activitat | 1938 - | ||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||
| Rang militar | almirall Almirall General | ||||||||||
| Premis | |||||||||||
Llista
| |||||||||||
Nascut a una família de llarga tradició a l'exèrcit, el seu pare, Ángel Liberal, fou comandant adjunt al general Nicolás Molero Lobo a Valladolid en temps de la revolta militar que va donar inici a la Guerra Civil Espanyola el 1936. Lleial al govern de la Segona República Espanyola, va ser el primer militar assassinat a Valladolid pels revoltats en oposar-se a les forces del general Saliquet el matí del 18 de juliol.[1] Mesos abans de morir el seu pare, ja li havia parlat del seu desig d'incorporar-se a l'Escola Naval, degut a la fascinació pels bucs que junts veien atracats al port de Barcelona a la seva infància.[1] Va ingressar el 1938, el 1944 va ser destinat al seu primer vaixell i amb 53 anys ja era contraalmirall; 1982 va arribar a almirall. Fou diplomat en Guerra Naval, va ser sotsdirector de l'Escola de Guerra i capità general de la Zona Marítima de l'Estret (1983).[3]
Va ocupar diversos llocs de responsabilitat a l'administració de la defensa: agregat naval a l'Ambaixada d'Espanya a Washington, als Estats Units, cap de gabinet del ministre de Marina Pedro Nieto Antúnez, secretari general de la Marina i d'Assumptes Econòmics de Defensa. Manuel Gutiérrez Mellado el va proposar el 1977 com a sotssecretari de Política de la Defensa en el gabinet Suárez. Durant el cop d'estat del 23 de febrer el 1981, va formar part de l'anomenat govern de Subsecretaris[2] format pel rei Juan Carlos I amb Francisco Laína al capdavant, mentre el gabinet es trobava segrestat al Congrés. Gutiérrez Mellado destacà d'ell el seu compromís amb la legalitat durant el cop d'estat i la seva aportació en la preparació dels acords amb els Estats Units.[3] Durant el primer govern de Felipe González i la culminació del nou esquema del ministeri de Defensa, va ser el primer Cap de l'Estat Major de la Defensa (1984), càrrec en el qual va romandre fins al 1986,[2] quan va ser substituir pel tinent general Gonzalo Puigcerver Romá. Durant aquest període també va presidir el Comitè Militar de l'OTAN (1984-1985).[3]
Considerat un militar de caràcter sec, enèrgic i exigent, era un convençut de la necessitat de la incorporació d'Espanya a l'OTAN i oposat a la neutralitat, mantenia que les Forces Armades havien de fer «missions de pau, més que de guerra»,[1] i va ser crític amb la professionalització de l'exèrcit. Després de passar a la reserva el 1985, va ser triat el 1996 membre del Consell d'Estat.[3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Carlos Yárnoz Ángel Liberal Lucini. El País, 12-01-1984 [Consulta: 3 setembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Fallece el almirante Liberal Lucini, primer militar nombrado JEMAD. Diario ABC, 03-10-2006 [Consulta: 3 setembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Necrológica: Ángel Liberal Lucini, ex jefe del Estado Mayor de la Defensa. El País, 03-10-2006 [Consulta: 3 setembre 2015].